dilluns, 29 de desembre del 2008

El clàssic resum de l'any... 2008


Al meu mp3 ha sonat fins l'infinit, Manos de Topo, Fanfarlo i el nou disc de Portishead “Third”. He descobert a El Petit de Cal Eril, amb un directe molt xulo a l’Heliogàbal., vaig flipar amb els dos concerts de Portishead al PrimaveraSound, vaig ballar am El Guincho i Vampire Weekend. He gaudit de Calella de Palafurgell i de la pesca submarina amb l’Aleix (tot un descobriment aixó dels peixitos). M’he posat com un gordo cabrón menjant a l’italià del costat de casa, Piazza Grande (Plaça Juli Gonzalez, 10), on he decobert la pizza amb mozzadella i tomàquets cherry, i els tagliatelle amb fungi, ruccula, parmesano i oli d’oliva... b r u t a l.
He begut menys gintónics i més Jack Daniells, moltíssima birra i he fumat més que mai, això que no fumo...però mira aquest any m’he posat tontu. Vaig aprenent a tocar la guitarra, (i això que pensava que mai ho podria fer i que era un inútil i aquestes coses) i amb el Josep, hem fet moltes cançons, fins hi tot ens ha sortit un grup: The Dislèpcia... i un disc “demo-ment”. He canviat de costat al llit, compliré un any més amb la carmeta, i ja van 11... (que no s’acabi). M’he apuntat a piscina gràcies a la meva germana. He patit marrons familiars, per totes bandes. He vist Gomorra, Quemar antes de leer, he llegit Aristótil i a Jesus Lizano, m’he pegat algunes festes maratoniànes amb el Josep i hem fet bones bacanals amb el Borja, Mireia, Maria, Josep...També borratxeres per Vilanova amb els Yunus. No he sortit gaire del barri, del Trinxant al Mercadona, Condis, Badulake, Tertulia, Aliança i una mica de platja...m’he cuidat d’en Mateo i es riu quan em veu, i em fa molta gràcia.

Segur que han passat coses xungues però com diuen els Monty Python "Always look on the bright side of life" i gràcies a tots els que heu seguit mirant drapdecuina aquest any, espero millorar al 2009.

dimecres, 17 de desembre del 2008

Llenguatge de signes



L’altre dia feien un programa per la tele on sortien persones mudes explicant el seu dia a dia. Em va fer gràcia saber que somien en llenguatge de signes, o sigui, si un dia sortim als somnis d’un mut sabrem parlar en signes. De fet, les persones que podem parlar ja utilitzem mols signes, sense cap necessitat. Fa molta ràbia la gent que fa el gest aquell de “entre comillas” aixecant les dues mans i movent els dos ditets.. ooh! Quina ràbia. Un altre gest habitual és el de fer com si estiguessis escrivint en un teclat quan parles d’alguna cosa d’interent: -M’envies un mail, vale?- (i et fa el gest amb tots els ditets alhora, com si sabéssim escriure amb tots els dits). Proposo canviar aquest gest, i fer el moviment només amb el dit índex de cada mà.

La mirada també és algo horrorós quan estàs en una conversa de tu a tu. Aquella mirada al front, que penses: -que cony porto al cabell que em mira tant...?- A mi em costa decidir-me, a vegades miro la boca, d’altres als ulls, però el pitjor ve quan hi penso, perquè s’activa un mecaisme estrany dins el meu cervell que em diu: -has de decidir quin ull mirar, els dos alhora, ara, és impossible- i aquí ja m’atabalo... normalment ho soluciono amb un traguet de cervesa o una miradeta al mòbil, que després et pregunten: -quina hora és?- (senyalant amb els ulls al mòbil que acabes de mirar) i has de tornar a mirar el mòbil.

Perquè mirar el mòbil per mirar ja forma part del nostre llenguatge de signes.

divendres, 12 de desembre del 2008

Paraula de Martirio

Avui la Martirio (la dona de la neteja de la feina) estava molt emprenyada perquè algú havia deixat un got sense fregar, i molt alterada ha començat a dir:

"Esa, no se lava ni el gigo... ...pues.. pues mira que la trampa se la sabe quitar... -i jo:- que trampa Martirio?- ...si hombre... el trampa... el trampa (separant les cames i fent un gest de pala amb la mà a l'alçada de la xona) ...ffff.... bueno me callo porque si no me inrrito"

Diccionari, m'he vist obligat a definir alguns conceptes:
gigo - la part genital femenina, etimologicament podria ser la suma de punto G+ higo, però és arriscat sentenciar-ho.
trampa - és un clar eixemple de neologisme reconvertit i adaptat al llenguatge comú: tampax = trampa.
inrrito - quan alguna cosa "te irrita profundamente"

Si voleu veure a la Martirio, clickeu aquest enllaç.
http://www.qdq.com/contenidos/calfoto/index.aspx?Lang=es
És del callejero fotográfico del QDQ, un dia mirant el carrer del meu curro vaig descobrir que sortia ella a la foto... jajajaj és boníssim... és la dona que hi surt... com me l'estimo...

divendres, 5 de desembre del 2008

In Vino Veritas


Avui estava veient el programa aquell de “En Clau de Vi” i m’han vingut al cap alguns dels vins que recordo. Si, aquells vins que es queden a la memòria, i que ja sigui pel moment o les persones amb les que estaves, perduren en alguna part, encara indeterminada, del nostre cos (dic indeterminada perquè sempre he pensat que el cervell i el cor estan sobrevalorats... ha d’existir una altre puestu dins nostre, però encara no l’hem trobat).

Recordo: Un Vega Sicilia que em va costar 3600 pts. Va ser un Nadal, amb la família, quan començava a cobrar els meus primers sous vaig pensar en gastar-me la pasta en un vi, i va ser increïble... El poder econòmic permet sortir a sopar pels puestus, que no sigui rotllo frankfurts i patates fregides, així que jo m’anava gastant la pasta en restaurants. Una vegada vem anar a sopar al Citrus (Pg. De Gràcia) va ser molt xulo, ja havíem anat la Carme i jo i li vem dir al Jordi d’anar junts, recordo que ens vem fotre un vi rosat (si, quan ets un nen la cosa va de rosats) que es deia Homenaje, era un vi jove de Navarra i era, i és, boníssim.
El meu germà, que és una mica viciós, m’ha fet descobrir grans vins. Una vegada em va regalar un Protos Reserva... fua nens! Espectacular, és un Ribera Del Duero, costa uns 30 euracos, però podeu provar un Criança i flipareu igual. Quan el meu germà va obrir el bar va triar uns vins d’aquells que “valen més que costen”, a St. Pere de Ribes hi ha unes bodegues que es diuen Torre del Veguer, el vi negre és molt bo i no és molt car, però el blanc (Muscat) és collonut. Un cava que vaig descobrir anant de cellers amb el meu germà és el Nadal... és d’aquells que juguen en una altra lliga, però a vegades val la pena...
Fins fa poc, vaig ser un taliban de la denominació d’origen Somontano; Enate i Viñas del Vero Crianza no us fallaran mai, i per uns 8 euros gaudireu de dos vins que podeu portar a qualsevol sopar d’amiguetes i quedareu com uns reis... si els amiguetes van més d’experts sempre triomfa un clàssic Rioja, el Viña Pomal. Però per maracar-se una fardadeta no està de més portar un Llàgrimes de Tardor (Terra Alta) és un vi “alternatiu” boníssim.

Vibliografia:
Torre del Veguer (Cavernet-Sauvignon), Penedés, 5€
Torre del Veguer (Muscat), Penedés, 5€
Homenaje (Rosado joven), Navarra, 3-4€
Vega Sicilia Único, Ribera del Duero, 30€
Viña Pomal, Rioja, 12a30€
Llàgrimes de Tardor, Terra Alta, 8€
Protos (Crianza), Ribera de Duro, 20€
Viñas del Vero (Crianza), Somontano, 7€
Enate (Crianza), Somontano, 8€
Nadal (Cava) 20-30€
(Tota aquesta cosa és molt personal i amb molt poc criteri... vamos el meu... i no hi ha cap intenció d'anar de guais ¡, ja sabeu que jo em bec qualsevol cosa amb una mica d'alcohol)