Com diuen els grans Standstill, "la vida es domingo". Acabo de començar les vacances, i el primer dia ha sigut molt gran. He començat amb un "suena el telefono" deu minuts abans de les vuit del matí. Qui cony és? "Hola soy Nora, que... ...habiamos quedado no? A las diez de la mañana? Estabas durmiendo? No... es que salgo de trabajar y ... ...he pensado mejor ensayamos en la calle.
Vale, esteu igual de perduts que jo. Us explico. L'altre dia estava al metro camí de l'assaig amb cramlarock i portava la bossa de la trompeta, i s'apropa una tia i em diu que si vull tocar amb ella i tal. Ens donem el mail, em truca i la convido a tocar a casa el dimecres a les 10. Sóc així. A la feina caxondeo. La Carme flipant una mica. Osti i si entra a casa i roba tot? No se nois, jo no penso aquestes coses fins que d'altres no m'ho diuen. De fet, la meva única preocupació era quina música tenir de fons quan ella entrés a casa. En plan, algo sorprenent però que no sembli que l'estàs demostrant res. No sé aquestes tonteries que penso jo.
Total, que al final crec que s'ha cagat una mica i prefereix tocar en un terreny neutral. Però resulta que ha plogut tota la nit i al final acabem a casa. Li deixo la guitarra, em pregunta si tinc un porro, busco a la capseta yonky, es fa un porret i comença a cantar com si res. Ostia és molt bona, té una veu acollonant i penso: ara m'he de fotre a tocar la trompeta a sobre d'això? Merda, ho intento, no acaba de sonar malament, falta pulir, falta saber-ne més. Ella em va explicant les cançons entre trucades al seu novio i una mena de discussions extranyes amb ell. Començo a pensar que d'aquí poc em demanarà diners pel metro... la veig venir.
La gravo amb els micros i tal i la tia sona de collons, un estil que no em mola però s'ha d'admetre que és bo. Resulta que és una mica cuarto milenio i em parla de zodiacos i coses d'aquestes. La porto al meu terreny, i passem del cosmos i les constel·lacions a microones que és ho meu. La tia canta improvitzant sobre els meus acords i flipo. Bravo. Em demana diners pel tren (jejeje que us havia dit) i marxem. Ella a les seves coses de tia bohemia i enèrgica i jo a les meves: a comprar al condis per fer bikinis i passar una bona nit de cine-fórum amb la Mireia i el Borja.
Em preparo el potaje pertinent dels meus dies de festa. La Carme i jo quan estem sols i ens cuinem només per a nosaltres ens fem guarradicas culinaries. Ella és més de fer-se pasta fantasia i jo de potajes xungos amb ou ferrat i arròs. Mira, son coses que fem. Em tumbo al sofà amb el cendré a tope a prop de la cara. Pestazo a colillas, però em quedo dormit fins les sis o així. Em desperto, envio wassas a la penya, agafo el kit bikini i vaig cap a plaça espanya que he quedat amb la Carme allà.
Entrem al centre comercial aquell de les Arenas per comprar càpsules de nespreso (tot un món, ja us ho dic ara), Aprofitem per comprar els abonaments del sonar 2012, i en menos de cinc minuts ens hem gastat 400 euracos. Joder... Pugem xinu xanu cap a sants, fem un café al bar aquell de la cantonada, al costat de la xurreria a plaça de sants abans d'entrar a casa del Max.
Ens preparem uns bikinis, amb les seves patates fregides ondulades d'acompanyament (un costum de la Carme, bikinis amb patates ondulades) Veiem 2001 Odisea En El Espacio. Joder, quin peliculón. Entenc perquè sempre em quedava dormit, però veure-la en bona companyia et fa redescobrir aquesta obra d'art. Comentem el significat del monolito y su puta madre, el que deuria significar aquella peli en el seu moment... joder que la van estrenar al 68, i tota la influència cinematogràfica de la pel·lícula.
Agafem taxi i marxem cap a casa. De camí penso: que bé s'està de vacances.
