dijous, 28 d’octubre de 2010

Cures que toquen, A servian film i Sánchez Dragó

D’acord, moralment entre nosaltres, no acceptem l’abús sexual de ninguna persona i encara menys d’un menor. Aquests dies sembla estar una mica de moda el tema de fer-ho amb nens i tal. Si, es veu que som tant... ...”així”, que fins i tot en temes de moral creem tendències. Ara toca això, igual que fa uns 5 anys va tocar la anomenada, violència de gènere. No sé, potser sóc jo que m’hi fixo, és com quan tens a prop una embraçada, i de cop i volta comences a veure embraçades per tots els puestus, i dius:-osti, està tothom embraçat... No. és perquè t’hi fixes.
La cosa és: per que? Per que ara toca aquest tema? Després dels abusos dels cures i de la brutal-xunga-béstia A Servian Film, arriba el llibre del Sánchez Dragó... que passa?

Comentant A Servian Film (de la qual, la millor crítica que he sentit és la que va fer el LLure només sortir del cine –és una pel·lícula per no explicar.) uns amics deien, que no molen aquestes coses perquè es normalitzen, que no s’haurien de tocar aquests tabús d’aquesta manera... Jo, no sé, com sempre, però penso que està bé comprovar que encara ens impacten algunes coses, com a grup i hombrecillos que som. Vull dir, que a part de les putes crisis econòmiques i tonteries d’aquestes, ens tenim que seguir currant la moral i tot això, i que no es tant senzill com dir: -doncs ara som de moral cristiana, doncs ara no-. No sé... que dieu?

dijous, 30 de setembre de 2010

Coses que no entenc

El valor de l'or
La forma de puntuar del tennis
El Salvame
El cervell
D'on surten els mocs
El Piromusical
Internet
Per que tinc que dormir, si tot segueix funcionant
El Hormiguero

dimecres, 28 de juliol de 2010

Viure a Barcelona i tenir els pebrots que t'exploten

http://www.bcn.es/catala/chome.htm


Si nois, l’empresa encarregada de la publicitat de l’ajuntament de Barcelona ha tornat a fer una d’aquelles originals i socioguais campanyes que aconsegueixen inflar-te els pebrots, però que, amb un exercici de reflexió, i donant-li la volta a la cosa, aconsegueixen un efecte d’antipublicitat. Ja ho van aconseguir amb la campanya de “Barcelona, la millor botiga del món” on ens deien clarament que a Barcelona tot es pot comprar i vendre, i que els ciutadans (i ciutadanes) érem, simplement, consumidors.



Ara han tornat per anunciar una nova llei de civisme. I ens tornen a regalar una magnifica campanya que podem fer servir en contra de les accions de l’ajuntament. "El mal ús de l’espai públic", tindran morro! Són els primers que ens claven hotels en antic sòl públic, els primers en organitzar fires que ocupen via pública, com el G3, perquè quatre tontus s’enviïn fotos amb el mòbil, mentres tu no pots passar pels puestus. Són ells que ens munten un bicing sense que hi hagi un sol carril bici decent (decent vol dir, que no s’acabi de sopetón, que no hi hagi tanques publicitàries al mig...). Bueno, i totes les coses que us trobeu cada dia, quan agafeu el bus, el metro o simplement aneu caminant.

Per això, proposo organitzar un comando per començar a enganxar cartells amb el logo de la campanya “A BARCELONA TOT HI CAP PERÒ NO TOT S'HI VAL” allà on trobeu que s’està fent un mal ús de l’espai públic, i fins hi tot, tenir algun contable que calculi la pasta que tindrien que pagar en multes. Així nois, ens tenim que organitzar, necessitem algú que tingui poca feina i des del treball pugui imprimir 2000 fulls d’enganxina amb el logo. I un petit exèrcit, també de gent amb poca feina, que vagi enganxant els logos pels puestus.

Organitzem-nos ara! Bueno si us pilla així com de vacances ho podem deixar per després. S’accepten idees.

dimarts, 13 de juliol de 2010

Emo Rock

S’ha acabat la segona temporada del Casal Rock, i a casa hem intentat no perdre’ns ni un capítol. No se nois, m’agrada, m’emociona moltíssim. Hi ha capítols en els quals no paro de plorar, i pensareu: que tontu. Doncs mira si, em posa tontu. Penso que és un programa de puta mare, en molts sentits, cada cosa que passa allà, cada persona que hi surt, cada cançó que sona... no sé, tot sembla lligar a la perfecció.

... no tinc gaires coses a dir, però em sembla just que un programa com aquest es mereixi una entrada a drapdecuina, i felicitar a tota la gent que el fa, el veu i el plora... que som uns quants. (L’altre dia al treball, tots els que el van veure em van assegurar que també van plorar, veieu? Alguna cosa té).

Un petó a tos els viejunos!

diumenge, 6 de juny de 2010

Els 30 de la crisis

Avui, llegint el periodico, he vist que la nova responsable d'economia d'aquest diari, Olga noseque, va néixer al 1976. Em quedo pensant una estona... i m'adono que les persones que comencen a fer coses a la vida s'apropen perillosament a la meva edat. Aquest agost faig els 30, i de moment no sóc director de ninguna cosa. De fet, no vull ser director de res, perquè de la manera que soc seria incapaç, però... no se nois, algo no? Treballo en un magatzem des dels 18 i no té pinta de canviar res. A vegades em cabreja pensar que m'estic convertint en el meu encarregat, acabaré sent com ell...???

L'altre dia, en un impulso d'aquests de "vaig a buscar feina" , vaig obrir l'infojobs o una pàgina d'aquestes, i de totes les possibilitats de feina, no sabia ni on cony picar, al final vaig decidirme per picar a logistica (el que tota la vida ha sigut mozo de almacén) i efectivament totes les ofertes eren d'aixó, de mozzo de almacén. Vaig apagar l'rdenador i vaig anar a dormir. I penses, la feina tampoc és tant important tiu, tens una novieta guai, uns amics, una familia, uns bons àpats, concerts, no ets drogadicte, (bueno una mica alcoholic), no tens deutes... no se... comences a pensar en les coses bones...

A vegades penso, ostia la vida em va bé, només em passa algo (algo=malalt, familia xunga, dolores, fins la polla del curro...) Us faré una formula:

V=10-X

vida=V
algo xungo = X

Doncs m'adono que la X és sempre variable i que a vegades conviuen varies X, però només li dono importancia a una. M'enteneu?... no se si m'explico. Però aqui ho deixo.

dijous, 6 de maig de 2010

dilluns, 19 d’abril de 2010

Drapdecuina

Gravat per la Carme

divendres, 19 de març de 2010

Coses dels cotxes

Des que tenim cotxe a casa, va creixent la meva cultura automobilística. Avui, dinant amb els companys de feina, he descobert que es diu “eleva-lunas” eléctrico. Quan jo sempre havia dit elevaduras eléctrico. Si és que no hi ha res com ser cateto, per sort m'han dit que sé dir correctament alló de cierre centrifugado. Ara m'han d'explicar com va aixó de les puertas: 3 y 5 puertas... encara no ho entenc...