A vegades em fa mandra anar a pixar. Si, ara estava llegint un llibre i m’estava aguantant la pixera com un loco, en plan... bfff...quin pal. De fet, em fan mandra moltes coses: em fa mandra anar al metge, anar al dentista, anar a casa dels meus pares, anar a sopars... M'adono que el que realment em fa mandra és “anar”. Després estàs als puestus i penses: doncs tampoc estic malament. Però “anar” és un pal. Un dia em van dir d’anar a córrer, i vaig pensar: a mi els esports aquests que després has de tornar no m’agraden. És una filosofia vaga ho sé.
A casa dels meus pares també li diem mandra a una altra cosa. Sabeu quan fas una estirada d’aquelles mig badallant...? és que no sé com cony es diu, a casa li diem “fer una mandra”... si, home quan et despertes i t’estires... té un nom més normatiu aixó? Algú ho sap?
9 comentaris:
parlant de mandra, jo sempre que tinc mandra de fer el que sigui hem posu a mirar els blogs que té la gent. Ara estic a la biblio de revistes per estudiar per l'exament de demà i com que em fa mandra m'he dit: a veure que diuen els bloguerus!
i aqui estic! per cert, jo conec gent que en castellà diu desperezarse, a fer el mandra, estirar-se o com es digui, segur que es d'aquestes coses que tenen mil noms!
fins aviat!
gintònic no facis temps per posarte a estudiar!!!!
ESTUDIA!
jejeje
doncs jo sóc proactiu i no em fa mandra res.
Jo, d'això n'hi dic, estirar-se. ..I trobo que dóna un gustet!
TELETRANSPORTACIÓN INSTANTANIA YA!
Jo tinc una expressió de collita pròpia, totalment errónia però no per això sense significat. Jo li en dic "fer murriñes" que sería una barreja entre la "modorra" en castellà i la murriña gallega de trobar a faltar quelcom. Així doncs quan m'estiro i badallo dic... "quina murriña"
Espero que hagi servit, drap de cuina!
desperezarse
estirar-se; desemperesir-se.
és a dir, que no té traducció (perquè desemperesir-se... eso que es lo que es??)
Gràcies pels vostres comentaris, de gran valor filològic.
El tema "morriña" me'l van aclarar fa poc uns gallecs, que em deien que aquí utilitzavem malament aquesta paraula, perquè la fem servir com a sinónim de mandra, i tens raó, és una mena de nostàlgia.
jo n'hi dic estirar-se... encara que també és fer un badall amb tot el cos, no? així, a lo grande!
Publica un comentari a l'entrada