divendres, 19 d’octubre de 2007

No planxeu mai una camisa quan la porteu posada

Atenció! no planxeu mai una camisa quan la porteu posada.

L’altre dia em vaig comprar unes samarretes. Si, una vegada cada 2 o 3 anys em compro un parell de samarretes, sempre del mateix estil: d’aquelles de màniga llarga sense cap tipus de dibuix, ni lletra, ni frase... Acostumen a ser econòmiques i no t’identifiquen amb ningú, amb res, amb cap ideologia, cap tribu... Res.
Totalment neutre.
Sempre intento comprar algun color diferent dels que ja tinc però sempre acabo comprant: negre, verd fosc, gis (fosc també), blau tirant a negre... Alguna vegada l’he comprat d’un altre color i penso: -Fua! avui m’he desmadrat- i arribo a casa i el primer que faig és posar-me la samarreta, i li dic a la Carme:
-Que?
I ella: -Que?
I jo: -T’agrada la samarreta?
-Pues... ...si. Com totes... no?
-Com totes no! No veus que és de color vermell! Cullons que per mi és un gran canvi!
-Però t’agrada? Canto molt? Faig el ridícul? Me la puc posar? Que? Que!? QUE!!!???

Tinc un calaix on van a parar totes aquelles samarretes amb les que mai m’he atrevit a sortir pel carrer. Les utilitzo de pijama, sóc el tiu amb més pijames de la història, combinen de puta mare amb els pantalons de xandall que tinc des que feia Gimnàstica al cole (si, li deien així: Gimnàstica, Pretecnologia, P.E.I. si tius! jo feia una cosa que es deia P.E.I. Era una cosa molt rara... però rara de cullons; eren uns quaderns plens de punts, tenies que anar unint els punts i després parlavem a classe de les formes que sortien d’unir aquells punts...no se... encara busco alguna persona per poder parlar d’allò, juntament amb els Minimals són petits traumes infantils, i no trobo ningú amb qui compartir aquests traumes). Buf, tot això ho tinc que explicar, però ara centrem-nos amb les samarretes i com no teniu que planxar-les.

La cosa és que quan les samarretes són noves tenen formes extranyes, estan doblegades per on no toca o es noten les costures de manera exagerada. En aquestes samarretes s’acostuma a notar molt aquests tipus de costures, sobre tot a la part de l’espatlla (hombru si ets de la Verneda, és la mateixa part del cos, he? esquena=hombru, és que ara estudio i sé aquestes coses) Llavors, per solucionar aquest defecte es pot recorre a la clàssica planxa, així que em disposo a planxar la part on la costura es nota molt, a veure si queda ben planxadeta, però es clar, fins que no et poses la samarreta no saps si està quedant bé la cosa. Així que em vaig posar la samarreta i em vaig anar planxant les esquenes davant el mirall, d’aquesta manera podia veure el resultat a temps real. El problema és que la costura arriba fis al coll de la samarreta. La part esquerra de l’esquena la vaig planxar amb una precisió sorprenent perquè la planxa la tenia a la ma dreta... però el moment d’ajustar la planxa al coll de la samarreta amb la ma esquerra...
AH!!!
Cullons quina cremada em vaig fotre al coll!
Vaig pensar que necessitava alguna cosa que em protegís, així que em vaig posar una altra samarreta, de coll més alt, sota de la que estava planxant i vaig poder acabar la feina.
Em va quedar una mena de xupetón al coll, que s’anava infant per moments.
Com li explico a la Carme que allò no és un xupetón?

3 comentaris:

el dislocat ha dit...

Fou coix?
Xiuaua que es fa el longui. Jo em planxo les samarretes a l'hora de dinar i m'afanyo perquè no queda gaire temps i la feina es va acomulant.
Afanyat!
clou.

mireia ha dit...

Bé, jo encara no he entrat al meravellós món de les planxes. Suposo que quan ho faci seré una maruja rematada... De fet, ho haig de dir: M'AGRADA SER MARUJA. M'encanta FER LA MARUJA! Els dissabres al matí, escoltant la radio i amb la bata d'estar per casa (a lo dels rulos encara no hi he arribat, però tranquils: serà el següent pas! després de la planxa, clar).
Ei raul, a les teves samarretes, aquestes tant sosses i dezaborías que portes s'hi podria estampar alguna cosa així com "me gusta ser maruja" no?

drapdecuina ha dit...

Molt bé mireia, m'encanta que treguis el tema "maruja" perquè a mi també m'agarda molt, és més jo de gran vull ser maruja, "amo" de casa, espero que la Carme tingui un curro amb un sou de cullons per poder fer de marujilla, de fet ja es va comprometre una vegada que si aconseguia un treball amb un sou digne em deixaria ser l'home de la casa a jornada completa.

També m'has donat una bona idea amb les samarretes, que sàpigues que jo abans em feia els motius de les samarretes. Doncs em faré una amb la direcció del bloc, ja veuràs, les vendré pel bloc i amb els milers de visites que tinc cada dia algú la comprarà.

Per cert, el dislocat està tarat.