dissabte, 25 de juny de 2011

Indignat de festa

Osti, que l'altre dia surto de festa i acabo en un parc fumant i bevent com quan tenia 16 anys. I com quan tenia 16 anys, escoltant discursos polítics i ideologics. I ara amb la indignació general tothom parla. Que a mi em sembla de puta mare. Que quan va començar tot el rotllo, vaig pensar que estava de puta mare, i ho segueixo pensant. Gent molt jove et parla de l'estafa dels bancs i de tot el sistema i penses: ole tú. ole tú... Encara que després potser no son gaire conseqüents, però és admirable que s'adonin de les coses i els hi interessi una mica el tema.

Doncs asseguts en un banc, un noi ens fotia la xapa de la buena, mentre un "personatge" d'aquells que sempre s'apropen a mi (els que em coneixeu ja sabeu que tinc un imán) em donava la xapa pel costat: Porque lo que no sabe la gente es lo que piensa el obrero blabla bla bla obrero bla blabla obrero...bla obrero ... Jo, mentre aixecava la cella mirant cap al costat, només pensava: "si jo la única cosa que vull és, no treballar, que he sortit de festa perquè estic fins els collons de treballar i em ve de gust beure, ballar i parlar de tonteries. Perquè si realment hem de fer alguna cosa, és acabar amb el treball. Imaginar alguna cosa millor, ja que estem amb tot això".

2 comentaris:

Laia ha dit...

totalment dacord. Estic treballant en ello. Menys feina i més poder disfrutar dels amics i la familia, que els horaris espanyols estan fets per a solters sense altra motivació que currar tot el dia.

Agnès S. ha dit...

Si és el que passa...els que treballem, hem de pencar molt i moltes hores, i la meitat no saben que fer amb el temps que tenen...
Jo no demano no treballar., em conformaria en repartir la feina.