Gent xunga

Coneixia un tiu que robava motos, cotxes, que venia pastilles i algo de farlopa. Que sortia per les nits de festa per barallar-se amb pardillos. Que tenia una manera de pensar força xunga i que una vegada em va pegar un cop de puny. Ara, m’ha tornat a pegar, però aquest cop vestit de mosso i amb una porra.

Conec un tiu que mai em pegaria. Ara treballa en un magatzem perquè no va passar les proves per ser mosso.

Change

Ni Plató, ni els capitells corintis, ni Cèsar, ni Imperis ni religions, ni el gran canvi que proposen els artistes –Oh! quin canvi el de Picaso...

–Oh! quin trencament amb tot alló anterior fan els impressionistes. Un gir copernicà, un gran pas per la humanitat. El liberalisme, el comunisme, el mur de Berlin, els hippyes, els punks, el surrealisme, el cristianisme, l’Obama i el canvi.

Foteu-vos els vostres grans canvis pel forat de la polla, si, perquè aquests dels grans canvis son, gairebé tots, homes. Agafeu els vostres canvis, feu un rollo i apreteu fort fins que us surti pel cul i us rebenti tot per dins. Si voleu fer un canvi de veritat acabeu amb el treball, això seria un canvi de veritat, i no les vostres palles mentals.

Jo sempre havia dit...

Hi ha coses (noms, frases, cançons...) que he dit malament tota la vida, i que un bon dia dius –Hostia, es deia així?

La Sara, l’altre dia em deia: -la cançó de Marco que diu? Mi mono Amelio y yo? o mi mono Amedio y yo?. Jo, a la cançó de Bola de Drac hi ha una frase que no tinc clar que cony diu: “és un món densí un país encantat on contents tots nosaltres, ara i farem tard”, diu densí?
L’altre dia amb la Carme varem descobrir que el Juanra Bonet (el del CQC), es deia així, quan sempre havíem pensat que es deia Joan Ramonet. Igualment vaig descobrir fa poc que la típica cançó del Ultimo de la Fila deia: “escolta pibe, dame aire con tu abanico” doncs no, es veu que diu “escolta Peter...” Hostia, era així?

Us convido a que compartiu amb drapdecuina aquelles coses que sempre heu pensat que es deien d’una manera, fins que descobreixes que no era així, o aquelles que en tingueu dubtes.

De petit, sempre havia pensat que al Polo Norte feia fred i al Polo Sur calor, després vaig veure imatges del pol sud i ho vaig entendre tot.

Rubianes Solamente

S'ha mort el mamón (con acento en la n para joder más). Aquesta setmana veurem moltes coses per TV3 del fill de puta més genial. És una llàstima, però va ser un plaer.
Això teu no s'oblida, ens has fet riure molt. Ens has deixat un mal de panxa, de riure, i ens has fet plorar, de riure.

Us deixo un tros d'actuació:



Adéu guapo! Por ti sería capaz de trabajar ocho horas al día.

Comando Berberecho

L’altre dia, vaig passar a formar part del Comando Berberecho. Si amics, el Comando Berberecho és una organització formada per: la meva mare i les seves germanes, la missió del qual és trobar la partida de berberechos més bona en cada moment. L’última partida l’han trobat a l’Àrea Guissona del carrer Cantàbria de Barcelona. Inmediatament es posa en marxa una xarxa de comunicacions, formada per un telèfon mòbil i un de fix:
(mama vicky) -Nena, han sortit boníssims...
(paquita) -7 llaunes, corto y cambio.
(mama vicky) -OK, adéu.

Doncs l’altre dia la meva mare em diu: -Aquets berberechos han sortit boníssims...- que jo penso: mira que parlo poc amb la meva mare i aquesta frase sempre surt... i em diu: -té, prova’ls, Area Guissona, carrer Cantàbria, li he comprat set llaunes a la tieta.

Mandra

A vegades em fa mandra anar a pixar. Si, ara estava llegint un llibre i m’estava aguantant la pixera com un loco, en plan... bfff...quin pal. De fet, em fan mandra moltes coses: em fa mandra anar al metge, anar al dentista, anar a casa dels meus pares, anar a sopars... M'adono que el que realment em fa mandra és “anar”. Després estàs als puestus i penses: doncs tampoc estic malament. Però “anar” és un pal. Un dia em van dir d’anar a córrer, i vaig pensar: a mi els esports aquests que després has de tornar no m’agraden. És una filosofia vaga ho sé.

A casa dels meus pares també li diem mandra a una altra cosa. Sabeu quan fas una estirada d’aquelles mig badallant...? és que no sé com cony es diu, a casa li diem “fer una mandra”... si, home quan et despertes i t’estires... té un nom més normatiu aixó? Algú ho sap?

Bambes

L'altre dia, portat per la ceguera de criteri que produeixen les Rebaixes, em vaig comprar unes bambes... Són horribles, m'han dit coses com:

"que feas, no?... no són el teu estil..."

a però tinc estil?

"ah! estan bien... que son para venir a currar?"

ostia nen!

"...mmm hombre... parecen de viejo"

...fff...

"son comodes?"

Cullons! aixó de les bambes comodes és una xorrada, és com la gent que diu: -yo no me arrepiento de nada en la vida-. Son coses que es diuen.

Harder, Better, Faster, Acapeller!

Avui he trobat un video que m'ha fet riure com un capullo i m'he quedat flipat. És una penya que fa una versió a capella del "Harder, Better, Faster, Stronger" de Daft Punk. Escolteu i a veure si us podeu treure el somriure de la cara... i la al·lucinamenta...

Si algú no coneix el tema que escolti primer l'original, he penjat el clip més avall.

L'eternitat

Els cristians creuen/creiem (és que encara no tinc clar si sóc cristià, un altre dia us ho explico) en la vida eterna. Que la mort no és més que l’entrada a la vida plena, o sigui que la vida (normal) és un ratet, o com diuen en Quimi Portet i en Joan Miquel Oliver, som morts de vacances, perquè el nostre estat natural, i en el qual hi estarem més temps és la mort.
Doncs l’altre dia, escoltant un capellà parlant de l’eternitat, vaig pensar: és veritat, quan morim som eterns, eterns dins els records de les persones que ens han conegut. Quan morim, explotem. I la metralla de la nostra “ànima” impacte en algun puestu del cervell de totes persones que ens han conegut, eternitzant-nos en elles.
Existeixen ànimes amb molta metralla, i ara tots en tenim un tros clavat, per tota l’eternitat.

Per tot el formatge que ha menjat i ha ofert.