tag:blogger.com,1999:blog-56538838871987607072024-02-02T11:33:37.417-08:00drapdecuinaBloc de coses, encara no ho tinc molt clar. De moment relats, i en un futur:
el perquè gravo cds a la gent, cançons que trio, perquè les escullo i coses així...
a vegades molt personals a vegades tonteries i a vegades es confonen.
Us estim a tots igual.drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.comBlogger130125tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-1076992614760706362015-09-12T20:28:00.001-07:002015-09-12T20:28:11.714-07:00hi ha discos molt bons per aguantar-me les ganes de fumarE, que passa?<br />
<div>
Aquí estic de nou. De caraja bajonera. Un montón de paraules escrites amb la consciència a pndre per cul. No és tant nou.</div>
<div>
Avui ha sigut una bona nit de festa major al barri. Hem fet un sopar maco amb penya variada a la porta de la botiga. Ha molat molt veure tot la gent allà. </div>
<div>
Merda, venia amb ganes d'escriure perquè m'he quedat sol a les 3 de la matinada. És una merda que les festes majors les acabin a les 3. És com alló dels desayunos continentales de 7 a 10 als hotels. Però qui cony s'aixeca a aquelles hores en un hotel?</div>
<div>
Bueno, la merda és que volia escriure algo i al final, com sempre o escric res. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Bastant malament tot i ganes de plorar, em pensava que m'estava salvant la música que estava escoltant però el shufle o el random té la peculiaritat de joderte quan menos t'ho esperes.</div>
<div>
<iframe seamless="" src="https://bandcamp.com/EmbeddedPlayer/album=2558482026/size=large/bgcol=ffffff/linkcol=0687f5/tracklist=false/artwork=small/transparent=true/" style="border: 0; height: 120px; width: 100%;"><a href="http://naturalesasalvatge.bandcamp.com/album/ultramar">Ultramar by Naturalesa Salvatge</a></iframe><br />
<br />
De la mateixa manera que te jode. Amb la mateixa força. Com la puta merda aquella del ying i el yang. Tot és una merda cap a aquí, però pot ser increïble cap allà. Apareix una cançò que et salva. Que et fa aixecar el braç com si estiguessis al club més petón del moment. Tanques el puny i flipes un rato.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/lyyzx_Nq0-Y" width="420"></iframe>
<br />
Arribats en aquest punt necesites marxeta. Vas passant les cançons d'un mp3 que desconeixes del tot, però que intueixes del molt. Aquí ha d'haver carnaza.<br />
Surt el rmx de Scott Grooves que va fer Daft Punk. Hòstia quin temazo, Era flipant posar-lo a les festes.<br />
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/_CHRUgShrEA" width="420"></iframe>
<br />
I ara penso en el video que li hem fet a la Carme pel seu aniverari, i no puc seguir perquè la connexió d'aquest portàtil és nefasta i a mi em costa coordinar.<br />
Bona nit.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/qtL1RPiXPLs" width="560"></iframe>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-57413632560700504792015-07-04T20:36:00.001-07:002015-07-04T20:36:36.904-07:00Autodestrucció (no el concepte de Càndid Coll, és més del rotllo Chet Baker)Ostia puta, acabo de veure que no escrivia res per aquí, sense corrector, des de 2013. Quine merda, no? Que passa tío? Mentre estava cuinant una mena de melanzane a les quatrede la matinada m'ha tornat el record de quan tenia 16 anys. La cosa és jodida, jo amb 16 anys volia morir, així en general. Suposo que com li passava a la gent. No sé. Ha sigut algo raro. Recordar quan pensava que tenies que ser un cabrón per poder lligar. Que sent bona persona eres u<br />
n pringat.<br />
<br />
Portava un temps pensant...<br />
bueno, segueixo així, pensant... ostia que puto pringat. que asco. tot. puta merda. bomba... llum, foc destrucció... no sé.<br />
coses del plan adolescente. Com quan pensava que has de ser molt cabronaco perquè et valorin. I aixó ha tornat. Ha tornat amb la mateixa claredat que tenia llavors i que de gran pensava que era una gilipollada de nen: si ets un cabrón amb detalls, és millor que ser bon tiu. Sempre t'agraïran més deu mil disculpes que ser bo tota la teva vida. Aixó és el que t'ensenya viure. Ni la religió ni l'escola van per aquí, i a la familia els hi sua la polla el concepte del bien. Joder que son coses que ja pensaven els grecs segurament i miral's ara. Europa no deixa de ser Europa perquè hi hagi gent filla de puta. La Europa dels fills de puta.<br />
<br />
Mai sabré explicar-me però jo m'entnec. No val la pena pensar amb els altres, només has de tenir detalls, alguna abraçada i a tothom li semblaràs perfecte. Mentrestant, tu veuràs documentals de gent que creu en coses, i et farà sentir menys sol però amb l'experiència de saber que ets una merda enorme.<br />
<br />
El mejar t'ensenya totes aquestes coses. És com voler cuinar per algú que passa de tú, i després arribi un altre amb una pizza a domicilio.<br />
Puta merda, vaig borratxo, però no tant.<br />
Bueno, avui h fet una mena de melanzzane:<br />
<br />
1 alberginia<br />
3 tomaquets<br />
tros de formatge<br />
3 patates<br />
olivada<br />
alfàbrega<br />
<br />
He fregit les patates tallades fines i les he deixat amb paper absorvente. He fregit l'alberginia tallada molt fina i la he deixat amb paper absorvent.He tallat els tomaquets en plan finoi els he barrejat amb l'olivada i l'alfàbrega. (olivada en cas, és un pot d'olives sense os, pasades pel triturador i ja està.)<br />
He preparat el plat en un tupr cutre, posant primer uns talls d'alberginia frgida, formatge itomaquet. Després he repetit les capes i finalment li he posat la patata fregida. He girat el tuper en un plat i a tomar por culo.<br />
Li he atllat una mica de parmesano que todo lo arregla.<br />
Molt important: M'he mnjat un tros.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggvDFVWIHxTbgEOcpXEOc57N-6X0LIinyW-WX0c7FpBPoxPhU3CWdCw8jWnZbyhqsgHoHnPxwJa-glqTE-fb_bJeZWqFjIjXohiQ1ufb50hklQOJP-YdH8xehT81pp_1sQh4sbIszb4MsU/s1600/11709637_10207187070023554_3702758856738679261_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggvDFVWIHxTbgEOcpXEOc57N-6X0LIinyW-WX0c7FpBPoxPhU3CWdCw8jWnZbyhqsgHoHnPxwJa-glqTE-fb_bJeZWqFjIjXohiQ1ufb50hklQOJP-YdH8xehT81pp_1sQh4sbIszb4MsU/s320/11709637_10207187070023554_3702758856738679261_n.jpg" width="240" /></a></div>
<br />drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-25815528351513492792013-08-24T08:03:00.003-07:002013-08-24T08:03:51.886-07:00Que bé s'està de vacances (relat ordenat)<h3 class="post-title entry-title" itemprop="name" style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 22px; margin: 0.75em 0px 0px; position: relative;">
<a href="http://drapdecuina.blogspot.com.es/2012/04/que-be-sesta-de-vacances-primer-dia.html" style="text-decoration: none;"><span style="color: black;">Que bé s'està de vacances. </span></a></h3>
<h3 class="post-title entry-title" itemprop="name" style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 22px; margin: 0.75em 0px 0px; position: relative;">
<a href="http://drapdecuina.blogspot.com.es/2012/04/que-be-sesta-de-vacances-primer-dia.html" style="text-decoration: none;"><span style="color: black;">Primer Dia</span></a></h3>
<div class="post-header" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 1.5em;">
<div class="post-header-line-1">
</div>
</div>
<div class="post-body entry-content" id="post-body-8722053196129963383" itemprop="description articleBody" style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 1.4; position: relative; width: 570px;">
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
Com diuen els grans <b>Standstill,</b> <i>"la vida es domingo"</i>. Acabo de començar les vacances, i el primer dia ha sigut molt gran. He començat amb un <i>"suena el telefono"</i> deu minuts abans de les vuit del matí. Qui cony és? "<span style="font-style: italic;">Hola soy Nora, que... ...habiamos quedado no? A las diez de la mañana? Estabas durmiendo? No... es que salgo de trabajar y ... ...he pensado mejor ensayamos en la calle.</span></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<span style="font-style: italic;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
Vale, esteu igual de perduts que jo. Us explico. L'altre dia estava al metro camí de l'assaig amb<b>cramlarock</b> i portava la bossa de la trompeta, i s'apropa una tia i em diu que si vull tocar amb ella i tal. Ens donem el mail, em truca i la convido a tocar a casa el dimecres a les 10. Sóc així. A la feina caxondeo. La Carme flipant una mica. Osti i si entra a casa i roba tot? No se nois, jo no penso aquestes coses fins que d'altres no m'ho diuen. De fet, la meva única preocupació era quina música tenir de fons quan ella entrés a casa. En plan, algo sorprenent però que no sembli que l'estàs demostrant res. No sé aquestes tonteries que penso jo.</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
Total, que al final crec que s'ha cagat una mica i prefereix tocar en un terreny neutral. Però resulta que ha plogut tota la nit i al final acabem a casa. Li deixo la guitarra, em pregunta si tinc un porro, busco a la capseta yonky, es fa un porret i comença a cantar com si res. Ostia és molt bona, té una veu acollonant i penso: ara m'he de fotre a tocar la trompeta a sobre d'això? Merda, ho intento, no acaba de sonar malament, falta pulir, falta saber-ne més. Ella em va explicant les cançons entre trucades al seu novio i una mena de discussions extranyes amb ell. Començo a pensar que d'aquí poc em demanarà diners pel metro... la veig venir.</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
La gravo amb els micros i tal i la tia sona de collons, un estil que no em mola però s'ha d'admetre que és bo. Resulta que és una mica cuarto milenio i em parla de zodiacos i coses d'aquestes. La porto al meu terreny, i passem del cosmos i les constel·lacions a microones que és ho meu. La tia canta improvitzant sobre els meus acords i flipo. Bravo. Em demana diners pel tren (jejeje que us havia dit) i marxem. Ella a les seves coses de tia bohemia i enèrgica i jo a les meves: a comprar al condis per fer bikinis i passar una bona nit de cine-fórum amb la Mireia i el Borja.</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
Em preparo el potaje pertinent dels meus dies de festa. La Carme i jo quan estem sols i ens cuinem només per a nosaltres ens fem guarradicas culinaries. Ella és més de fer-se pasta fantasia i jo de potajes xungos amb ou ferrat i arròs. Mira, son coses que fem. Em tumbo al sofà amb el cendré a tope a prop de la cara. Pestazo a colillas, però em quedo dormit fins les sis o així. Em desperto, envio wassas a la penya, agafo el kit bikini i vaig cap a plaça espanya que he quedat amb la Carme allà.</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
Entrem al centre comercial aquell de les Arenas per comprar càpsules de nespreso (tot un món, ja us ho dic ara), Aprofitem per comprar els abonaments del sonar 2012, i en menos de cinc minuts ens hem gastat 400 euracos. Joder... Pugem xinu xanu cap a sants, fem un café al bar aquell de la cantonada, al costat de la xurreria a plaça de sants abans d'entrar a casa del Max.</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
Ens preparem uns bikinis, amb les seves patates fregides ondulades d'acompanyament (un costum de la Carme, bikinis amb patates ondulades) Veiem <b>2001 Odisea En El Espacio. </b>Joder, quin peliculón. Entenc perquè sempre em quedava dormit, però veure-la en bona companyia et fa redescobrir aquesta obra d'art. Comentem el significat del <i>monolito y su puta madre, </i>el que deuria significar aquella peli en el seu moment... joder que la van estrenar al 68, i tota la influència cinematogràfica de la pel·lícula.</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
Agafem taxi i marxem cap a casa. De camí penso: que bé s'està de vacances.</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<h3 class="post-title entry-title" itemprop="name" style="font-size: 22px; line-height: normal; margin: 0.75em 0px 0px; position: relative; text-align: start;">
<a href="http://drapdecuina.blogspot.com.es/2012/04/que-be-sesta-de-vacances-segon-i-tercer.html" style="text-decoration: none;"><span style="color: black;">Que bé s'està de vacances. </span></a></h3>
<h3 class="post-title entry-title" itemprop="name" style="font-size: 22px; line-height: normal; margin: 0.75em 0px 0px; position: relative; text-align: start;">
<a href="http://drapdecuina.blogspot.com.es/2012/04/que-be-sesta-de-vacances-segon-i-tercer.html" style="text-decoration: none;"><span style="color: black;">Segon i Tercer Dia</span></a></h3>
<div class="post-header" style="color: #222222; font-size: 11px; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 1.5em; text-align: start;">
<div class="post-header-line-1">
</div>
</div>
<div class="post-body entry-content" id="post-body-4131205046533255665" itemprop="description articleBody" style="line-height: 1.4; position: relative; text-align: start; width: 570px;">
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
Ara arribo a casa després d'una nit de juerga, són les vuit i mitja i no tinc son. Segueixo pensant que s'està molt bé de vacances. A veure... dijous, que seria el segon dia de vacances, va ser molt guai perquè ens vàrem retrobar els sis humanistes, i això sempre dona per molt.</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
Em vaig despertar i vaig anar ampliant la playlist al grooveshark del sonar2012. Escoltant les noves incorporacions anunciades, hi ha molta cosa bona, de fet estic super il·lusionat perquè fa uns vuit o nou anys que no hi vaig, i aquest any m'he decidit anar perquè estic una mica en contra del primaverasound i del seu cartell impecable. No se... ja us explicaré tot això en un altre post. La cosa és que dijous sant va ser un dia tranquil... d'escoltar música, escombrar una mica, tocar trompeta, algo de guitarra, estendre roba dins perquè plou, mires les notícies, café... etc... ja sabeu com va un dia d'aquests.</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
Per la tarda vaig tornar a sants i ens vàrem trobar els sis humanistes i el petit. Unes pizzes boníssimes i les xerrades infinites. La Carme va establir quatre moments típics de les trobades pel que far a xapa i xerrada:</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
1. Primer moment de formalitats i anècdotes</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
2. Les anècdotes acaben portant al moment escatològic</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
3. De l'ecatologia sempre passem a la profunditat i als dubtes existencials</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
4. Finalment acabem parlant de música</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
De fet es va proposar fer unes <b>24 hores de xapa. </b>Igual que es fan les 24 hores de fungol o de petanca, fer unes 24 hores parlant. De fet, amb el Josep hem estat a prop de fer les 24 hores més d'una nit de farra.</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
Marxem cadascú a casa seva amb el pet i propostes per una nova trobada.</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
Dormim.</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
Divendres la Carme té festa. Decidim quedar-nos a casa en plan perracos. Preparo uns macarrons a la matricciana, mengem al sofà, i ens quedem dormits. La Carme no sé quina peli vol veure, jo em torno a quedar dormit i em desperto amb el telenotícies vespre. Preparo més pasta amb tot el que hi ha per la nevera. Sopem i seguim apalancats. M'envia un wassa una tia que vaig conèixer una nit de festa per si vull sortir. Em fa cosa, però al final surto. Hem quedat a un bar de heavits que hi ha prop de paral·lel, va amb una amiga i ja porten mig pet, jo encara m'estic treient les lleganyes.</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
Osti quina crack, no la deixen entrar al Sidecar perquè es veu que la va liar parda fa poc i la tenen fixada. Proposo anar al Marula i acabem allà després d'uns quants xupitos i cubatas per varius puestus. Mentre elles ballen i parlen amb gent jo ballo com un loco. Tenia ganes de bona música. Joder, que la setmana passada vaig anar al bikini, i allò era molt feo, merda de música que t'hi cagues. Dues sales i dues merdes enormes.... Seguim bebent i desapereixent els uns dels altres, sortim i tenim converses de persones que no es coneixen molt, també mola. El no saber que dir, aquella situació rara de, osti he de dir alguna cosa?... Entre pakis, negres, roses i anells de llum a la plaça reial. Ens despedim.</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
Tiro cap al metro de Jaume I. Estic bé... vaig a gust, no he pres ninguna droga a part de l'alcohol però em sento molt bé. Sortir per la nit em carrega d'energia, la Carme diu que no sóc normal, que no pot ser que arribi a casa pels matins amb tanta energia. (de veritat que no em foto coca ni res, és una mena de satisfacció i ja està) Mentre fumo un cigarro prop del metro ve una negra enorme i em proposa fer-me una mamada. De fet em diu: <i>"yo te la chupo rico". </i>Em quedo amb aquella cara de "no, lo siento". Como que lo siento? Que vol dir això Raül?<i> </i>Que sientes? No sé... al final la tia em respecte bastant em demana un cigarro i li dic que no tengo fuego i marxa.</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
És veritat,<i> "no tengo fuego"</i>, només surto a ballar i a beure, el folleteo no entra en les meves noches locas. Tot i que a vegades <i>s'em giri un ull cap a l'infern</i>.</div>
<div style="color: #222222; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<h3 class="post-title entry-title" itemprop="name" style="font-size: 22px; line-height: normal; margin: 0.75em 0px 0px; position: relative; text-align: start;">
<a href="http://drapdecuina.blogspot.com.es/2012/04/que-be-sesta-de-vacances-el-final-i-la.html" style="text-decoration: none;"><span style="color: black;">Que bé s'està de vacances. </span></a></h3>
<h3 class="post-title entry-title" itemprop="name" style="font-size: 22px; line-height: normal; margin: 0.75em 0px 0px; position: relative; text-align: start;">
<a href="http://drapdecuina.blogspot.com.es/2012/04/que-be-sesta-de-vacances-el-final-i-la.html" style="text-decoration: none;"><span style="color: black;">El final i la familia</span></a></h3>
<div class="post-header" style="color: #222222; font-size: 11px; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 1.5em; text-align: start;">
<div class="post-header-line-1">
</div>
</div>
<div class="post-body entry-content" id="post-body-2915322250647678536" itemprop="description articleBody" style="color: #222222; line-height: 1.4; position: relative; text-align: start; width: 570px;">
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>I</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 1.4;">Al final, vaig anar al llit a les 11 del matí, després de posar una rentadora, fregar els plats i fotre'm una bona dutxa. Estava animat per seguir d'empalmada. Donar una volta pel centre, comprar un llibre i trobar-me amb algú mentre esperava que sortís la Carme de treballar. Però encara era massa d'hora així que vaig decidir estirarme una estona. Em vaig despertar al cap de tres hores, sense ressaca. Amb una mica de set, però res de l'altre món. Em sona un wathsup, i és la Berta, amb qui vaig sortir per la nit, preguntant que tal. Osti, mola rebre missatgets de la gent amb la que has estat fa poc. Son com pesigades de felicitat, una cosa molt petiteta, en plan satisfaccions mínimes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Riem i comentem la jugada amb petits titulars per missatge de coses que van passar per la nit amb ella i la seva amiga Anna.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig al Condis.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Arribo a casa. Estic molt tranquil.</div>
<div style="text-align: justify;">
Fa solete i em ve de gust sortir una estona. Vaig al centre amb la intenció de comprar <b><i>Ceniza en los Ojos</i></b>, un nou llibre de l'editorial <b>BlackieBooks,</b> que últimament em té bastant ocupat. Envio missatges al Fabi per trobar-nos una estona. Pregunto com li va al Jordi per Madrid i em diu que ja ha tornat. Quedem per sopar. Avui em ve de gust anar al japo amb el Jordi i la Carme. Entro a La Central, i el llibre no m'acaba de convèncer, vaig a la secció de còmic i veig un còmic que no coneixia d'en <b>Frederick Peeters</b>, <i><b>Lupus</b></i>... resulta que em sona, però no el recordava així. Descobreixo que és una compilació de quatre volums anteriorment editats. El compro.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig al café de l'ópera a fer una café... m'agrada aquest puestu, sempre que puc hi vaig. Té uns cambrers bastant profesionals, i el lloc encara té una mica d'encant, de fet, està en un procés de reinterpretació del encant que podria tenir.. no sé si m'explico. Bueno, que s'està bé per estar sol. Em sento a la barra, demano un café i miro La Vanguardia. Estic agustíssim, les vacances m'estan sentint de puta mare. Tenir temps per estar amb gent desconeguda, coneguda, i estar sol. Tot va bé. Espero al Fabi i a la Tati, però no em diuen res, i jo vaig fent temps. Un altre café. Deixo La Vanguardia, que és una puta merda i agafo el cómic. Em sorprèn que sigui una història de ciència ficció, però en poca estona descobreixo que és una joia transcendental ambientada a l'espai. Això em fa pensar en <i><b>2001 Una odisea en el espacio</b></i>, i m'adono que aquests dies la meva vida està plena d'una extranya ciència ficció transcendental.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segueixo en un núvol raro, i la Berta i l'Anna em diuen que estan fent unes pizzes pel centre. Jo no recordo si he dinat, però em diuen que vénen a fer el café amb mi. Demano un altre café i m'assec a una taula. Arriben als deu minuts amb uns caretos ullerosos. Penso que jo dec tenir aquella mateixa cara. M'agrada tornar-les a veure. Penso en que encara hi ha gent bona pels puestus, gent maca i tal. Comentem la jugada i xerrem de no sé qué.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Entra al bar un company de feina i em quedo una mica parat. Poca estona després arriben el Fabi i la Tati, que s'havien adormit. Canviem de bar. No sé com encaixar aquell estrany hexàgon d'amistat, i flipo bastant que elles no hagin decidit pirar. Parlem de coses en general, la cosa tampoc és del tot incòmode. Crec que hi ha tres cantons de l'hexàgon amb resaca i els altres tres estan una mica sorpresos.... jejeje està bé.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Marxem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He quedat amb el Jordi i la Carme a Gràcia. Agafo el metro i començo a notar el cansament. Sopem i parlem de les nostres coses però estem cansats i quan anem a fer una copa ja no estem molt disposats a seguir parlant. Jo estic petat. Tornem en metro i dormim...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span> <span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span>II</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Diumenge la Carme treballa, m'aixeco d'hora i vaig a comprar una mona pel seu pare. Una Sara, que bona. Torno a casa, i com que després he de fer alguna cosa (pujar a Canyelles a veure la família) em talla el dia i no sé que fer amb aquelles hores mortes d'espera. M'estiro al llit i faig el gos total. Agafo la mona i pujo a Montjuïc. He pujat des de Plaça Espanya fins al museu escoltant<i><b>Ayer</b></i> de <b>La Habitación Roja</b> amb <i>repite</i> posat. Mira que no m'agraden gaire, però estic enganxat a aquesta cançó. Surt la Carme de currar i anem cap a Canyelles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dinem amb els seus pares, germà, cunyada i nen. És un plaer tenir de cunyats als amics de sempre. Menos mal. Estem bé. Fot un dia de collons i arriba la tieta amb una mona per la Carme. Al cap d'una estona vaig cap a casa i saludo a ma mare i al meu germà que estava dormit. Agafo la guitarra i m'estiro pel terreno amb el sol de tarda tocant-me de rasqui. No sabeu com m'agraden els <i>atardeceres</i>... com es digui en català... Bueno quan el sol va marxant. Son genials, unes hores màgiques. Em preparo un gintonic i m'invento una cançó sobre la tarda o algo així... no sé...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Arriba el meu pare de la petanca, portava des de les vuit del matí... déu meu, és una locura. Es veu que han fet la partida, una fideuá i després han fet una altra partida. Que jefes els viejunos. Ma mare prepara una truita de patata boníssima, tallo fuet i xerrem una mica. Quan estem a punt de marxar ma mare es posa una mica melancolica, no sé que li ha agafat. Tinc un problema amb els meus pares, a vegades estic a gust, i estem bé. Però normalment no és així. I em fan sentir malament. És com que els hi he deixat passat moltes coses perquè pensen que fan el millor per mi, i no ho veuen. I segueixen fent el mateix, una mica de mal amb la seva manera de veure les coses. No se...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dormim.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dilluns pel matí anem a l'hort de l'avi de la Carme per menjar la mona. No fa bon dia, arribem a les dotze i el pare ens prepara unes sardines per esmorzar, mentre es van fent les brases per la carn de després. Bebem vermuth, vi, cervesa i surt el sol. El nen juga per l'hort i és una canya. Els nens petits molen. Van al seu rotllo i viuen tot al 100%. Sabeu quan es desperten pel matí, que ja estan a tope... estan allà: <i>va! va! que s'ha de viure joder!!!! </i>Quina presa i quines ganes més guapes. Fem cubatas i va venint gent dels horts del voltant, tot és molt bucòlic i tal. Jo em començo a torrar la cara amb el sol i porto mig pet. Aguanto allà, mirant a la gent, sense participar gaire... una mica al marge. Em fa molta por fotre la pota o fer el ridícul, així que acostumo a prendre una postura reservada però sense semblar borde.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
S'acaba el dia, el sol, les vacances i penso en que no vull tornar demà a treballar. Penso en la felicitat d'aprofitar el temps. A la meva manera. És veritat que no he fet mai res de profit, no he acabat mai els estudis, no tinc carnet de conduir, no tinc cap aspiració laboral. No sé, aquestes coses que et van maxacant de per vida. Però també és veritat que moltes vegades penso en el què faria si em toqués la loteria, i en el fons no canviaria tant la meva vida. Només vull seguir veient com es van alineant els astres de tant en tant, en plan 2001.</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-84052665631379508102013-08-24T07:55:00.001-07:002013-08-24T07:55:04.138-07:00CADENA HUMANA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKWVNLVOUBP5Pp-40_I-jJlLR18J2PaPzRjwSJlayJD4idxUrVOWi6nfQc8KW7dovzZ5fGbVZfV7fBflQjQ10z7CicjRtjkeMU25AM2XsHGkQdDzAxgx7bV6ltvxPZsV2ydW_AUVkDgnZN/s1600/img060.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKWVNLVOUBP5Pp-40_I-jJlLR18J2PaPzRjwSJlayJD4idxUrVOWi6nfQc8KW7dovzZ5fGbVZfV7fBflQjQ10z7CicjRtjkeMU25AM2XsHGkQdDzAxgx7bV6ltvxPZsV2ydW_AUVkDgnZN/s1600/img060.jpg" height="320" width="293" /></a></div>
<br />drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-12154182874349855842013-08-21T09:05:00.001-07:002013-08-21T09:10:18.137-07:00Poesia de segona categoria<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgiCXIpboZh516CCgHgdiSlo0ROXjBd7g3_PupYOmBW__hqgDpkyG69bnhd5BFoTQ0YL9xulgGaiNeQMLILH6LC-NvbP9OxAKzg0dY6tbR8lKe3GYUry_caS15oQM-UetFFXgBMrrtJWvf/s1600/sign-44139_640.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgiCXIpboZh516CCgHgdiSlo0ROXjBd7g3_PupYOmBW__hqgDpkyG69bnhd5BFoTQ0YL9xulgGaiNeQMLILH6LC-NvbP9OxAKzg0dY6tbR8lKe3GYUry_caS15oQM-UetFFXgBMrrtJWvf/s1600/sign-44139_640.png" height="200" width="200" /></a><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"></span><br />
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">Estones de càmping, silencis i
cremalleres, antimosquits i llum tènue. Estius eterns entre francesos equipats
amb llums al cap. Amb teles i taules sobre taula, estiu infinit de nits i sols,
i nens amb bici per la nit que flipen d’emocions. I famílies alemanyes que fan
llegir en veu alta llibres en alemany, en que si no.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;">Parelles amb tendes. Decahtlon. Sopars d’estrelles
micheline que ningú reconeixerà, i barbacoes petites amb deu mil llaunes de cervesa.
I gent que fuma i mira el temps. Moments d’esperes a la parcel·la, a la tenda,
a les furgonetes equipades. Esperes llargues que no avorreixen en un temps sostingut.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br /></i>
<i style="font-family: inherit; line-height: 115%;">Antoni! T’estic dient que no es toca el
pernil quan l’estan tallant! Que vols? Que et tallin el dit? Que està el nen
amb tu i no li fas cas! </i><span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">(Preneu partit a la discussió amics, hòstia quin
marrón) </span><i style="font-family: inherit; line-height: 115%;">La mama és un ogro!</i></div>
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%; text-align: justify;">Els núvols es trenquen amb la llum de la
lluna, i els gripaus i bitxos varis conversen. Ells també estan de càmping?
Crec que no. No fan vacances. Es una cosa que no entenen, les vacances son de
locos. Deuen pensar que és una cosa molt tonta, que no fa falta. Que el temps
està i ells també i no passa res, no passa res. El temps. El temps s’ha
convertit en una obsessió. És bo i és dolent, com totes les coses que valen la
pena, son bones i dolentes amb la mateixa força. No s’entén perquè. Trenquen la
raó. La destrossen fins al final, desapareix. I com conviure amb la raó? Com
deixar-la passar. </span>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-19362359407388493102013-02-16T08:21:00.001-08:002013-02-16T08:21:30.024-08:00Girgo-Tallarines!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz9dzMl_8W9iGLiACJBXQisF09OYrUpyGWAbW5VIiMHhmXYS1sUSIRNva4zMATo7xeDP3SQjWZ4s7bAs8-5FmhpjbM2ON70jAW4X3l8E-DkmeSJlRF9gMCFZkHtyNxGfZ31VkgZbh6PnOB/s1600/2013-02-05+21.16.05.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz9dzMl_8W9iGLiACJBXQisF09OYrUpyGWAbW5VIiMHhmXYS1sUSIRNva4zMATo7xeDP3SQjWZ4s7bAs8-5FmhpjbM2ON70jAW4X3l8E-DkmeSJlRF9gMCFZkHtyNxGfZ31VkgZbh6PnOB/s1600/2013-02-05+21.16.05.jpg" height="150" width="200" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Bueno nois, que feia temps que no escrivia per
aquí. Porto un temps una mica liat, però passem a coses series. Vull compartir una recepta que
vaig fer l’altre dia a casa i estava boníssim.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Amb la mateixa idea dels <i>Tagliatelle al Funghi
Porcini</i><b>,</b> una brutal recepta de pasta amb beicon, ceps, rúcula i tomàquets cherry.
He fet les <b><i>Girgo-Tallarines</i></b>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A veure si us agrada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per a quatre persones o dos animals:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">500 gr. Tallarines (Spaghettis o
Tagliatelle... el que us doni la gana)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">200 gr. Parmesano<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">400 gr. Gírgoles<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">200 gr. Bacó (tallat finet i a trossets)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">500 gr. Un pot d’aquells de tomàquets sencers
pelats<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">200 gr. Bledes o espinacs<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Alfàbrega, Sal, Oli (güeno), Pebre Negre,
Bitxo deshidratat picant i all.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5H7_fktLRZnCT7eMqaSEp-MZ5EM6PqDpiqlvHXpSnOPiuAqKKz3Ms9tHQDtvDt8XhD9AsXQ0319tA5-MQJgIqAwT6qs4OEEn1XfJqeJRzqn095y8esNfy4pgpIA_gplJetfPsN-pkJfBh/s1600/2013-02-05+21.47.06.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5H7_fktLRZnCT7eMqaSEp-MZ5EM6PqDpiqlvHXpSnOPiuAqKKz3Ms9tHQDtvDt8XhD9AsXQ0319tA5-MQJgIqAwT6qs4OEEn1XfJqeJRzqn095y8esNfy4pgpIA_gplJetfPsN-pkJfBh/s1600/2013-02-05+21.47.06.jpg" height="200" width="150" /></a><span lang="CA">Bulliu la pasta i tot el rotllo. Mentrestant
piqueu el bitxo (després no feu burilles amb els dits que pica que no veas),
talleu un dent d’all i comenceu a saltejar-ho amb una mica d’oli. Tot seguit
afegiu les gírgoles i el bacó, tireu sal i saltejar a foc viu. Que el bacó
quedi una mica torradet... però només una mica. Talleu a trossos els tomàquets
i li afegiu una mica d’alfàbrega i ho foteu tot a la paella durant 5 minuts
més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Si la paella és prou gran podeu saltejar els espinacs amb tot, si no, les afegiu amb la pasta 5 minuts abans de retirar-la del
foc i ja està.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Coleu la pasta, i barrejeu-ho amb ho de la
paella. Serviu al plat amb un xorro d’oli, pebre negre i el parmesano tallat
finet o ratllat pel damunt. Si us va la marxa, poseu més sal al final.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Bon profit!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-25734928526427908612012-11-19T11:16:00.001-08:002012-11-19T11:21:15.053-08:00Asuntus internsHola bloc, quan de temps. (com un puto loco li parlo al bloc... en plan... querido diario). Res, que aquest cap de setmana tontu vaig gravar una cançó nova i vaig pensar en compartir les cançons que tenia per l'ordenador perdúdes i que a vegades penjava sueltas per aquest bloc.<br />
<br />
Les cançons son les següents:<br />
<span class="buyItemExtra buyItemNyp secondaryText"></span><span id="share-link-embed"></span><br />
<table class="track_list track_table" id="track_table"><tbody>
<tr class="track_row_view linked" itemprop="tracks" itemscope="" itemtype="http://www.schema.org/MusicRecording" rel="tracknum=1"><td class="play-col"><a href="http://www.blogger.com/null"></a><br />
<a href="http://www.blogger.com/null"></a><br />
<a href="http://www.blogger.com/null"><div class="play_status">
</div>
</a><br /></td><td class="track-number-col"><div class="track_number secondaryText">
1.</div>
</td><td class="title-col"><div class="title">
<a href="http://drapdecuina.bandcamp.com/track/las-pelis-de-la-coixet" itemprop="url"><span itemprop="name">Las Pelis de la Coixet</span></a><span class="time secondaryText"> 03:07 </span></div>
</td><td class="info-col"><div class="info_link" style="visibility: hidden;">
<a href="http://drapdecuina.bandcamp.com/track/las-pelis-de-la-coixet"></a><br /></div>
</td><td class="download-col"><div class="dl_link" style="visibility: hidden;">
</div>
</td></tr>
<tr class="track_row_view linked" itemprop="tracks" itemscope="" itemtype="http://www.schema.org/MusicRecording" rel="tracknum=2"><td class="play-col"><a href="http://www.blogger.com/null"></a><br />
<a href="http://www.blogger.com/null"></a><br />
<a href="http://www.blogger.com/null"><div class="play_status">
</div>
</a><br /></td><td class="track-number-col"><div class="track_number secondaryText">
2.</div>
</td><td class="title-col"><div class="title">
<a href="http://drapdecuina.bandcamp.com/track/renacuajo-cullum" itemprop="url"><span itemprop="name">Renacuajo Cullum</span></a><span class="time secondaryText"> 02:26 </span></div>
</td><td class="info-col"><div class="info_link" style="visibility: hidden;">
<a href="http://drapdecuina.bandcamp.com/track/renacuajo-cullum"></a><br /></div>
</td><td class="download-col"><div class="dl_link" style="visibility: hidden;">
</div>
</td></tr>
<tr class="track_row_view linked" itemprop="tracks" itemscope="" itemtype="http://www.schema.org/MusicRecording" rel="tracknum=3"><td class="play-col"><a href="http://www.blogger.com/null"></a><br />
<a href="http://www.blogger.com/null"></a><br />
<a href="http://www.blogger.com/null"><div class="play_status">
</div>
</a><br /></td><td class="track-number-col"><div class="track_number secondaryText">
3.</div>
</td><td class="title-col"><div class="title">
<a href="http://drapdecuina.bandcamp.com/track/puedo-y-no-quiero" itemprop="url"><span itemprop="name">Puedo y No Quiero</span></a><span class="time secondaryText"> 02:28 </span></div>
</td><td class="info-col"><div class="info_link" style="visibility: hidden;">
<a href="http://drapdecuina.bandcamp.com/track/puedo-y-no-quiero"></a><br /></div>
</td><td class="download-col"><div class="dl_link" style="visibility: hidden;">
</div>
</td></tr>
<tr class="track_row_view linked mouseovertrack" itemprop="tracks" itemscope="" itemtype="http://www.schema.org/MusicRecording" rel="tracknum=4"><td class="play-col"><a href="http://www.blogger.com/null"></a><br />
<a href="http://www.blogger.com/null"></a><br />
<a href="http://www.blogger.com/null"><div class="play_status">
</div>
</a><br /></td><td class="track-number-col"><div class="track_number secondaryText">
4.</div>
</td><td class="title-col"><div class="title">
<a href="http://drapdecuina.bandcamp.com/track/rosa-ramon" itemprop="url"><span itemprop="name">Rosa&Ramon</span></a><span class="time secondaryText"> 02:49 </span></div>
</td><td class="info-col"><div class="info_link" style="visibility: visible;">
<a href="http://drapdecuina.bandcamp.com/track/rosa-ramon"></a><br /></div>
</td><td class="download-col"><div class="dl_link" style="visibility: visible;">
</div>
</td></tr>
<tr class="track_row_view linked" itemprop="tracks" itemscope="" itemtype="http://www.schema.org/MusicRecording" rel="tracknum=5"><td class="play-col"><a href="http://www.blogger.com/null"></a><br />
<a href="http://www.blogger.com/null"></a><br />
<a href="http://www.blogger.com/null"><div class="play_status">
</div>
</a><br /></td><td class="track-number-col"><div class="track_number secondaryText">
5.</div>
</td><td class="title-col"><div class="title">
<a href="http://drapdecuina.bandcamp.com/track/el-club-del-tupper" itemprop="url"><span itemprop="name">El Club del Tupper</span></a><span class="time secondaryText"> 03:41 </span></div>
</td><td class="info-col"><div class="info_link" style="visibility: hidden;">
<a href="http://drapdecuina.bandcamp.com/track/el-club-del-tupper"></a><br /></div>
</td><td class="download-col"><div class="dl_link" style="visibility: hidden;">
</div>
</td></tr>
<tr class="track_row_view linked" itemprop="tracks" itemscope="" itemtype="http://www.schema.org/MusicRecording" rel="tracknum=6"><td class="play-col"><a href="http://www.blogger.com/null"></a><br />
<a href="http://www.blogger.com/null"></a><br />
<a href="http://www.blogger.com/null"><div class="play_status">
</div>
</a><br /></td><td class="track-number-col"><div class="track_number secondaryText">
6.</div>
</td><td class="title-col"><div class="title">
<a href="http://drapdecuina.bandcamp.com/track/una-immensa-merda" itemprop="url"><span itemprop="name">Una Immensa Merda</span></a><span class="time secondaryText"> 02:25</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Ojalà us agradin.<br />
Us deixo l'enllaç aquí: <a href="http://drapdecuina.bandcamp.com/">cançons cutres de drapdecuina</a>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-71891660561610794132012-06-12T15:19:00.000-07:002012-06-12T15:19:00.483-07:00Pelis de la 2<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 17px;">Dilluns a la 2 van fer <b>A Good Woman</b>. A casa ens va agradar molt. Els diàlegs son una petita obra d'art. La peli la va dirigir Mike Barker basada en una comèdia d'Oscar Wilde. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 17px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 17px;">Em quedo amb aquest petit fragment de diàleg:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 17px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="background-color: #f8f6ea; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 13pt;">-También
disfruto de la lectura.</span><span class="apple-converted-space"><span style="background-color: #f8f6ea; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 13.5pt;"> </span></span><o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="background-color: #f8f6ea; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 13pt;">Nada
muy elaborado. No quiero<br />
estropear mi ignorancia natural.</span><span class="apple-converted-space"><span style="background-color: #f8f6ea; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 13.5pt;"> </span></span><span style="font-size: 13.5pt;"><br clear="all" />
</span><o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="background-color: #f8f6ea; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 13pt;">-
Es la clave de la felicidad.<br />
- ¿De veras lo cree?</span><span class="apple-converted-space"><span style="background-color: #f8f6ea; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 13.5pt;"> </span></span><span style="font-size: 13.5pt;"><br clear="all" />
</span><o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="background-color: #f8f6ea; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 13pt;">-Absolutamente.
Buena salud,<br />
es importante, pero...</span><span class="apple-converted-space"><span style="background-color: #f8f6ea; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 13.5pt;"> </span></span><span style="font-size: 13.5pt;"><br clear="all" />
</span><o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="background-color: #f8f6ea; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 13pt;">...la
ignorancia es la clave. Mucho<br />
saber y se está condenado.</span><span class="apple-converted-space"><span style="background-color: #f8f6ea; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 13.5pt;"> </span></span></i><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span class="apple-converted-space"><span style="background-color: #f8f6ea; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 13.5pt;"><br /></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="apple-converted-space"><span style="background-color: #f8f6ea; font-size: 13.5pt;">jejeje molt guai.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="apple-converted-space"><span style="background-color: #f8f6ea; font-size: 13.5pt;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="apple-converted-space"><span style="background-color: #f8f6ea; font-size: 13.5pt;">Aquí us deixo un enllaç d'un bloc que en parla molt bé.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="apple-converted-space"><a href="http://saudadeparisina.blogspot.com.es/2006/02/el-abanico-de-lady-windermere.html">http://saudadeparisina.blogspot.com.es/2006/02/el-abanico-de-lady-windermere.html</a>
</span></div>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-29018857088160751982012-04-23T16:35:00.003-07:002012-04-23T16:35:52.043-07:00Tarifa plana... per dir alguna cosa<div style="text-align: justify;">
Obro Facebook, <i>dirección de correo electrónico, contraseña</i>. Nueva ventana i clico a Hotmail, <i>windows live id, contraseña</i>. Torno a Facebook, ningun numeret vermell. Torno al Hotmail després d'entrar al gmail a velocitat d'expert mecanògraf. Miro buzón d'entrada del hotmail. ClubTresc, Mnac, Ya.com... eliminar tot. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest acte el puc arribar a repetir de 5 a 10 vegades al dia. No treballo de res important, que tingui que està mirant el correu ni res d'això. Ho faig gairebé de manera instintiva. Per sort (ironia) ara tinc una tarifa plana molt bona d'orange (ironia) que em permet connectar-me des d'on vulgui amb el mòbil. Joder quina sort(ironia infinita). Tinc connexió a casa, al mòbil, i quan tinc temps a la feina. Tot un univers a preu de tarifes planes. Tinc el món davant meu, i només sé mirar el correu i el facebook</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP7-yKOB1uR55mrfFpvW1CZ8j1E8nHyrplqG1U-U-_6i4eq8W8M9I52T-bOL9pQZQXN5LFRRUdtJyCscidG1swRgDjNwcSUIw1I9N_BtZfDJIX8_fg2wjwPj3BXjfQrZ1cYmD0b_J3UHXZ/s1600/Sardines.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjP7-yKOB1uR55mrfFpvW1CZ8j1E8nHyrplqG1U-U-_6i4eq8W8M9I52T-bOL9pQZQXN5LFRRUdtJyCscidG1swRgDjNwcSUIw1I9N_BtZfDJIX8_fg2wjwPj3BXjfQrZ1cYmD0b_J3UHXZ/s320/Sardines.gif" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les coses son enormes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es poden fer mil metàfores amb la immensitat de les coses. Extrapolar la immensitat del que ens rodeja i la sensació d'estar més o menys sols. La veritat és que no sé perquè collons estic escrivint això... podria passar-me tot el dia escrivint la meva direcció de correu i la contrasenya i a vegades no ho faig, i escric al bloc. Sense saber que cony posar, sense veure més enllà... joder quin festival de tòpics, que cony em passa? puta merda gran enorme merda fosca the cure bateria ritme pesat llum jodedora mandra postura xunga notar els mitjons.</div>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-47429124981628332712012-04-21T18:31:00.002-07:002012-04-21T18:33:11.349-07:00DonSimonDrapdecuinaFestival2012<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCdwVnO0AYSOG0y-CmzyvMoEsF4leNfWyiMA9Yg13ZYrXS-KSGaJUzDYKgJOw3MQKwQZ_VLHxP5j4HklE3k8uGb_COIAYGHQNxXh2WxCQ2Djv5ZM5sGnYr7l6fvt2lmiJxFrb_46ib77aU/s1600/drapdecuina+fest+2012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCdwVnO0AYSOG0y-CmzyvMoEsF4leNfWyiMA9Yg13ZYrXS-KSGaJUzDYKgJOw3MQKwQZ_VLHxP5j4HklE3k8uGb_COIAYGHQNxXh2WxCQ2Djv5ZM5sGnYr7l6fvt2lmiJxFrb_46ib77aU/s640/drapdecuina+fest+2012.jpg" width="595" /></a></div>
<br />drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-25225562563329696512012-04-14T17:21:00.005-07:002012-04-14T18:12:29.142-07:00Com Una Clau De Judo<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; ">Feia un dia raro i no he sortit de casa. He fet una cançoneta, a veure si us agrada. De moment és una demo a l'espera que el Josep i la Mireia em donin el seu vist per a incloure-la al repertori de The Dislèpcia.</span></div><div style="text-align: justify; font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><br /></div><div style="text-align: justify; font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; ">La melòdica del final és un acte d'improvització total. Disculpeu les molèsties.</div><div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; text-align: justify; font-style: normal; "><span><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span ><br /></span></div><span ><div style="text-align: justify;"><iframe width="100%" height="166" scrolling="no" frameborder="no" src="http://w.soundcloud.com/player/?url=http%3A%2F%2Fapi.soundcloud.com%2Ftracks%2F43157150%3Fsecret_token%3Ds-4eT9s&show_artwork=true&secret_url=true" style="font-size: 100%; "></iframe></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-style: normal; ">Vale, explico quatre coses. Així podeu llegir amb la cançó de fons. </div><div style="text-align: justify;font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-style: normal; "><br /></div><div style="text-align: justify;font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; ">Hi ha un moment que diu <i>"el teu cabell fa velcro amb el seu cap". </i>Aquesta és una idea molt guapa però que no queda clara. En realitat no seria amb el seu cap seria amb la seva barba. Sabeu quan s'enganxen els cabells, rotllo velcro, amb la barba curta dels homes? Osti, és una cosa que mola molt. És un petit plaer. Com quan érem adolescents i les noies pujaven darrera la moto i les notaves... sabeu que vull dir... Osti, això que explico són petits plaers de gènere. </div><div style="text-align: justify;font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><br /></div><div style="text-align: justify;font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; ">Unes confessions de hombre jejeje </div><div style="text-align: justify;font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><br /></div><div style="text-align: justify;font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; ">Tornem a l'efecte velcro. És un efecte màgic, una sensació que podríem ubicar a la tangent del sexe. Però el que no sabeu és que a vegades, hi ha un <i>bonus track</i>. A vegades, després d'una nit en la que has follat, o has dormit així molt remenat amb la parella, i et despertes i vas al lavabo i pixes i tal... I mentre fas el cafè descobreixes que s'ha quedat un cabell enredat a la barba, llavors estires i... ...<i>TOMA BONUS TRACK!</i> Quin gustet. L'estires poc a poc i el cabell fa de serp entre la selva facial, alhora que produeix una barreja de pessigolles i gustirrinín molt agradable. </div><div style="text-align: justify;font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; "><br /></div><div style="text-align: justify;font-family: Georgia, serif; font-size: 100%; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; ">Es clar que això només passa si tens una mica de barba i l'altre persona el cabell llarg. Son plaers acotats a certs éssers. Doncs això. </div>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-29153222506476785362012-04-11T15:54:00.003-07:002012-04-11T17:32:02.432-07:00Que bé s'està de vacances. El final i la familia<div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span>I</div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><br /></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; ">Al final, vaig anar al llit a les 11 del matí, després de posar una rentadora, fregar els plats i fotre'm una bona dutxa. Estava animat per seguir d'empalmada. Donar una volta pel centre, comprar un llibre i trobar-me amb algú mentre esperava que sortís la Carme de treballar. Però encara era massa d'hora així que vaig decidir estirarme una estona. Em vaig despertar al cap de tres hores, sense ressaca. Amb una mica de set, però res de l'altre món. Em sona un wathsup, i és la Berta, amb qui vaig sortir per la nit, preguntant que tal. Osti, mola rebre missatgets de la gent amb la que has estat fa poc. Son com pesigades de felicitat, una cosa molt petiteta, en plan satisfaccions mínimes. </span></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><br /></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; ">Riem i comentem la jugada amb petits titulars per missatge de coses que van passar per la nit amb ella i la seva amiga Anna.</div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><br /></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; ">Vaig al Condis.</div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><br /></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; ">Arribo a casa. Estic molt tranquil.</div><div style="text-align: justify; ">Fa solete i em ve de gust sortir una estona. Vaig al centre amb la intenció de comprar <b><i>Ceniza en los Ojos</i></b>, un nou llibre de l'editorial <b style="font-style: normal; ">BlackieBooks,</b> que últimament em té bastant ocupat. Envio missatges al Fabi per trobar-nos una estona. Pregunto com li va al Jordi per Madrid i em diu que ja ha tornat. Quedem per sopar. Avui em ve de gust anar al japo amb el Jordi i la Carme. Entro a La Central, i el llibre no m'acaba de convèncer, vaig a la secció de còmic i veig un còmic que no coneixia d'en <b>Frederick Peeters</b>, <i><b>Lupus</b></i>... resulta que em sona, però no el recordava així. Descobreixo que és una compilació de quatre volums anteriorment editats. El compro.</div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><br /></div><div style="text-align: justify; "><span style="font-weight: normal; font-style: normal; ">Vaig al café de l'ópera a fer una café... m'agrada aquest puestu, sempre que puc hi vaig. Té uns cambrers bastant profesionals, i el lloc encara té una mica d'encant, de fet, està en un procés de reinterpretació del encant que podria tenir.. no sé si m'explico. Bueno, que s'està bé per estar sol. Em sento a la barra, demano un café i miro La Vanguardia. Estic agustíssim, les vacances m'estan sentint de puta mare. Tenir temps per estar amb gent desconeguda, coneguda, i estar sol. Tot va bé. Espero al Fabi i a la Tati, però no em diuen res, i jo vaig fent temps. Un altre café. Deixo La Vanguardia, que és una puta merda i agafo el cómic. Em sorprèn que sigui una història de ciència ficció, però en poca estona descobreixo que és una joia transcendental ambientada a l'espai. Això em fa pensar en </span><i><b>2001 Una odisea en el espacio</b></i>, i m'adono que aquests dies la meva vida està plena d'una extranya ciència ficció transcendental.</div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><br /></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; ">Segueixo en un núvol raro, i la Berta i l'Anna em diuen que estan fent unes pizzes pel centre. Jo no recordo si he dinat, però em diuen que vénen a fer el café amb mi. Demano un altre café i m'assec a una taula. Arriben als deu minuts amb uns caretos ullerosos. Penso que jo dec tenir aquella mateixa cara. M'agrada tornar-les a veure. Penso en que encara hi ha gent bona pels puestus, gent maca i tal. Comentem la jugada i xerrem de no sé qué.</div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; ">Entra al bar un company de feina i em quedo una mica parat. Poca estona després arriben el Fabi i la Tati, que s'havien adormit. Canviem de bar. No sé com encaixar aquell estrany hexàgon d'amistat, i flipo bastant que elles no hagin decidit pirar. Parlem de coses en general, la cosa tampoc és del tot incòmode. Crec que hi ha tres cantons de l'hexàgon amb resaca i els altres tres estan una mica sorpresos.... jejeje està bé.</span></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; ">Marxem.</span></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; ">He quedat amb el Jordi i la Carme a Gràcia. Agafo el metro i començo a notar el cansament. Sopem i parlem de les nostres coses però estem cansats i quan anem a fer una copa ja no estem molt disposats a seguir parlant. Jo estic petat. Tornem en metro i dormim...</span></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; "><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span>II</span></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; "> </span></div><div style="text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; ">Diumenge la Carme treballa, m'aixeco d'hora i vaig a comprar una mona pel seu pare. Una Sara, que bona. Torno a casa, i com que després he de fer alguna cosa (pujar a Canyelles a veure la família) em talla el dia i no sé que fer amb aquelles hores mortes d'espera. M'estiro al llit i faig el gos total. Agafo la mona i pujo a Montjuïc. He pujat des de Plaça Espanya fins al museu escoltant <i><b>Ayer</b></i> de <b>La Habitación Roja</b> amb <i>repite</i> posat. Mira que no m'agraden gaire, però estic enganxat a aquesta cançó. Surt la Carme de currar i anem cap a Canyelles.</span></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="font-weight: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; ">Dinem amb els seus pares, germà, cunyada i nen. És un plaer tenir de cunyats als amics de sempre. Menos mal. Estem bé. Fot un dia de collons i arriba la tieta amb una mona per la Carme. Al cap d'una estona vaig cap a casa i saludo a ma mare i al meu germà que estava dormit. Agafo la guitarra i m'estiro pel terreno amb el sol de tarda tocant-me de rasqui. No sabeu com m'agraden els <i>atardeceres</i>... com es digui en català... Bueno quan el sol va marxant. Son genials, unes hores màgiques. Em preparo un gintonic i m'invento una cançó sobre la tarda o algo així... no sé...</span></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; ">Arriba el meu pare de la petanca, portava des de les vuit del matí... déu meu, és una locura. Es veu que han fet la partida, una fideuá i després han fet una altra partida. Que jefes els viejunos. Ma mare prepara una truita de patata boníssima, tallo fuet i xerrem una mica. Quan estem a punt de marxar ma mare es posa una mica melancolica, no sé que li ha agafat. Tinc un problema amb els meus pares, a vegades estic a gust, i estem bé. Però normalment no és així. I em fan sentir malament. És com que els hi he deixat passat moltes coses perquè pensen que fan el millor per mi, i no ho veuen. I segueixen fent el mateix, una mica de mal amb la seva manera de veure les coses. No se...</span></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; ">Dormim.</span></div><div style="font-weight: normal; font-style: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; ">Dilluns pel matí anem a l'hort de l'avi de la Carme per menjar la mona. No fa bon dia, arribem a les dotze i el pare ens prepara unes sardines per esmorzar, mentre es van fent les brases per la carn de després. Bebem vermuth, vi, cervesa i surt el sol. El nen juga per l'hort i és una canya. Els nens petits molen. Van al seu rotllo i viuen tot al 100%. Sabeu quan es desperten pel matí, que ja estan a tope... estan allà: <i>va! va! que s'ha de viure joder!!!! </i>Quina presa i quines ganes més guapes. Fem cubatas i va venint gent dels horts del voltant, tot és molt bucòlic i tal. Jo em començo a torrar la cara amb el sol i porto mig pet. Aguanto allà, mirant a la gent, sense participar gaire... una mica al marge. Em fa molta por fotre la pota o fer el ridícul, així que acostumo a prendre una postura reservada però sense semblar borde. </span></div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; text-align: justify; "><span style="font-size: 100%; ">S'acaba el dia, el sol, les vacances i penso en que no vull tornar demà a treballar. Penso en la felicitat d'aprofitar el temps. A la meva manera. És veritat que no he fet mai res de profit, no he acabat mai els estudis, no tinc carnet de conduir, no tinc cap aspiració laboral. No sé, aquestes coses que et van maxacant de per vida. Però també és veritat que moltes vegades penso en el què faria si em toqués la loteria, i en el fons no canviaria tant la meva vida. Només vull seguir veient com es van alineant els astres de tant en tant, en plan 2001. </span></div>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-41312050465332556652012-04-06T23:39:00.004-07:002012-04-07T23:26:11.840-07:00Que bé s'està de vacances. Segon i Tercer Dia<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; ">Ara arribo a casa després d'una nit de juerga, són les vuit i mitja i no tinc son. Segueixo pensant que s'està molt bé de vacances. A veure... dijous, que seria el segon dia de vacances, va ser molt guai perquè ens vàrem retrobar els sis humanistes, i això sempre dona per molt. </span></div><div style="text-align: justify;font-style: normal; font-weight: normal; "><br /></div><div style="text-align: justify;font-style: normal; font-weight: normal; ">Em vaig despertar i vaig anar ampliant la playlist al grooveshark del sonar2012. Escoltant les noves incorporacions anunciades, hi ha molta cosa bona, de fet estic super il·lusionat perquè fa uns vuit o nou anys que no hi vaig, i aquest any m'he decidit anar perquè estic una mica en contra del primaverasound i del seu cartell impecable. No se... ja us explicaré tot això en un altre post. La cosa és que dijous sant va ser un dia tranquil... d'escoltar música, escombrar una mica, tocar trompeta, algo de guitarra, estendre roba dins perquè plou, mires les notícies, café... etc... ja sabeu com va un dia d'aquests.</div><div style="text-align: justify;font-style: normal; font-weight: normal; "><br /></div><div style="text-align: justify;font-style: normal; font-weight: normal; ">Per la tarda vaig tornar a sants i ens vàrem trobar els sis humanistes i el petit. Unes pizzes boníssimes i les xerrades infinites. La Carme va establir quatre moments típics de les trobades pel que far a xapa i xerrada:</div><div style="text-align: justify;font-style: normal; font-weight: normal; "><br /></div><div style="text-align: justify;font-style: normal; font-weight: normal; ">1. Primer moment de formalitats i anècdotes </div><div style="text-align: justify;font-style: normal; font-weight: normal; ">2. Les anècdotes acaben portant al moment escatològic</div><div style="text-align: justify;font-style: normal; font-weight: normal; ">3. De l'ecatologia sempre passem a la profunditat i als dubtes existencials </div><div style="text-align: justify;font-style: normal; font-weight: normal; ">4. Finalment acabem parlant de música </div><div style="text-align: justify;font-style: normal; font-weight: normal; "><br /></div><div style="text-align: justify;font-style: normal; ">De fet es va proposar fer unes <b>24 hores de xapa. </b>Igual que es fan les 24 hores de fungol o de petanca, fer unes 24 hores parlant. De fet, amb el Josep hem estat a prop de fer les 24 hores més d'una nit de farra. </div><div style="text-align: justify;font-style: normal; ">Marxem cadascú a casa seva amb el pet i propostes per una nova trobada. </div><div style="text-align: justify;font-style: normal; "><br /></div><div style="text-align: justify;font-style: normal; ">Dormim.</div><div style="text-align: justify;font-style: normal; "><br /></div><div style="text-align: justify;font-style: normal; ">Divendres la Carme té festa. Decidim quedar-nos a casa en plan perracos. Preparo uns macarrons a la matricciana, mengem al sofà, i ens quedem dormits. La Carme no sé quina peli vol veure, jo em torno a quedar dormit i em desperto amb el telenotícies vespre. Preparo més pasta amb tot el que hi ha per la nevera. Sopem i seguim apalancats. M'envia un wassa una tia que vaig conèixer una nit de festa per si vull sortir. Em fa cosa, però al final surto. Hem quedat a un bar de heavits que hi ha prop de paral·lel, va amb una amiga i ja porten mig pet, jo encara m'estic treient les lleganyes. </div><div style="text-align: justify;font-style: normal; "><br /></div><div style="text-align: justify;font-style: normal; ">Osti quina crack, no la deixen entrar al Sidecar perquè es veu que la va liar parda fa poc i la tenen fixada. Proposo anar al Marula i acabem allà després d'uns quants xupitos i cubatas per varius puestus. Mentre elles ballen i parlen amb gent jo ballo com un loco. Tenia ganes de bona música. Joder, que la setmana passada vaig anar al bikini, i allò era molt feo, merda de música que t'hi cagues. Dues sales i dues merdes enormes.... Seguim bebent i desapereixent els uns dels altres, sortim i tenim converses de persones que no es coneixen molt, també mola. El no saber que dir, aquella situació rara de, osti he de dir alguna cosa?... Entre pakis, negres, roses i anells de llum a la plaça reial. Ens despedim. </div><div style="text-align: justify;font-style: normal; "><br /></div><div style="text-align: justify;">Tiro cap al metro de Jaume I. Estic bé... vaig a gust, no he pres ninguna droga a part de l'alcohol però em sento molt bé. Sortir per la nit em carrega d'energia, la Carme diu que no sóc normal, que no pot ser que arribi a casa pels matins amb tanta energia. (de veritat que no em foto coca ni res, és una mena de satisfacció i ja està) Mentre fumo un cigarro prop del metro ve una negra enorme i em proposa fer-me una mamada. De fet em diu: <i>"yo te la chupo rico". </i>Em quedo amb aquella cara de "no, lo siento". Como que lo siento? Que vol dir això Raül?<i> </i> Que sientes? No sé... al final la tia em respecte bastant em demana un cigarro i li dic que no tengo fuego i marxa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És veritat,<i> "no tengo fuego"</i>, només surto a ballar i a beure, el folleteo no entra en les meves noches locas. Tot i que a vegades <i>s'em giri un ull cap a l'infern</i>.</div>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-87220531961299633832012-04-04T17:01:00.002-07:002012-04-04T17:57:52.789-07:00Que bé s'està de vacances. Primer Dia<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; ">Com diuen els grans <b>Standstill,</b> <i>"la vida es domingo"</i>. Acabo de començar les vacances, i el primer dia ha sigut molt gran. He començat amb un <i>"suena el telefono"</i> deu minuts abans de les vuit del matí. Qui cony és? "</span><span style="font-size: 100%; font-style: italic; ">Hola soy Nora, que... ...habiamos quedado no? A las diez de la mañana? Estabas durmiendo? No... es que salgo de trabajar y ... ...he pensado mejor ensayamos en la calle.</span></div><div style="text-align: justify;font-weight: normal; font-style: normal; "><span style="font-style:italic;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;">Vale, esteu igual de perduts que jo. Us explico. L'altre dia estava al metro camí de l'assaig amb <b>cramlarock</b> i portava la bossa de la trompeta, i s'apropa una tia i em diu que si vull tocar amb ella i tal. Ens donem el mail, em truca i la convido a tocar a casa el dimecres a les 10. Sóc així. <span style="font-size: 100%; ">A la feina caxondeo. La Carme flipant una mica. Osti i si entra a casa i roba tot? No se nois, jo no penso aquestes coses fins que d'altres no m'ho diuen. De fet, la meva única preocupació era quina música tenir de fons quan ella entrés a casa. En plan, algo sorprenent però que no sembli que l'estàs demostrant res. No sé aquestes tonteries que penso jo.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; ">Total, que al final crec que s'ha cagat una mica i prefereix tocar en un terreny neutral. Però resulta que ha plogut tota la nit i al final acabem a casa. Li deixo la guitarra, em pregunta si tinc un porro, busco a la capseta yonky, es fa un porret i comença a cantar com si res. Ostia és molt bona, té una veu acollonant i penso: ara m'he de fotre a tocar la trompeta a sobre d'això? Merda, ho intento, no acaba de sonar malament, falta pulir, falta saber-ne més. Ella em va explicant les cançons entre trucades al seu novio i una mena de discussions extranyes amb ell. Començo a pensar que d'aquí poc em demanarà diners pel metro... la veig venir. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; ">La gravo amb els micros i tal i la tia sona de collons, un estil que no em mola però s'ha d'admetre que és bo. Resulta que és una mica cuarto milenio i em parla de zodiacos i coses d'aquestes. La porto al meu terreny, i passem del cosmos i les constel·lacions a microones que és ho meu. La tia canta improvitzant sobre els meus acords i flipo. Bravo. Em demana diners pel tren (jejeje que us havia dit) i marxem. Ella a les seves coses de tia bohemia i enèrgica i jo a les meves: a comprar al condis per fer bikinis i passar una bona nit de cine-fórum amb la Mireia i el Borja.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; ">Em preparo el potaje pertinent dels meus dies de festa. La Carme i jo quan estem sols i ens cuinem només per a nosaltres ens fem guarradicas culinaries. Ella és més de fer-se pasta fantasia i jo de potajes xungos amb ou ferrat i arròs. Mira, son coses que fem. Em tumbo al sofà amb el cendré a tope a prop de la cara. Pestazo a colillas, però em quedo dormit fins les sis o així. Em desperto, envio wassas a la penya, agafo el kit bikini i vaig cap a plaça espanya que he quedat amb la Carme allà.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; ">Entrem al centre comercial aquell de les Arenas per comprar càpsules de nespreso (tot un món, ja us ho dic ara), Aprofitem per comprar els abonaments del sonar 2012, i en menos de cinc minuts ens hem gastat 400 euracos. Joder... Pugem xinu xanu cap a sants, fem un café al bar aquell de la cantonada, al costat de la xurreria a plaça de sants abans d'entrar a casa del Max.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; ">Ens preparem uns bikinis, amb les seves patates fregides ondulades d'acompanyament (un costum de la Carme, bikinis amb patates ondulades) Veiem <b>2001 Odisea En El Espacio. </b>Joder, quin peliculón. Entenc perquè sempre em quedava dormit, però veure-la en bona companyia et fa redescobrir aquesta obra d'art. Comentem el significat del <i>monolito y su puta madre, </i>el que deuria significar aquella peli en el seu moment... joder que la van estrenar al 68, i tota la influència cinematogràfica de la pel·lícula.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; "><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; ">Agafem taxi i marxem cap a casa. De camí penso: que bé s'està de vacances. </span></div>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-137522665262369272012-03-24T20:03:00.003-07:002012-03-24T20:23:26.591-07:00Damien Jurado i Xiu Xiu a Barcelona<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-style: normal; ">Vale. Hi ha molts temes i no sé com explicar tanta cosa. Primer de tot he deixat passar un temps prudencial, perquè he arribat amb certa mala llet a casa després del concert de Xiu Xiu . A veure com m’explico... ...merda, ara ja vaig mig pet amb l’ampolla de porto que porto a sobre. Però lo voy a intentar chicos:</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-style: normal; "><span style="font-size: 100%; ">Divendres vam tenir la oportunitat de veure un gran concert. Damien Jurado va venir a Badalona, i nosaltres vam anar, més enllà de les fronteres barcelonines, a veure el mestre. A un teatre molt maco amb nom d’insult torrente. No. Va, que és un puestu molt guapu. I Badalona també, a mig camí de lo pijo i barri de tota la vida. Ja sabeu. Personalment em quedo amb Santo Cristo que té els bars amb portes d’alumini, i aixó sempre és garantia de qualitat. Bueno va, que em lio.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-style: normal; "><span style="font-size: 100%; ">El concert de Damien Jurado.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-style: normal; "><span style="font-size: 100%; ">La cosa va començar fluixa, acostumats a veurel solet amb la guitarra, el nou disc, de producció impecable (no diré més, que tothom parla del productor)</span><span style="font-size: 100%; "> </span><span style="font-size: 100%; ">requeria una posada de llarg, i el Teatre Zorrilla va ser un marc incomparable (jojojo quin clàssic) per a l’ocació. La cosa no sonava bé. Aquell primer tema a lo pink floid setentero... .. osti que no, que no sonava bé. Per fi, en el tercer tema, “Maraqopa” (val a dir que van fer tot el disc sencer tal qual, com els Antónia Font amb “Lamparetes”, es veu que això es porta ara). Doncs això, que Maraqopa va sonar de puta mare és poc.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-style: normal; "><span style="font-size: 100%; ">A partir d’aquí el directe va ser impecable. Va sonar el disc sencer d’una manera sublim. D’alló que dius: veus, aquests són bons músics, que sonen com al disc....Joder, no. Que tot sonava perfecte . Personalment vaig tenir moments de “ostia quin gustazo”.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-style: normal; "><span style="font-size: 100%; ">Acabada la primera part (diguem-ho així) del concert, el senyor Jurado, a peu dret va interpretar Rachel&Cali, cançó per la qual tenim certa predilecció la meva companya de pis i jo. Després, tot va ser molt especial, quan notes que allò que està passant es quedarà per sempre dins teu. Que algun dia et preguntaran els deu concerts de la teva vida? I allà estarà el Damien Jurado. De fet, la meva companya de pis em va enviar un wassa a l'endemà en plan: ostias aquest concert el recordaré com el de Herbert o el de Xiu Xiu.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-style: normal; "><span style="font-size: 100%; ">Si.... ...Xiu Xiu...</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-style: normal; "><span style="font-size: 100%; ">Es referia al grup que vam veure fa vuit anys a l’Apolo presentant Fabulous Muscles. Joder, que no els coneixíem de res i vam sortir d’aquell concert amb dues samarretes i un disc. I ara, casualitats de la vida, els anàvem a veure al BeeCool on vam veure en Damien Jurado per primer cop.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-style: normal; "><span style="font-size: 100%; ">L’ambient era fred, ple de periodistes i quatre fans. Els periodistes tallen el rotllo, perquè estan amb aquella postura d’estar pensant la crítica durant tot el concert. Nosaltres vam entrar com a fans i vàrem acabar com a periodistes: criticant i pensant en coses.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; "><i>“té moments de “Manos de topo? És l’Adrià Puntí de Chicago? Però aquest és més posturisme, no? En Puntí és bogeria autèntica i aquest és més bogeria experimental?”</i></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: 100%; ">No sé, un munt de reflexions al damunt d’uns temes que sonaven perfectes, però no arribaven. Que passava? No sé...</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-style: normal; "><span style="font-size: 100%; ">El concert va durar una hora, i així com l’última actuació va ser una operació a cor obert on Jaimie Stewart s’obria en canal, allà no va passar res de tot això. Va ser un concert d’on vàrem sortir sense samarreta ni disc. I el pitjor de tot, tothom sortia per la porta en absolut silenci.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-style: normal; "><span style="font-size: 100%; ">Com diuen aquells, "una de cal y otra de arena". </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-style: normal; "><span style="font-size: 100%; "><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-style: normal; "><span style="font-size: 100%; ">Tot això ho escric escoltant a King Krule, que ara es fa dir Zoo Kid i que és una passada. Escolteu-lo perquè val molt la pena. Però molt.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-style: normal; "><span style="font-size: 100%; "><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;font-style: normal; "><span style="font-size: 100%; "><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-style: normal; "><span style="font-size: 100%; "><br /></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-style: normal; "><o:p> </o:p></p><br /><br /><iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/BqgSLfBD_r4" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-22325147749556549802012-03-08T01:30:00.000-08:002012-03-08T01:31:22.262-08:00Rosa&Ramon<iframe width="100%" height="166" scrolling="no" frameborder="no" src="http://w.soundcloud.com/player/?url=http%3A%2F%2Fapi.soundcloud.com%2Ftracks%2F39088029%3Fsecret_token%3Ds-YjnKw&show_artwork=true&secret_url=true"></iframe>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-27549070526987860632012-02-17T18:53:00.002-08:002012-02-17T19:00:08.574-08:00Balada de Fra Rupert<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Ve el Josep a casa i em diu que ha escoltat al Joan Oller recitar un poema d'en Josep Maria de Sagarra. Ostia és boníssim... riem, posem una base, Josep a la guitarra, seleccionem l'eco "church" a la taula de mescles i el musiquem una mica. Gràcies Josep!</p><p style="text-align: -webkit-auto; "><iframe width="100%" height="166" scrolling="no" frameborder="no" src="http://w.soundcloud.com/player/?url=http%3A%2F%2Fapi.soundcloud.com%2Ftracks%2F36996357%3Fsecret_token%3Ds-q9g6n&show_artwork=true&secret_url=true"></iframe></p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">BALADA DE FRA RUPERT </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Fra Rupert, de les dames predilecte, <br />menoret d'aparell extraordinari, <br />puja a la trona amb el ninot erecte <br />i com aquell que va a passar el rosari, <br />sense gota ni mica de respecte <br />als vots del venerable escapulari, <br />mostrant, impúdic, el que té entre cames <br />excita la lascívia de les dames. <br />I amb veu entre baríton i tenor <br />canta Rupert, l'impúdic fra menor: </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Gustós, senyores, m'avinc <br />a explicar-vos com els tinc. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Els tinc grossos i rodons <br />com els Pares Felipons. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">I els tinc nets i sense tites <br />com els Padres Jesuïtes. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Els tinc frescos i bonics <br />com els Pares Dominics. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Cadascun em pesa un quilo <br />com els del Pare Camilo. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Se'ls podria portar amb palmes <br />com aquells del Mestre Balmes. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">No els tinc tous ni tampoc nanos, <br />com els tenen els Hermanos. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Ni plens d'innoble mengia <br />com els del Cor de Maria. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Ni tenen les bosses tristes <br />com els dels Germans Maristes. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">I no em ballen nit i dia <br />com els de l'Escola Pia. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">No són els grans de rosaris <br />que pengen als Trinitaris. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Ni fan aquell tuf de be <br />dels frares de la Mercè. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Cap paparra se m'hi arrapa <br />com als monjos de la Trapa. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Ni massa tocatardans <br />com són els dels Salesians. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Ni peluts ni escadussers <br />com els d'altres missioners. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Ni amb el gàl.lic i els veneris <br />d'altres dignes presbiteris. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Ni ridículs ni pudents <br />com ho són en tants convents. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Ni aprimats per els mals vicis <br />com els tenen els novicis. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Ni tronats i plens de grans <br />com els pobres postulants. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Ni amb els senyals alarmistes <br />dels ous dels seminaristes. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Ni amb un tip i altre dejú <br />com els frares de Sant Bru. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Se'm poden contrapuntar <br />amb tots els sants de l'Altar. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">No se'm poden tornar enrera <br />com li passava a Sant Pere. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">I tenen un toc tan suau <br />com els collons de Santa Pau. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Són peces que fan lluir <br />com els de Sant Agustí. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">I poden omplir un cabàs <br />com els ous de Sant Tomàs. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">I encara sobrar-ne un tros <br />com passava amb Sant Ambròs. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Tenen aquell tuf honrat <br />dels collons de Sant Bernat. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">No m'arriben fins al cul <br />com a Vicenç de Paül. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">No m'escalden la titola <br />com a Ignasi de Loyola. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">No em freguen la pastanaga <br />com a Sant Lluís Gonçaga. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">Hi ha més tall i més tiberi <br />que en els de Sant Felip Neri. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">No hi ha al món un tal encert <br />com els ous de Fra Rupert. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">La que els tocqui amb vehemència, <br />cinc-cents dies d'indulgència. <br />La que en copsi la grandària, <br />fins indulgència plenària. <br />I el cul que no els és rebel <br />anirà del llit al cel. </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">No té l'Església Romana <br />cosa més noble i més sana, <br />ni té l'Orde Caputxina<br />peça més pulcra i més fina, <br />disposada a tot servei <br />Ad Majorem Gloria Dei. <br /> </p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; font-family: 'Times New Roman'; text-align: -webkit-auto; font-size: medium; ">(Fra Rupert era un caputxí que va aconseguir gran influència entre la burgesia dominant a Barcelona. El va recitar en públic el dijous 19 de desembre del 1935 després d'una conferència de Federico Garcí Lorca. "Sagarra recità la balada, entre les riallades homèriques i la satisfacció total dels assistents. L'èxit fou tan unànime i tan fort, que Margarida Xirgu decidí enfilar.se damunt una cadira i recitar-lo novament, aquesta volta imprimint-li el dramatisme digne d'una tragèdia grega. Lorca, emocionat, va sentenciar: "Que grande eres, Margarita! Con un actriz como tú y un poeta como Sagarra, la lengua catalana no morirá nunca".) <br /> </p>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-8067838288448209032012-01-28T17:58:00.000-08:002012-01-28T17:59:26.919-08:00ENTUSIASTES<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">M’agrada molt que la gent m’expliqui coses, sóc un tiu bastant calladet i tal (quan no vaig pet), així que m’encanta escoltar a la gent. Trobar persones entusiastes de les coses que expliquen. No m’importa si em menteixen, de fet, prefereixo escoltar històries inventades, d’aquelles que s’han explicat tants cops que un mai sap si és una mentida, Però sobretot disfruto de la gent que les explica amb ganes. Aprendre d’ells, xuclar com una esponja (un clàssic de metàfora).</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per això quan miro la tele sempre miro documentals i programes que expliquin coses. El canal 33 sempre ha estat allà, amb El Món d’en BigMan, l’Sputnik... i ara amb el Que Qui Com, En Clau de Vi o l’Òpera en Texans. Aquests tres últims programes tenen una cosa en comú. Els seus presentadors són uns veritables entusiastes. A vegades imagino un sopar amb ells tres. Hòstia, seria increïble.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Em sap greu que en general la gent està fotuda amb això de la crisi i totes aquestes mentides capitalistes, i tothom diu que vénen temps difícils i que estem passant per un moment molt xungo i bla bla bla... (personalment estic passant els millors anys de la meva vida, fins ara, però bueno) Els parladors que parlen pels puestus també parlen de crisi de valors i tota una sèrie de tòpics contemporanis. I penses, quin fàstic de gent, de humans. Doncs, penso que mentre existeixin persones entusiastes, podrem seguir confiant en les persones. I jo podré seguir callat.</p>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-78845961976698157962012-01-15T15:38:00.000-08:002012-01-17T14:13:17.792-08:00Urb.California "Puedo Y No Quiero"<object height="81" width="100%"> <param name="movie" value="https://player.soundcloud.com/player.swf?url=http%3A%2F%2Fapi.soundcloud.com%2Ftracks%2F33511776%3Fsecret_token%3Ds-H39B1&secret_url=true"> <param name="allowscriptaccess" value="always"> <embed allowscriptaccess="always" height="81" src="https://player.soundcloud.com/player.swf?url=http%3A%2F%2Fapi.soundcloud.com%2Ftracks%2F33511776%3Fsecret_token%3Ds-H39B1&secret_url=true" type="application/x-shockwave-flash" width="100%"></embed> </object> <span>Puedo Y No Quiero by <a href="http://soundcloud.com/medeskibcn">medeskibcn</a></span> <div><br /><br /><object height="81" width="100%"> <param name="movie" value="https://player.soundcloud.com/player.swf?url=http%3A%2F%2Fapi.soundcloud.com%2Ftracks%2F33713270%3Fsecret_token%3Ds-j73zj&secret_url=true"></param> <param name="allowscriptaccess" value="always"></param> <embed allowscriptaccess="always" height="81" src="https://player.soundcloud.com/player.swf?url=http%3A%2F%2Fapi.soundcloud.com%2Ftracks%2F33713270%3Fsecret_token%3Ds-j73zj&secret_url=true" type="application/x-shockwave-flash" width="100%"></embed> </object> <span>La Invasión by <a href="http://soundcloud.com/medeskibcn">medeskibcn</a></span> <br /><br /><br /></div><div>Avui he fet 4 cançons noves per a una futura formació que es dirà Urb.California. Aquí deixo una demo germén, i depàs provo això del SoundCloud per penjar música.</div>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-7319410330950828722012-01-12T10:21:00.000-08:002012-01-12T10:25:50.963-08:00Entre amics<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Comentàvem que ara els pares parlen amb els seus fills sobre sexe i aquestes coses. Agraeixo no ser adolescent ara, quin pal. Encara recordo una vegada que ma mare em va preguntar si volia que em comprés ella els preservatius, per si a mi em feia corte. I vaig dir NO, i vaig marxar corrent mentre ella esperava que li digués alguna cosa més És la conversa sobre sexe més llarga que he tingut amb els meus pares. Perquè això si, crec que el somni d’un pare és que el teu fill et digui: Papes, avui he mullat. Que els hi expliquis la primera vegada. L’esperen com aquella primera caca negra de recent nescut, com es diu allò?. ara no em surt... bueno ja em vindrà. Però ve a ser la primera cagada del nen. Que es veu que és molt important. Home! Tu diràs. Si ara et passes dos dies sense cagar i les passes putes, imagina 9 mesos. </p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Bueno, que m’he liat. Que parlàvem de l’educació sexual i tal. I jo després li anava donant voltes a l’asuntu, i parlant amb el Fabi d’aquestes coses li dic -generalment, les ties no s’han masturbat en equipo. El que seria una palla col·lectiva, durant l’infància-. Era simplement una dada, no volia dir res més enllà. – perquè gairebé tots els tius ho hem fet entre amics-. I ell diu -ostia yo tampoco lo he hecho nunca-. I jo dic –ostia, doncs això ho hem fet gairebé tots-. I ell que no, i jo que si. Finalment posem a debat entre els companys i companyes de la feina el concepte de “paja colectiva”, i comprovem que, evidentment, la majoria de “machos como yo” se l’han pelat en grup, i les dones, en principi ... diuen que no... en general... mmm... bueno... nose... això diuen.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El tema ha donat de sí durant un parell de dies, i després d’una extensa enquesta, al taller han començat a explicar les seves històries de palles entre amics. Així doncs, penso que aquest acte d’amistat és general entre el home normalico, però el que no sabem és si actualment, les nostres joves, s’estan formant amb aquestes inquietuds i actes d'amistat. De manera que si voleu deixar la vostra opinió i experiència serà ben rebuda, això si, entre amics.</p>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-46241040612672017702012-01-05T08:16:00.000-08:002012-01-05T08:42:23.137-08:00ESTUDIOS DEL MUNDO<div style="text-align: justify;">Ja ha arribat al teu kiosc "ESTUDIOS DEL MUNDO", una col·lecció inoblidable dels estudis i informes més extraordinaris dels nostres temps. Amb el primer fascicle "En los dies años que llevamos de euro, ha subido el precio de las cosas", de regal el segon fascicle "Les centrals nuclears no són 100% segures".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Anime-vos a participar, i proposeu els vostres "ESTUDIOS DEL MUNDO".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-22864292400414427912012-01-05T07:50:00.000-08:002012-01-05T08:09:26.026-08:00Notes del cuentu de NadalD'acord, vaig escriure el cuentu de Nadal en un estat ebri. També, d'acord, comença a ser el meu estat habitual. <div><br /></div><div>Ara l'estava rellegint i pensant: és un cercle perfectament tancat però no m'entenen. M'explico: la idea bàsica era rajar i admirar alhora, a la gent en general. A tothom, en una mena de ying yang (o com s'escrigui). Si us fixeu, tots els personatges tenen tanta contradicció en ells mateixos que arriben a un punt intermig estrany. En un petit cuentu apareixen tots els personatges més propers, (sinó vius a Esplugues del LLobregat) els xinus d'un bar, parats buscant feina i currelis en general. Lo que vendría siendo, les tres potes fonamentals de la vida en una ciutat, amb els seus defectes, i amb les seves virtuts, animalicos i no tant animalicos... al cap i a la fi, persones que van pels puestus.</div><div><br /></div><div>Observeu també que el "noi" ha anat a fer uns cubatas al xinu-bar i llavors sap que és l'any del Dragón... i finalment Llum Foc i Destrucció jejeje </div>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-49962390778834083642011-12-30T11:04:00.000-08:002011-12-30T11:06:41.388-08:00Cuentu de NADAL<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Després de gairebé 2 anys sense treballar em fan un contracte precari que no puc deixar escapar: Fer d’animadora a l’eix comercial del poblenou. Els meus companys de pis tampoc han deixat escapar la oportunitat (puc ser un pallasso del capitalisme) cobraré una pasta guai per unes hores fent el pallasso.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ens ho passem molt bé al carrer Marià Aguiló repartint flyers del comerç del barri.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Mira.! un tontaco!- diuen.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Un tiu, amb la taja, després de prendre uns quants Larios-Cola al bar dels xinus al sortir de la feina.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">-Una abraçadaaaa!!!!- diu ella- I ell l’abraça, en plan: quina cosa més tonta. </p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I ella...; “agafa més papelicos a veure si m’els trec de sobre”. I ell...; “osti si... que jo una vegada vaig currar repartint papelicos i és una putada que ningú els agafi”.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I ell pensa: “Ostias! ...Vamos de que guai, pero estamos promocionat el comerç. I els hi fa una mena de discurs... bla bla bla... ...i marxa.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p>I quan va caminant, ...pensa...</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p>.... com fer alguna cosa per remoure la carn d’olla d’aquesta gent..., perqué, (ell) es pensava que ho feien en plan: “som gent guai”... Però ho fan perquè els hi paguen una merda.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I ell: Va al basar xinu. I compra 5 pots d’aquells per fer bombolles, pensant que els hi diria: “mira... ...vosaltres cobreu per fer això, i jo us ho dono perquè em dona la gana”. </p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Però... ..els espera fora d’una perruqueria, i quan els intenta donar els pots per fer bombolles salten damunt d’ell,en plan “jaja jiji.... I hi ha un tontu que diu: “mira, el socialista”. I ell pensa: “... gilipolles que ets ( a saber el que hauré dit abans).</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I després pensa: “Gilipolles, aquí us quedeu vosaltres amb la vostra consciència socialista, aquest és el año del Dragón!”</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">LLUM, FOC, DESTRUCCIÓ!! </p>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-42754220784520691082011-12-06T16:23:00.000-08:002011-12-06T16:56:47.982-08:00Teatre Museu Salvador Dalí<div style="text-align: center;"><br /></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgST-_Ca1yhOVesIE55cFLeugerB5N51h7r87Qzn-_jJF8Pj8AyTmOan8SOQblLsEKcWkuvrVVYyDYzh3n_Dzjaj0QJwXXByxsIM1cbviwLMeP4ns4f5u8YoGWL-NaeUfrCyrCi6Tr4Y2Vo/s1600/PC050093.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgST-_Ca1yhOVesIE55cFLeugerB5N51h7r87Qzn-_jJF8Pj8AyTmOan8SOQblLsEKcWkuvrVVYyDYzh3n_Dzjaj0QJwXXByxsIM1cbviwLMeP4ns4f5u8YoGWL-NaeUfrCyrCi6Tr4Y2Vo/s200/PC050093.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5683179490580047074" /><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 0, 0); "></span></a><div style="text-align: justify;"><p class="MsoNormal">Recordo la primera vegada que vaig anar al Museu de Dalí a Figueres. Va ser amb els meus cosins, fa bastants anys, potser jo en tenia uns 10. Recordo molt bé aquell dia: un sol d'estiu brutal, per les costes del Garraf amb el seat bocanegra, les finestres baixades i Ana Belén i Victor Manuel cantant una cançó que deia algo així com "baila baila baila bailarina" (si, si, recordo tot). Camí de Figueres. Entrar al Museu i flipar amb els dibuixos i esbossos dels cavalls, amb el cotxe que plou, amb la cara-saló. Tot allò era brutal per mi.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p> <p class="MsoNormal">Un record que vaig alimentant de tant en tant, pujant a Figueres a veure el Museu. I potser és per això que recordo tant bé aquella primera vegada, perquè d'alguna manera he anat actualitzant el record. I nois, és una cosa de puta mare. El museu, crec, que està igual des de fa molt temps, però cada cop que i vas et fixes en coses noves, en les diferents etapes de l'artista i redescobreixes algunes joies. Aquesta vegada ens hem fixat en un petit cuadro que es diu "Figures sobre la sorra"1926, i ens hem tornat a quedar bocabadats amb la joia del cor que batega.</p></div><div><div style="text-align: justify;"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWC75iQ5oFpBpJa0CT4fTY8y4ZQAwqkh1yUMccLBfeLQUAr2Av9c0Ji5A93yfUaAj5GdLaBZ7TdVVE4UucDsOyze6moySv2s5ayMvJtUaqW0rjoJ9R1gUj5eoCog71INyc-4whArK5wahg/s200/daaaliii.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5683179585845607810" style="text-align: justify;display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; cursor: pointer; width: 200px; height: 154px; " /><div style="text-align: left; "></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Una cosa si, quan surts de veure l'obra d'en Dalí sempre et queda aquella cosa de pensar en als genis, en la gent que fa coses, en les coses que t'agradaria fer a tu... i sempre surts una mica més lliure, no se... com amb una certa sensació de llibertat, de desinhibició. Observar les coses que feia el Salvador Dalí et fa riure i alhora fascina. Carxxxxxxofesssssss!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div>drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5653883887198760707.post-91579644226514719302011-11-15T17:41:00.001-08:002011-11-15T17:42:56.744-08:00The Pim pam Theory<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9pel5TU044Obwnk7zeK2o6YYS9IWkUf9C5ilU-MisQXy2RcFyC_JD2s6-2vQEtd1EbRZ3jMAoBPpnMi5WKAL4RPCPxKnC7phbLgey3TC2vKICmfByeCHvoOU28MQi7MpHVuNGLqIKWiqw/s1600/4DPictCAZWFS5W.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 116px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9pel5TU044Obwnk7zeK2o6YYS9IWkUf9C5ilU-MisQXy2RcFyC_JD2s6-2vQEtd1EbRZ3jMAoBPpnMi5WKAL4RPCPxKnC7phbLgey3TC2vKICmfByeCHvoOU28MQi7MpHVuNGLqIKWiqw/s200/4DPictCAZWFS5W.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5675403154729469426" /></a><br />Us imagineu que tot es para de cop i morim tots alhora? Així, pim pam, de cop. Molts no creiem en que hi hagi res després de la mort, però imagineu-vos una mort súbita de tot. Tota la matèria, les persones, els animalicos. Imagineu-vos un formateig de milions d’anys de vida. Una cosa de la qual després ningú podria parlar-ne, seria com si ningú pogués explicar el naixement de la vida... Ah no, això ja passa.drapdecuinahttp://www.blogger.com/profile/01976528998659194993noreply@blogger.com0