Dijous Gordo

Avui és Dijous Gras o Llarder. Em sembla que és el dia que marca l'inici del Carnaval (festa i desfase fins Dimecres de Cendra) per preparar-se pels propers dies de dejú i abstinència, la Quaresma. Si algú sap realment com va tot això estaria molt bé que ho expliqués en els comentaris. Gràcies. A mi, com amb totes les festes, la única cosa que m'interessa és el jalar. Al final he anat a sopar a casa dels meus pares i la meva mare ha fet truites, una d'alls tendres, una de patata i una altra de carxofes, i la Carme ens ha preparat un xató (de Sitges, es clar). Tampoc ha faltat la clàssica botifarra d'ou, llardons i de postre una coca de llardons...OHH! Boníssim.

Menjar i estimar és la millor cosa que ens pot passar a la vida. Poder cagar també, però no és tant bonic.

Bon profit.

Afers Exteriors

Encara estic esperant que em truqui l’especialista perquè em treguin d’una vegada un bultet que tinc al pit. Al principi pensava que era un gra, d’aquells que dius: -Ostia nen! Vaya granaco!- però va anar passant el temps i allò estava igual. Fa temps vaig anar al metge perquè em feia mal l’oïda i com fem les persones que anem poquíssim al metge, quan hi anem aprofitem per dir tot el que ens passa.

Per cert, quan vas al metge es creen una sèrie de situacions, podríem dir... incòmodes. Jo en destaco dues:

1ª; un cop entres a la consulta, quin és el moment exacte en el qual comences a dir que et passa? Sabeu que vull dir? Només entrar, el metge t’està mirant en plan... –vinga tu! que tens?-
Digues hola. Com va tot?... no se, que vinc molt poques vegades i per mi és un moment molt especial i necessito una miqueta de carinyu...

2ª; si vas per un bulto, ferida, picada etc... Trobo que és molt difícil ensenyar-ho. Jo, per exemple, volia ensenyar el bultet que tinc quatre dits més avall de la clavícula. Doncs des de la sala d’espera estava preocupadíssim pensant com ho faria per ensenyar el bultet al metge: estirar del coll de la samarreta fins arribar al bultet, tot això amb el coll allargat com una tortuga i la barbeta i el llavi inferior senyalant al cel o aixecar-me la samarreta des de la part inferior ensenyant panxa i pèls.

Al final em vaig decantar per la primera opció i la doctora em va dir: -Mejor que te levantes la camiseta.

AGENDA ESCOLAR

L’altre dia em vaig quedar a dormir a casa dels meus pares a Canyelles i com em sentia estrany no podia quedar-me clapat així que vaig estar remenant caixes plenes de llibres, carpetes i llibretes de quan anava a l’escola. Entre d’altres joies vaig trobar una agenda escolar del 1991, llavors tenia 11 anys i estaria fent cinquè d’EGB. Em va fer molta gràcia llegir les notes a l’agenda que posava el professor, aquí en teniu una petita mostra. Penseu que estan escrites en color vermell i amb aquella lletra típica de professor:
-Parla massa
-No ha de jugar a files (recordeu les files?... tot un món he?)
-Es riu per res (jeje, encara ho faig)
-Es gira i parla massa a classe
-No ha estudiat el verb ésser
-Encara no ha estudiat el verb ésser
-Continua sense estudiar el verb ésser (tres dies seguits, sóc un campeón)
-Parla massa a classe (d’aquestes hi ha varies, una per setmana amb variacions com No para de xerrar)
-Pica de mans sense motiu a la classe d’anglès (aquesta m’encanta)

Per cert, el de la foto podria ser un refugiat "de la Rumania", però no ho és.

Portes

Portes que has d’aixecar quan obres perquè toquen a terra. Portes que s’obren al revés. Portes que pesen moltíssim, que fan soroll (nyiiiec), que no en fan (...)
Portes que tenen cartells enganxats “NO PASAR” . Portes amb pestillo. Portes que sempre estan obertes. Portes dobles que has d’espitjar una part per poder obrir l’altra. Portes amb manetes mal posades. Portes d’aquelles que poses la clau però no del tot, només una mica fins que fa el clack.

No és la millor manera de començar l'any, però amb alguna cosa s'ha de començar...
Bon any als pocs que mireu el meu bloc i disculpeu el retràs, a partir d'ara hi haurà novetats cada setmana... espero.

Rius de plata

Pels rius de plata hi vàrem seure, i vam riure mirant les desproporcionades figuretes del pessebre: aquell ànec gegant al costat d’una cabra, aquelles casetes, que si són petites és per donar la sensació de llunyania i si posem una ovella al costat de la caseta... doncs queda estrany. Però no us preocupeu això del Nadal està sobrevalorat i ningú sap realment que ha de fer.

Jo, per exemple no m’aclaro, i no se mai a casa de qui em toca anar a dinar o sopar i m’agobio molt. Després, cada any m’ho expliquen però no recordo mai si noche buena és el 24 o noche vieja el 31... o com va això? Per no parlar de la cançó del Tió, que cadascú la canta d’una manera diferent i el pobre tronc fuetat amb cara i barretina es fa un liu: - que cago? Turró? D’atmelles i pinyons? Butifarra? Fotrem un cop de barra? De vara?... pobret.

A mi el Tió em fa una mica de pena perquè a casa dels meus tiets el tenim fora durant el sopar, al costat de les ampolles de vichy que s’estan refrigerant a temperatura ambient, fot un fred. A més, aquest any ja no ha enganyat a ningú i les nenes ja sabien de que anava, i ha sigut com estrany.

Bon Nadal i totes aquestes coses.

Aberturas distintas

“Nada que valga la pena puede ser entendido con la mente. Todo lo que es verdaderamente valioso tiene que entrar por una abertura distinta, y perdona lo desagradable de la imagen.”
[MANHATTAN, Woody Allen]

Ahir parlava amb la Carme de ho difícil que és expressar amb paraules les coses que sentim (no sempre parlem d’aquestes coses, també parlem del Genís i del raro de l’Esteve de Vent del Pla, o de que dinarem demà, o que falta paper de vàter...).
Però mira, ahir parlavem d’aquestes coses. Ella em va citar, d’un llibre que li va regalar la Mercé, aixó:

“Es más fácil pensar racionalmente que imaginar, porque razonar es repetir, mientras que imaginar es crear.”
[Filosofías del underground, Luís Racionero]

És xulo també oi?

I tot venia pels poemes de Bécquer que parlen d’aquestes coses i de com fer entendre o escriure, els nostres somnis, la nostra imaginació... no se...

“Yo no sé si ese mundo de visiones
vive fuera o va dentro de nosotros.
Pero sé que conozco a muchas gentes
a quienes no conozco.”
[Rima LXXV, Bécquer]

I tu, i jo

Sobre el sofà, a una manta li surt un cap.
Sobre el sofà, a un cap li surt una manta.
Et miro, i surten cap a tu els crèdits de Superman plens de versos.
Super-versos que passen borrosos dins el camp de visió.
Un moment més tard, però no gaire més tard: jo. Cada cop que et miro.

I rebota alguna cosa.
I alguna cosa rebota, torna a mi, i s’omple.
I rebota, i es buida damunt teu: i et plouen poetes i flams amb nata i DACS de colors i llet condensada i pa bimbo sin corteza i philadelphia. Macarrons, malvasia, herbalesens. Pomes i mandarines sense pell i pa de pipes no gaire torrat i palomites amb mantequilla.

I coca cola quan et ve de gust coca cola
I cervesa quan et ve de gust cervesa.
I fred amb mantes gegants i nòrdics i bufandes.
I calor amb piscines i matalàs inflable i Cadaqués.
I gana amb vermuts i sopars i paelles i peus de porc.


*treballadors, recordeu que la forma, la métrica i la rima dels meus poemes només l'entenen els intel·lectuals. Perdoneu, algun dia escriuré algun poema per als treballadors, si n'hi ha algun, que visiten drapdecuina.

Tonteries per fer temps abans de posar-me a estudiar

bàdminton m. Esport en què s’enfronten dos jugadors, o dues parelles de jugadors, practicat en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, i que consisteix a colpejar un volant amb una raqueta per fer-lo passar per damunt la xarxa de manera que l’adversari no el pugui tornar.

Li vols fotre amb tota la teva força i sempre va amb la mateixa poca potència, quina ràbia fa.

L'os de la música

Aquí us escric una llista de les 10 cançons que no he pogut deixar d'escoltar cada dia durant aquesta setmana, a més, varies vegades al dia:

-Joan Miquel Oliver "Hansel & Gretel"

-Gogol Bordello "Start Wearing Purple"

-Adrià Puntí "El Gitanillo De Triana"

-Mala Rodríguez "Te Convierto"

-Peaches "Shake Yer Dix"

-El Tío Carlos "Pares y Nones"

-Maximo Park "The Coast Is Always Changing"

-Beirut "Un Dernier Verre (Pour La Route)"

-Jose Gonzalez "Down The Line"

-Quimi Portet "Progresso Adequadament"


*Algun dia descobriré com es pot fer per pujar les cançons i les pogueu escoltar (si algú sap com es fa, que m'ho digui, gràcies) de moment podeu fer un cortar/pegar i les baixeu per l'emule, algo és algo. Si voleu he? no se...