Fa calor: gazpatxo

Ara que la calor ens esclafa pels puestus i ja no sabeu que fer per deixar de suar, és un bon moment per preparar un dels meus plats preferits: er gazpatxu. I és que fot una calda de cullons, nosaltres, a casa hem construit un mecanisme perquè ens toqui una mica l’aire mentre dormim. Primer, hem mogut el llit de manera que queda situat a prop de la porta del lavabo, que alhora és el balcó (ja ho sabeu oi?). Després hem col·locat una xancleta entre la paret i la porta de manera que l’aire que entra pel balcó pega contra la porta i aquesta el redirecciona cap al llit. Quina fresqueta.

Però la Carme va mirant l’aparell d’aire acondicionat, o condicionat... no se mai com es diu... Si, tenim un aparato d’aquests però no funciona, és una història molt llarga la del perquè cony no l’arreglem... però buenu, com moltes coses de casa, no funciona.

Altres coses de casa que no funcionen: el forn (tenim un mini-forn a l’armari, amb la roba. La gent flipa quan ve a casa i sent: “Carme portam el forn de l’armari”, tampoc funciona l’interfono, un telèfon que m’han regalat els de YA (realment, perquè no sé com cony funciona), la nevera, que a vegades va i a vegades no va, de la mateixa manera que l’odinador. Després, també hi ha uns quants interruptors (d’això per encendre la llum) que no funcionen, bueno, de fet no sé quina bombilla tindria que encendre quan els apretes. El mando a distància de la cadena de música també va morir, i direu: “les piles tiu!”... nooo... ja les vaig canviar i res.
Veritat que tampoc us funcionen les coses a casa vostra?

Bueno, ja no recordava que l’entrada la volia fer per escriure la recepta del gazpatxo. És una recepta pròpia, inspirada en els savis consells de la señora Martirio, la dona de la neteja del curro, me l’estimo molt i ella a mi també... és una dona genial, té gairebé 76 anys i segueix netejant, tothom li diu: "porque no se jubila señora Martirio?" i ella diu: viejo“para que? para sentarme con los viejos en el banco de debajo de casa, anda ya!”... és una crack. Doncs això, ella em va donar la recepta bàsica i jo la vaig ajustar als meus gustos. Aquí la teniu:

-6/8 tomàquets, de rama (grandets) o aquells que diuen de pera (si no els peles ni els hi treus les pipes, recorda colar el gazpatxo abans de pendre, així no trobareu cosetes, pellejos i pepites amargants).
-1 pebror verd
-1/2 pebrot vermell
-1/2 o 1 ceba tendre.
-1 pepino (cogombre) més aviat, menut.
-un tros de pa remullat.
-força oli, SIURANA (ho sento, és la meva debilitat) calculeu entre mig got i un got
-sal (al vostre gust)-vinagre (no us passeu, és recomanable anar tirant mica en mica i anar provant perquè si us passeu de vinagre és el pitjor que li pot passar a un gazpatxo)
-pebre negre i pimenton rojo picante

Poseu totes les verdures a trossos i el tros de pa remullat en un vol força gran (per uns 3/5litres). Foteu-li canya amb el turmix, xinu xano. Poc a poc anirà agafant l’aspecte de cremita. Quan estigui tot ben líquid afegiu l’oli, sal, pebre negre, pimentón picante i vinagre (ojo! no proveu de fer-ho amb vinagre de módena!!! és horrible). Seguiu amb el turmix fins que l’oli quedi ben lligat amb la barreja i aneu provant fins que el trobeu bé de sal i tot això. Després li podeu afegir mig litre d’aigua ben freda i seguiu amb el turmix, Així l’allargareu una mica, tampoc us passeu. ës un conyazo, però val la pena pasarlo per algun colador, perquè les pepites dels tomàquets poden fastidiar l’invent.
I ja està! Bon profit!

Notes: La gent normalment li fot un all, vosaltres mateixos, jo no li foto perquè acabes menjant gazpatxo durant tot el dia. A vegades, tallo cogombre, una mica d’anciam i unes mongetes i li poso pel damunt rotllo picatostes. la Carme substitueix els picatostes per trossos de pa de pipes, és una flipada del pa de pipes.

Espero que si no heu fet mai un gazpatxo us animeu.

Gràcies per aguantar el rotllo.