dimarts, 30 de juny del 2009

Don't stop til you get enough


Un dia vaig anar a casa d’un amic, el Chus, que li deiem Chus perquè es semblava al Shuster, sense bigoti es clar, teníem 10 anys. I vaig descobrir que era un flipat del Michael Jackson, es feia ell mateix uns guants, i tenia un barret, i ballava, feia el moonwalker i és tocava el paquet amb estil, la veritat es que ho feia de puta mare. Sempre recordaré aquell moment, no se per que... Estavem a casa seva perquè volíem fer una peli del Freddy, i m’estava fent una mascara amb guix, sabeu? allò que t’has de quedar quiet i et van posant tires de guix per la cara, i després es seca i mola...
També recordo, en un camping amb la Carme, mirant dos penjats que teníem davant de la tenda. Van començar a fer la cançó de Billie Jean amb sorollets de la boca.
En una festa, sonava Thriller, i em vaig fotre dins d’una bossa de basura que hi havia per allà i vaig sortir de la bossa trencant-la, com en el video.

Perquè, d’alguna manera, sempre ha estat entre nosaltres, ara portem uns dies escoltant les seves cançons. Poseu la música ben forta, que ens escolti allà on estigui.

"gus-vé"

http://www.youtube.com/watch?v=4_hz2am90Hk

3 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Jo també tenia un amic que l'imitava molt bé.
Record entranyable, sobretot quan feia el "triller" i la rialla del final del vídeo...m'esgarrifava!

watxie ha dit...

Un sempre recordarà el primer LP original que va comprar.
El meu primer disc original en "casette" ( no sé mai si és amb dos t o dues s) va ser el "Dangerous", un disc d'en michael Jackson ,allá por el 1991. El vaig escoltar "siene i siene de veses".Mai en tenia prou.De fet, no és el millor disc d'en Jacko però amb onze anys pots comptar que m'ha quedat tatuat al disc dur i encara em sé totes les cançons de memoria.
Com en una premonició de molt mal gust en aquest disc hi havia una cançó que es deia "Gone Too Soon".
Potser per ell no era too soon, sobretot tenint en compte els ultims discos, però potser si que és massa d'hora no?

gintònic ha dit...

jo també sóc de l'era K7 (ni s ni t, així no faig faltes,jeje) l'únic original que tinc de Michael és, també, el k7 del dangerous! encara que jo abans havia tingut amb cintes gravades des de vinil! el thriller i el bad.
Són els únics treballs seus que vaig escoltar sovint i en l'època de l'adoleccència. Vaig deixar d'escoltar-los fa molts anys (des de que tinc CD), però sempre que veig un viedo seu i el veig vallar em quedo filpat! era únic!
El primer video que recordo és el thriller i tampoc conec ningú que no hagi intentat imitar-lo ballant sense fer el ridícul. Crec que tots els que sempre ens ha agradat la música tenim un record o altre d'aquest geni. Aquests dies, escoltant-lo de nou, he pogut comprovar que no tot lo dels anys 80's era cutre! i si era cutre, era amb estil!