dissabte, 30 d’agost de 2008

Poema


mienteme,
porque verdad es dinero, trabajo y mi hermano.

mienteme,
porque tus mentiras seran verdes entre negras verdades:

que te alegras de verme, que me quieres,
que els macarrons estan bons y que suerte tenerme.

de verdad, mienteme
y hazme feliz entre tanta verdad,
que sería mentira si pudiera ignorar.

4 comentaris:

miralaella ha dit...

ai,

m'ha agradat molt!!

vix! ha dit...

està molt bé. com els macarrons.

en realitat els macarrons eren bons, ara podrien ser vomitius i jo no ho sabria, perque ja no em deixen menjar.

però en el meu record els macarrons sempre seran bons.

molt maco el poema. (me has pedido que te mienta)

drapdecuina ha dit...

gracias mentirosos!

ellibrogordodepetete ha dit...

doncs jo penso que d'aquest poema s'en pot treure molt profit!