dijous, 26 de febrer de 2009

Comando Berberecho


L’altre dia, vaig passar a formar part del Comando Berberecho. Si amics, el Comando Berberecho és una organització formada per: la meva mare i les seves germanes, la missió del qual és trobar la partida de berberechos més bona en cada moment. L’última partida l’han trobat a l’Àrea Guissona del carrer Cantàbria de Barcelona. Inmediatament es posa en marxa una xarxa de comunicacions, formada per un telèfon mòbil i un de fix:
(mama vicky) -Nena, han sortit boníssims...
(paquita) -7 llaunes, corto y cambio.
(mama vicky) -OK, adéu.

Doncs l’altre dia la meva mare em diu: -Aquets berberechos han sortit boníssims...- que jo penso: mira que parlo poc amb la meva mare i aquesta frase sempre surt... i em diu: -té, prova’ls, Area Guissona, carrer Cantàbria, li he comprat set llaunes a la tieta.

dimecres, 18 de febrer de 2009

Mandra

A vegades em fa mandra anar a pixar. Si, ara estava llegint un llibre i m’estava aguantant la pixera com un loco, en plan... bfff...quin pal. De fet, em fan mandra moltes coses: em fa mandra anar al metge, anar al dentista, anar a casa dels meus pares, anar a sopars... M'adono que el que realment em fa mandra és “anar”. Després estàs als puestus i penses: doncs tampoc estic malament. Però “anar” és un pal. Un dia em van dir d’anar a córrer, i vaig pensar: a mi els esports aquests que després has de tornar no m’agraden. És una filosofia vaga ho sé.

A casa dels meus pares també li diem mandra a una altra cosa. Sabeu quan fas una estirada d’aquelles mig badallant...? és que no sé com cony es diu, a casa li diem “fer una mandra”... si, home quan et despertes i t’estires... té un nom més normatiu aixó? Algú ho sap?