Teatre Museu Salvador Dalí

Recordo la primera vegada que vaig anar al Museu de Dalí a Figueres. Va ser amb els meus cosins, fa bastants anys, potser jo en tenia uns 10. Recordo molt bé aquell dia: un sol d'estiu brutal, per les costes del Garraf amb el seat bocanegra, les finestres baixades i Ana Belén i Victor Manuel cantant una cançó que deia algo així com "baila baila baila bailarina" (si, si, recordo tot). Camí de Figueres. Entrar al Museu i flipar amb els dibuixos i esbossos dels cavalls, amb el cotxe que plou, amb la cara-saló. Tot allò era brutal per mi.

Un record que vaig alimentant de tant en tant, pujant a Figueres a veure el Museu. I potser és per això que recordo tant bé aquella primera vegada, perquè d'alguna manera he anat actualitzant el record. I nois, és una cosa de puta mare. El museu, crec, que està igual des de fa molt temps, però cada cop que i vas et fixes en coses noves, en les diferents etapes de l'artista i redescobreixes algunes joies. Aquesta vegada ens hem fixat en un petit cuadro que es diu "Figures sobre la sorra"1926, i ens hem tornat a quedar bocabadats amb la joia del cor que batega.

Una cosa si, quan surts de veure l'obra d'en Dalí sempre et queda aquella cosa de pensar en als genis, en la gent que fa coses, en les coses que t'agradaria fer a tu... i sempre surts una mica més lliure, no se... com amb una certa sensació de llibertat, de desinhibició. Observar les coses que feia el Salvador Dalí et fa riure i alhora fascina. Carxxxxxxofesssssss!

The Pim pam Theory

Us imagineu que tot es para de cop i morim tots alhora? Així, pim pam, de cop. Molts no creiem en que hi hagi res després de la mort, però imagineu-vos una mort súbita de tot. Tota la matèria, les persones, els animalicos. Imagineu-vos un formateig de milions d’anys de vida. Una cosa de la qual després ningú podria parlar-ne, seria com si ningú pogués explicar el naixement de la vida... Ah no, això ja passa.

Fight For Your Right To Party

Des del juny de l'any passat, al costat de la meva feina, estan adaptant una nau pe poder-hi fer un centre cultural i muntar alguna festa. Van fent el que poden quan tenen una mica de diners. L'altre dia es van liar una mica i van fer una festa que tenia que durar uns quants dies.Ja sabeu com va aixó... la última, la última .. i quan et dones compte has passat tres dies de festa. Al final, es veu que perquè els veïns es van queixar va anar la policia i totes aquestes coses. La meva germana viu davant i no es va enterar de res, veia que hi havia més gent pel carrer i ja està. Però a la gent li fot que altres puguin estar de festa (i el veïnat del carrer Espronceda el conec molt bé), i als governs encara més.

L'ajuntament està orgullós dels èxits aconseguits, prohibint i cancel·lant unes quantes festes últimament. L'orgull de castrar la diversió de la gent, l'orgull de ser, només ells, els qui poden decidir quan pots estar de festa: en un festival al fòrum o per la Mercè. Diuen que es per la seguretat i pel civisme, doncs bé que es preocupen ells quan juga el Barça de la seguretat i el civisme al voltant del camp. Doncs que vetllin de la mateixa manera al voltant d'una rave... jejeje no sé. Però si no volen que es faci així que aprenguin de la Tabacalera de Madrid i almenys tindrem alguna cosa intermitja. però que no acabin mai les ganes de fer raves, encara que a Catalunya cada cop costi més.

www.btvnoticies.cat

Cata de vins

En una cata de vins un sommelier tasta un vi i diu:

-...mmm... té gust a raïm.

AnsioliTICS

Un tiu a la feina està xungo, baixa per depressió i aquestes coses. Conec bastant de a prop el tema, el meu pare ho va passar bastant malament fa un temps. Mai sé com actuar davant d’una persona que està així paxuxa, perquè a vegades et pots passar d’animador i d’altres pots acabar tu pitjor que ell. La cosa és que a vegades la gent que està fotuda diu: “prefereixo venir a la feina, així em distrec i no estic a casa i tal....” I jo penso: joder, realment has d’estar molt fotut per preferir treballar,no? Vull dir, la gent no està bé a casa,o que?

Vale que a vegades ens compliquem la vida i no fem les coses que un vol, però voler fer alguna cosa que no vols fer perquè és realment millor que el que t'agradaria fer.... joder quin liu, però m'enteneu?

Seria com menjar-te un carmel de merda perquè ja no t'agraden els de maduixa. (crec que ara queda més clar).

Salut i peles!

Sempre he pensat que estaràs sa, si compleixes aquests tres requisits:

1. Trempera Matinera

2. Banyar-se a la platja pel matí

3. Riure

Notes: A vegades he pensat que el punt numero 3 era "menjar poc". Però pensant, pensant, m'he adonat que es pot menjar normal, el que passa és que hi ha alguns que som uns animalicos. El punt 2, es podria substituir per una dutxa amb aigua freda. I el punt numero 1 no sé per què es podria substituir en el cas femení... alguna idea?

Emprenedor

Estic a punt de redactar un projecte empresarial enfocat al món de la hosteleria. Crec que l’enviaré a alguna revista especialitzada en aquestes coses perquè valorin la idea i em puguin assessorar de manera correcta. De fet potser els de Barcelona Activa em podrien ajudar. Però abans de tot m’agaradaria compartir-ho amb vosaltres, i així obrir un debat o una mena de brainstrom a veure que us sembla:

Primer justificaria la idea i la contextualitzaria. És molt fàcil, ara tot comença així: “En el marc de la crisi econòmica bla bla...” Però anem al gra, anem a l’empresa en si.

Es tracta d’obrir una futura cadena de fast food amb projecció internacional, però amb una visió local. Si nois, estic parlant d’una cadena de restaurants de menjar ràpid, a lo McDonalds, però 100% catalana. Recoreu el Pokin’s? Que s’ha fet del Bocata o del Pan’s & Company? Quan estaven bé ( o Pans & Companys, com em va dir una vegada una amiga, doncs mira, hagués estat una marca més autènticament catalana).

Doncs si em diguès Joaquim obriria el: “Burguer Quim” . No em dic Joaquim però bueno, seria el meu nickname...

A Burguer Quim trobaràs les millors hamburgueses de bull blanc i bull negre, les patates al caliu de luxe i un gran assortit d’amanides: escaixada de bacallà, xató... Els Quim menús es podrien anunciar així: “mmm Quim menú!!!!” (com jugant amb el quin i el quim) No se. Les aletes de pollastre ja no molarien, la gent estaria enganxada als peus de porc a la brasa...

A veure si em doneu alguna idea més...

Roba

Les peces de roba de color carn són molt lletges. Sostens, calces, mitjons d'aquells de: "és com si no portés mitjons"... No, és lleig. I les mitges estan més acceptades, però estarien al límit.

Indignat de festa

Osti, que l'altre dia surto de festa i acabo en un parc fumant i bevent com quan tenia 16 anys. I com quan tenia 16 anys, escoltant discursos polítics i ideologics. I ara amb la indignació general tothom parla. Que a mi em sembla de puta mare. Que quan va començar tot el rotllo, vaig pensar que estava de puta mare, i ho segueixo pensant. Gent molt jove et parla de l'estafa dels bancs i de tot el sistema i penses: ole tú. ole tú... Encara que després potser no son gaire conseqüents, però és admirable que s'adonin de les coses i els hi interessi una mica el tema.

Doncs asseguts en un banc, un noi ens fotia la xapa de la buena, mentre un "personatge" d'aquells que sempre s'apropen a mi (els que em coneixeu ja sabeu que tinc un imán) em donava la xapa pel costat: Porque lo que no sabe la gente es lo que piensa el obrero blabla bla bla obrero bla blabla obrero...bla obrero ... Jo, mentre aixecava la cella mirant cap al costat, només pensava: "si jo la única cosa que vull és, no treballar, que he sortit de festa perquè estic fins els collons de treballar i em ve de gust beure, ballar i parlar de tonteries. Perquè si realment hem de fer alguna cosa, és acabar amb el treball. Imaginar alguna cosa millor, ja que estem amb tot això".