dimecres, 23 d’abril del 2008

Sant Jordi


Si amics, avui les gitanes plenes de roses ocupant les voreres de la ciutat ens anuncien que és Sant Jordi. Jo recordo una vegada, una gitana em va dir: -OFERTA OFERTA!!! una rosa 3 euros dos rosas 6 euros- jo li vaig comprar dues, es clar, l’oferta era immillorable! Com ens diu la llegenda i les llibreries avui toca regalar, la rosa i el llibre. També és el gran moment de frases tòpques: - si, el Sant Jordi és molt maco perquè és una festa molt nostra on s’uneix la cultura amb la bellesa...blablabla...A vegades crec que podrien posar per la tele vídeos d’anys passats i no ens enterariem.

Però avui tots comprem aquestes coses, i ens fa molta il·lusió quan ens les regalen. A mi la Carme m’ha regalat dos llibres, gairebé sempre ens regalem un parell, jo dic que un és “el recurs fàcil” i l’altre la “recomanació”. El recurs fàcil de la Carme ha estat El misteri de l’amor de Joan Miquel Oliver (que tinc moltes ganes de llegir) i l’altre és Mañana de Graham Swift. Jo per la meva part li he regalat Mil cretins de Quim Monzó i Enero sin nombre de Max Aub.

M’agradaria molt que embrutesiu el drapdecuina comentant els llibres que us han regalat, i així fer una mica de foro literari, que sempre va bé per descobrir cosetes. Estava pensant en una llista avuisubjectiva (paraula que em vaig inventar per quan he de fer una llista de coses que m’agraden, perquè sempre varia depenen el dia que la facis) dels meus cinc llibres preferits, o amb els que he gaudit més llegint.

Plataforma, Michel Houellebecq (però tots els llibres són genials)
Lo peor de todo, Ray Loriga (lo peor de todo és ell i els seus últims llibres)
El día que me vaya no se lo diré a nadie, Kiko Amat
Cosas que hacen Bum!, Kiko Amat (ho sento però m’agrada molt aquest tiu)
Como ser buenos, Nick Hornby (podria dir Alta Fidelidad, però em va agradar més la peli)




Aprofito també per felicitar al Jordi, que cada any m'oblido: -Felicitats Jordi!-

diumenge, 13 d’abril del 2008

Ambi Pur


Si esteu farts de provar ambientadors que no us acaben d’agradar, espelmes aromàtiques que no fan res, coses d’aquestes que s’enxufen a la corrent i fan olors, inciensos que quan s’apaguen fan pudor a pixats... No busqueu més! He trobat l’ambientador definitiu!!! Arriba, una manera fàcil i eficaç d’ambientar casa teva... l’únic inconvenient és que t’ha d’agradar l'olor a escamarlà... tot és acostumar-se. Qui ens anava a dir que ens agradaria l’encens chino musk o l’ambar, fantasy, darshan...?

L’altre dia vaig fer una paella a casa per la Carme i per mi i vaig comprar 4 gambes i 4 escamarlans a la sirena. Vaig posar els bitxos al micro per descongelar-los una mica i vam gaudir d’una paella boníssima. Per la tarda tirats al sofà, rotllo domingo, em va venir de gust fer-me un colacao calentet. Vaig posar la tassa al micro i li vaig fotre canya... va començar a sortir un pestazo a mariscada xunga que es va propagar per tota la casa... la Crame: -Quina pudor! Quina pudor! Que peste Dios!- jo, que ja estic acostumat a aquestes paraules vaig dir: -tranquil·la carinyu, deu ser que ha quedat una mica de olor de les gambes que he descongelat al migdia...- i ella: -Quina pudor! Quina pudor!...-.

Realment va quedar tota la casa ambientada, però molt ambientada, una olor a marisc pestoso... –Quina pudor! Quina pudor!- Vaig decidir netejar el micro (penseu que tenim el micro damunt la nevera i no veiem el plat giratori aquell) Em vaig pujar a una cadira i quan els meus ulls arribaven a l’altura del micro... allà estava... un escamarlà, allà darrera, tirat... entre la pared del micro i el plat giratori... amb una pota per damunt el plat... Que peste nens!!! La olor a escamarlà va durar tota la nit –Quina pudor Quina pudor!-. D’aquesta manera vaig descobrir L’AMBIENTADOR DEFINITIU. Espero que ho proveu a les vostres cases i em dieu el que.

dijous, 10 d’abril del 2008

Mis imagenes



Últimament he pogut comprovar un cert descens de comentaris al blog. Per solucionar aquest fet, i després d’observar que la entrada que té més comentaris és una en la qual vaig penjar una foto meva, em disposo a penjar dues fotos lamentables de la meva vida. A veure si s’anima la cosa.


Per cert, fixeu-vos amb quin càlcul està feta la foto de les amapoles, just. Com podeu comprovar, a l'altra foto també, m'encanta està rodejat de naturalesa.

divendres, 4 d’abril del 2008

Daños chikilaterales, una joya del reino animal


L’altre dia a Buenafuente va sortir en Quim Monzó argumentant una tesis a favor del fenomen Chikilicuatre. L’Andreu li preguntava al finalista d’Eurovisión: Cuando dice “lo baila el tigre puma con su traje a rallas”... a que se refiere exactamente?. Llavors vaig recordar un animal, que es veu que porta algun circ, que és un LIGRE. Amb la Carme encara recordem el cachondeo que teniem amb el LIGRE, no hi ha per menys.
I és que els animals estan fets un liu. Ja no saben que inventar per cridar l’atenció dels humans. La meva gossa, per exemple, pixava fent la vertical... si, si. Era gossa però pixava aixecant, no una pota, sinó les dues, i aguantava l’equilibri. Quan la gent la veia pixar flipava.


Un altre animal que va voler ser el centre d’atenció va ser EL OSO HORMIGUERO, però jo encara no li he trobat la part formiga d’aquest animal, potser és el metabolisme, o la manera de ser... no se...
Un amic meu, el Victor (visitar el seu blog ...de lo que se entera uno!!!), defensava la teoria per la qual GAMBERRO era la barreja entre una gamba i un perro, però encara no hem vist ningun al circ...


Osti! i ara he recordat un gat que voltava per casa de la Carme que portava la cara penjant... que xungu! Si, us ho explico: Recordeu aquell torero que va ser envestit fa temps, i li va quedar un tros de cara penjant com si fos una careta? (no se, personalment no he pogut esborrar aquella imatge). Doncs al gat li va quedar la cara així, i va estar una bona temporada passejant per allà, arrastrant un tros de cara pels puestus... pobre...


MITAD LEÓN!
MITAD TIGRE!

dimecres, 2 d’abril del 2008

Enquesta insoportable


De l’enquesta Que et sembla més insoportable de la tele? heu decidit, de manera gairebé unànime Les mirades a càmera de la dona de l’Arús. He de dir que em vaig equivocar en una de les opcions, on deia La presentadora de la Noria em referia a la tia aquella que surt al Ventilador, que fot una ràbia... Però bueno, a tots ens encanta les miradetes a càmera de la senyoreta Angie Cardenas.
Buscant una foto per posar al blog m’he adonat que hi ha molt malalt que la té com a sex-symbol, fins i tot, hi ha un blog dedicat a ella on el tarat bloguero la clàssifica per modelitos. No us ho perdesiu: http://www.angiecardenas.blogspot.com/
Aquí us deixo una miradeta d’aquelles que tant ens agrada.
Moltes gràcies per participar, vos estim a tots igual!

dimarts, 1 d’abril del 2008

Tots els mecanismes

Ampolla d'oli Carbonell que aguanta un prestatge.


El pany de la porta del lavabo.


Un clàssic.