divendres, 26 de setembre de 2008

La Història Interminable


Vaig anar un altre cop al metge per allò del bulto al pit. Que direu: que pesao el tiu amb el bulto dels pebrots... però és que encara està, i pitjor... El tiu em va dir: ha cicatrizado queloide. Que no és cap planeta, es veu que la cicatriu s’infla d’una manera bastant lletja, de manera que ara tinc un bultaco més gran que el que tenia inicialment. Em van dir: haremos unas infiltraciones. Y vaig pensar: osti, com els jugadors de futbol, però mai he sabut que cony era això de les infiltracions. La cosa és que el tiu em va fotre una injecció amb cortisona al bulto.
Si amics... un xiringasu al bulto... ffff... vaig veure les estrelles, perquè a més, el tiu va estar allà amb la xeringa clavada una bona estona, mentre li explicava a una aprenent com ho tenia que fer (almenys no va ser tant patètic com la vegada que em van fer el tacte... per la pròstata: si. la primera vegada que em foten el dit pel cul, sense convidar-me a cava, sense abaixar una mica els llums... ho va fer un metge davant de tres o quatre aprenents... buf... no oblidaré aquella imatge...imagineu-vos un pla de cinema, on els meus ulls són l’objectiu de la càmera: en un primer pla els meus dos genolls, enormes per la perspectiva. Entre els dos genolls el metge i darrere el metge tres jovenets prenent notes... si algú té algun moment més patètic que l’escrigui, si us plau)...ja no recordo per on anava... a si... la xeringa clavada 2 hores, quan de sobte em salta a la cara un xorret líquid AH!!! en un primer moment vaig pensar aquest cabrón m’ha rebentat el bulto! però vaig veure que ningú s’exaltava i em vaig “contenir” les ganes de cridar com un loco. Després em va receptar uns parxes (pegats, però sona fatal) de silicona que em van costar 26 euracos 7 parxes, cagun la puta!
Així que ara porto un tros de pit depilat amb un parxe rotllo nicotina. El mes que ve he de tornar perquè em fotin una alta infiltració, si el bulto no ha baixat, així que estic acollonit.

3 comentaris:

vix! ha dit...

Quina coincidència... tu estas acollonit i jo m'he descollonat llegint la teva entrada. Que cabron, com a mínim t'ho passes bé en la tragèdia. Espero que no sigui res.

El text m'ha recordat quan a la teva dona la van operar d'apèndix, que també ens va delectar amb alguns detalls innecessaris però divertits!

Ànims!

Paperera de reciclatge ha dit...

Jo tinc una anècdota similar amb els metges...és una història bastant llarga, així que intentaré ser breu i despuntar els moments més representatius!

Vaig tenir una apendicitis peculiar...i això va provocar escenes bastant surrealistes! En primer lloc, l'apèndix normalment esta al costat dret no? Doncs a mi em feia mal el costat esquerre, i clar, els metges, al veure algo raro,estaven convençuts que jo estava embarassada! Em van visitar 4 ginecòlegs diferents en menys de dos hores! i no saps quin de tots era més vell!! Un horror, la veritat, jo nomès volia que aquell dolor desaparegués i aquells tios buscaven al niño Jesús dintre meu! Pq jo ja els deia que feia més de dos mesos que nà de nà, però res, ells allà! Total, al final em van fotre un xute de nolotil per vena i em van tenir en observació tota la nit,fins que vaig despertar del globo que portava pq una infermera m'estava traient sang, i sense avisar! La molt cabrona, quin ensurt em va donar! I això no es res, que desprès em van tornar a xutar nolotil i vaig despertar amb un tio vestit de tratge tocant-me la panxa i tropecents jovenets amb bata blanca darrera seu apuntant com bojos, un quadre dolorós!

Total, que hi ha més que contar, però no em vull fer pesada!
Només dir que la meva apèndix era peculiar pq estava a la part esquerra, envoltant i ofegant la trompa de fal·lopi...La doctora que em va operar no sabia ben bé quina de les dues coses tallar...

Paperera de reciclatge ha dit...

Total, no et desanimis, que tot es soluciona,amb més o menys peculiaritats, tot torna a la normalitat! Ànims amb el bulto, que no serà res!