Daños chikilaterales, una joya del reino animal

L’altre dia a Buenafuente va sortir en Quim Monzó argumentant una tesis a favor del fenomen Chikilicuatre. L’Andreu li preguntava al finalista d’Eurovisión: Cuando dice “lo baila el tigre puma con su traje a rallas”... a que se refiere exactamente?. Llavors vaig recordar un animal, que es veu que porta algun circ, que és un LIGRE. Amb la Carme encara recordem el cachondeo que teniem amb el LIGRE, no hi ha per menys.
I és que els animals estan fets un liu. Ja no saben que inventar per cridar l’atenció dels humans. La meva gossa, per exemple, pixava fent la vertical... si, si. Era gossa però pixava aixecant, no una pota, sinó les dues, i aguantava l’equilibri. Quan la gent la veia pixar flipava.

Un altre animal que va voler ser el centre d’atenció va ser EL OSO HORMIGUERO, però jo encara no li he trobat la part formiga d’aquest animal, potser és el metabolisme, o la manera de ser... no se...
Un amic meu, el Victor (visitar el seu blog ...de lo que se entera uno!!!), defensava la teoria per la qual GAMBERRO era la barreja entre una gamba i un perro, però encara no hem vist ningun al circ...

Osti! i ara he recordat un gat que voltava per casa de la Carme que portava la cara penjant... que xungu! Si, us ho explico: Recordeu aquell torero que va ser envestit fa temps, i li va quedar un tros de cara penjant com si fos una careta? (no se, personalment no he pogut esborrar aquella imatge). Doncs al gat li va quedar la cara així, i va estar una bona temporada passejant per allà, arrastrant un tros de cara pels puestus... pobre...

MITAD LEÓN!
MITAD TIGRE!

Enquesta insoportable

De l’enquesta Que et sembla més insoportable de la tele? heu decidit, de manera gairebé unànime Les mirades a càmera de la dona de l’Arús. He de dir que em vaig equivocar en una de les opcions, on deia La presentadora de la Noria em referia a la tia aquella que surt al Ventilador, que fot una ràbia... Però bueno, a tots ens encanta les miradetes a càmera de la senyoreta Angie Cardenas.

Buscant una foto per posar al blog m’he adonat que hi ha molt malalt que la té com a sex-symbol, fins i tot, hi ha un blog dedicat a ella on el tarat bloguero la clàssifica per modelitos. No us ho perdesiu: http://www.angiecardenas.blogspot.com/
Aquí us deixo una miradeta d’aquelles que tant ens agrada.

Moltes gràcies per participar, vos estim a tots igual!

Tots els mecanismes

Ampolla d'oli Carbonell que aguanta un prestatge.


El pany de la porta del lavabo.


Un clàssic.

Estais feos!... y gordos!

Tornen totes les velles glories de la música.
Coses bones:
-La música en directe s’imposa en contra de la voluntat de molts de seguir vivint del cuento venen Grandes Éxitos.
-Pots gaudir d’aquell directe que no havies vist mai però que sempre has parlat amb la gent com si ja els haguessis vist mil cops: “Fua!, els Sex Pistols! no parava d’escoltar-los, Fua!” ...Xhe! The Cure! doncs no tinc samarretes de The Cure a casa... xsi!”.
Coses dolentes:
-Preus. Els preus s’apropen a l’absurditat, més o menys com els preus de les sabates als aparadors de Pg. de Gràcia. Que penses: -és el preu de les sabates aquelles o de tota la partida?-
-L’estat lamentable dels membres del grup.

Aquest any el PrimaveraSound, un festival que des de sempre ha tingut cura de portar velles glories, porta, entre d’altres a DEVO. Joder tius! DEVO!
L’any passat van venir pel sónar, però no vaig poder pagar l’entrada. Us volia posar un video d’ells i he buscat pel youtube aquest. QUINA PUTA MERDA! “Estas viejo y gordo!” com deia aquell. Quina penica fan...
Millor us penjo un video de quan eren guays. En un atac de nostàlgia he recordat a DAF, boníssims!(per mi). Llibertat per fer el que et dona la puta gana...

THE DISLÈPCIA

Si no marxes de vacances per setmana santa pots fer altres coses. Jo, per exemple, faig rutes per vigilar mascotes: les tortugues dels meus pares, la mishi de la Mireia i el Borja i el gat de la mare de l'Aleix... però ahir va ser un dia molt especial. Es va concretar, perfí, el grup de música india i cantautors corrents: THE DISLÈPCIA. Vam gravar dos temes que podeu escoltar al nostre myspace:

http://www.myspace.com/thedislpcia.

Espero que us agradin. Nosaltres estem molt contents i tenim més temes en curs. Aixó només acava de començar, prepareu-vos dislèxics!

A la foto podem veure els dos membres del grup (Josep Ginesta, a punt de batejar amb una ampolla de Bezoya, i Raül Chamorro, catcher de mena) en una de les fotografies promocionals del grup THE DISLÈPCIA.

Gavilán o Paloma

Barcelona està plena de coloms, i una gran part d’aquests viuen sobre meu. Hi un espai, impossible d’accedir-hi des del terrat, sobre el nostre despatx-recibidor-rebost-sabater on els cabrons no paren de fer jaleo, de criar i de cagar a la meva finestra, finestra que no puc obrir mai es clar. Avui he decidit penjar tot de cds des del terrat, he deixat el terrat preparat per a una revetlla de Sant Joan, només falten les banderetes. Diuen que amb el reflex de la llum dels cds els coloms s’espanten, de fet al bloc de davant de casa tenen tot de cds penjats per la façana. La veïna que m’ha deixat les claus del terrat s’ha quedat flipant, deu pensar que estic boig. Orgullós de la feina feta, controlo des de la finestra que realment funcioni l’invent... però no funciona gaire... dos coloms han arribat al lloc “X”

Els coloms parlen entre ells: –gruuugluuglrruuuu....glluuu....gluglgulguuu VHSgluuugluu... gluugruup? gluuluu-.

Us ho tradueixo pels que encara no domineu l’idioma colom:-menudo cateto el tio este...jajaja... a ver si mañana cuelga VHS...jaja te imaginas?... que idiota.-

He descobert que el colom de Barcelona és el colom roquer. Sembla ser que un membre de la Guàrdia Urbana, durant l’exposició Universal de 1929, va pensar que quedarien molt bé a la Plaça Catalunya. Com m’agradaria agafar a l’urbano i fotre-li pel cul tots els coloms de Barcelona, a veure si queden millor que a la Plaça Catalunya...urbano tenia que ser...
Faig una crida des del blog per si algú té algun mètode més eficaç i el vol compartir amb mi, gràcies.
gruuu gluu gluuu

Afers Exteriors (segona part)

Diagnòstic: ALTRES QUISTS FOL·LICULARS DE LA PELL I EL TEIXIT SUBCUTANI
Prescripció: Retirar puntos región esternal día 22/03/08

Si amics, ja m’han tret el bulto del pit (mirar Afers Exteriors, Gener 2008). Ara porto punts i la campana aquella perquè no me’ls chupi, com els gossos.
Ho passo fatal amb aquestes coses, la meva mare i la Carme em deien: -Si tinguessis que parir...- Hem anat com gitanos, tota la família a l’ambulatori. Com els meus pares estan jubilats s’han vingut a passar la tarda a la sala d’espera –com hi ha poca gent i ens podem seure ens quedem aquí- diu la meva mare. Quins cullons!

Just abans d’entrar al quirofen, o el que sigui, ha arribat la Carme. M’han fet posar un barret verd, una bata verda i una funda per les bambes, quina pinta. Entro aguantant-me la risa pel meu aspecte i el metge em comença a dir que a la part aquesta del pit és molt xungo, perquè s’infecta moltíssim. Al principi penso que fa broma, però m’ho repeteix i em comença a dir com m’he de netejar, que vagi amb molt de compte... JODER! Que m’acollono! Començo a cagar-me de por mentre el tiu em dorm la part i comença a remenar, les infermeres pel voltant fan coses al seu rotllo.-HEY! Que estic aquí! Ajudeu al metge, o feu alguna cosa no?- El metge treu un fil enorme i comença a cosir (em passa pel cap una imatge que tinc gravada de la meva mare lligant el tall rodó sobre el marbre de la cuina) mentre m’explica que he de fer els següents dies perquè no se m’infecti. A veure; -tu creus que recordaré tot el que m’estàs dient?-

Per sort, al final la infermera m’explica totes les coses i em pregunta si estic bé (deuria fotre una cara d’acollonit...) després m’avisa que encara porto la funda aquella a les bambes i que no és plan d’anar pel carrer així. Ara estic a casa cagat de por, aquestes coses em fan patir molt, i penso ho feliç que era amb el meu bulto... Avui, li he dit a una de la feina que era molt "aprensiu", crec que mai havia utilitzat aquesta paraula, però em sembla que vol dir alguna cosa així, oi?

Sóc un cagat!

Memory card Vol.2

Coses que oblido:
-les Aspirines efervescents; les fotu amb aigua i a l’endemà sempre em trobo un got amb un estrany vichy, crec que d’una caixa d’Aspirines realment em prenc la meitat.
-a quina hora arriba a casa la Carme, joder, no m’aclaro amb això, em passo la vida esperant-la perquè mai sé quan arribarà.
-posar aigua a la cafetera; si nois, em passa molt això, algun dia cremaré la cuina, de fet ja ho vaig fer una vegada, quan em vaig descuidar un ou fregint-se a la paella.
-ous ferrats;si, si.

Un dia estava sol a casa dels meus pares, anava a fer-me el sopar i vaig optar per uns ous ferrats, mentre es feien els ous vaig pensar: -vaig a dutxar-me-. Estava a la dutxa amb la música a tope i la porta oberta quan vaig veure fum pel sostre del lavabo. Vaig pensar que era el vaho de l’aigua calenta, però paral·lelament a aquest pensament vaig recordar els ous que s’estaven fregint. Quan vaig sortir del lavabo no es veia una puta merda, tota la casa estava plena d’un fum negre de cullons. Vaig anar cap a la cuina i vaig veure la paella amb els ous flamejats i la campana com una torxa.-No tiris mai aigua!- Vaig agafar la paella la vaig fotre a la pica i vaig obrir el xorro d’aigua –No tiris mai aigua!- Mireu, quan estàs mullat i en pilotes (recordeu que estava a la dutxa) dins d’un enorme núvol de fum, i flames pels puestus, no pots pensar en res. La campana la vaig apagar a cops de drapdecuina. Vaig obrir les finestres de la galeria i la gent cridava: -Huuuu! nena! que peste a quemao!- -Carmen!? no hueles a quemao?- I jo allà, callat com un puta, vaig tenir que obrir el balcó i tancar una estona la galeria per fer callar a les putes veïnes!. La cuina va quedar amb un centímetre de fum incrustat, encara recordo la pudor.

No us dutxeu mai si heu deixat fregint uns ous a la paella, després no digueu que no us he avisat.

Festival drapdecuina

Èxit sense precedents a la primera edició del drapdecuina festival

Des d’aquell concert del Canto del Loco per la Mercé o qualsevol diumenge pel matí, el Farúm no s’havia vist col·lapsat d’aquesta manera. Milers de persones es van aplegar al lloc més pudent de Barcelona per gaudir d’un festival espectacular. Els organitzadors reconeixen haver sobrepassat amb escreix les prediccions. A les últimes hores del festival els cartons de Don Simón no donaven l’abast, els sortidors de cervesa només treien escuma i a les barres només hi quedava Lima i Blue Rives.

The Flaming Lips i públic entregat a Muchachito

The Flaming Lips van començar animant la jornada i van convertir el Farúm en un Happy Park. La sorpresa de la nit la va donar Muchachito, quan a la recta final del seu concert va fer sortir a Lenny Kravitz per fer una versió molt especial de “I belong to you”. A l’Auditori, el públic emmudia quan un Tom Yorke extasiat obria tots dos ulls igual. A l’escenari Don Simón, Tonino Carotone queia fulminat després d’ingerir 27 cartons de vi. D’altra banda Jamiroquai va començar amb retard l’actuació perquè els mossos el van multar amb el seu lamborghini a l’autovia de Castelldefels.

La platja del Forum aquest matí