No tot és tant xungo com ho pinten. La crisi té una part positiva i és que per fi t’atenen amb una mica d’amabilitat pels puestos. Ara vas als bars, i el cambrer et saluda massa. Eufòricament diríem. Estan sobre teu en tot moment, et porten més pa sense demanar-ho, no et miren malament si decideixes canviar el segon plat i fins i tot et porten el compte quan el demanes...
Osti! Ara recordo una vegada que vam anar, la Carme el Jordi i jo, a un restaurant a Girona a menjar de menú (-Girona Girona?- Us preguntareu, si, Girona Girona). Va ser algo surrealista. Per començar ens van deixar una ampolla d’aigua de 1,5l ja oberta damunt la taula, (reomplir el vi, bueno... però l’aigua?) Mirant la data de caducitat de l’ampolla vem poder observar que feia un parell d’anys que estava caducada, o sigui que amb un càlcul molt fàcil: 2anys caducada+2anys sense caducar= 4 anys(aprox.). Vem descobrir que ja feia una mica de temps que aquella ampolla, sense etiqueta, estava per allà. Nosaltres, que som gent molt tallada i tal, i com veiem que ningú deia res (el restaurant estava ple) doncs vem acceptar aquest... aquesta... aixó... bueno, que ens la fotesin doblegada.
Morts de gana, i ara també de set ens van portar el primer plat; el Jordi es va demanar de primer pinya amb pernil... quan van portar el plat vem flipar, perquè la pinya... ...era en almívar... si nena! Ens teníem que posar d’acord, entre plorar o riure.. després d’una votació senzilla vem escollir riure... Aquell riure de perplexitat.
...però encara faltava el segon plat nens... La Carme i jo ens vem demanar unes faves a la catalana amb patates. En un primer moment penses: -les pates estaran bullidetes amb tot el potagillo...- però quan van deixar els plats davant nostre, ens vem quedar flipats, no podia ser, allò era una broma... Imagineu-vos-ho: era un plat amb unes faves a la catalana d’aquestes “litoral” amb 5 patates fregides (de les congelades) pel damunt, posades així molt com sense voler. Realment, semblava que se li haguessin caigut d’un altre plat on portava un bistec amb patates i va dir –bha! és igual- i segurament pensaria –total, si ja s’han fotut una ampolla d’aigua que teníem aquí des de fa mil anys-
Una altra vegada, a Paris ens van fotre patates fregides dins un kebav... i amb ketchup... El tiu des de la barra anava super accelerat i va començar a preguntar mig en francés mig espanyol: -lechuga?- i nosaltres –si. Pepino? Si. Tomate? Si. Cebolla? Si. Patatas? ...heee..si?... ketchup?...heee...4 euros amigo! ... Penseu que aquest moment va durar un nano-segon i el nostre cervell no va se capaç de processar tota aquella informació.
Segur que podeu aportar algun incident gastronòmic similar, als kebabs i als self-service sempre passen coses... tot vostre...
...però encara faltava el segon plat nens... La Carme i jo ens vem demanar unes faves a la catalana amb patates. En un primer moment penses: -les pates estaran bullidetes amb tot el potagillo...- però quan van deixar els plats davant nostre, ens vem quedar flipats, no podia ser, allò era una broma... Imagineu-vos-ho: era un plat amb unes faves a la catalana d’aquestes “litoral” amb 5 patates fregides (de les congelades) pel damunt, posades així molt com sense voler. Realment, semblava que se li haguessin caigut d’un altre plat on portava un bistec amb patates i va dir –bha! és igual- i segurament pensaria –total, si ja s’han fotut una ampolla d’aigua que teníem aquí des de fa mil anys-
Una altra vegada, a Paris ens van fotre patates fregides dins un kebav... i amb ketchup... El tiu des de la barra anava super accelerat i va començar a preguntar mig en francés mig espanyol: -lechuga?- i nosaltres –si. Pepino? Si. Tomate? Si. Cebolla? Si. Patatas? ...heee..si?... ketchup?...heee...4 euros amigo! ... Penseu que aquest moment va durar un nano-segon i el nostre cervell no va se capaç de processar tota aquella informació.
Segur que podeu aportar algun incident gastronòmic similar, als kebabs i als self-service sempre passen coses... tot vostre...
Bon profit.
