diumenge, 5 d’octubre de 2008

Nueva carpeta


Les carpetes que teníem durant el nostre període escolar van ser tot un món. Hi havia qui portava fotos de “Sensación de Vivir”, amb el Brandon, o no recordo com es deia l’altre guaperas, ocupant tota una cara de la carpeta. Les fotos en blanc i negre de nens petits (aquesta feia bastanta ràbia), nens amb moto, o pentinats de punky. Pegatines de TOY (toy cansao, no toy...). Pegatines de marques (nike air, jordan). Jo vaig tenir una època que en portava d’aquestes últimes, portava la carpeta amb pegatines de Jordan per totes bandes. També recordo una carpeta forrada amb cromos de Monstruos, una altra carpeta 100% Bola de Drac. Un amic portava tots els jugadors de futbol. També existia el frikisme: recordo un amic que la portava forrada de targetes del bus, aquelles targetes que allargades que feien CLACK quan la picaves al bus i anava tallant el quadradet amb el numero de viatges que et quedaven...


Per no parlar de les notes a l’interior, escrites en els separadors: “te mates por lo que te mates no te mates por las mates”, per cert, algú utilitzava correctament aquells separadors?
Us convido a compartir el record d’aquelles carpetes forrades, que hi portaveu vosaltres?

10 comentaris:

irene ha dit...

les targetes de bus són bastant mítiques, però t'has deixat algo bàsic... els paperets dels xicles!! recordo que amigues meves tenien l'agenda o la carpeta tota forrada dels paperets dels xicles, aquells mig transparents que posava trident amb diversos colors.. total que l'empresa devia forrar-se..

també hi ha lo dels noms amb el típex. vaig arruinar-me a base de decorar carpetes i estoigs amb típex, tot el rato posant "irene" per aquí i apodos (d'aquells cutres) per allà.. i amb els permanents també.. feies de l'estoig una obra d'art i l'endemà se't petava el pilot de dintre i santornemi..

i ei!, encantada que em promocionis

vix! ha dit...

Jo normalmente les portava futboleres o de manga.

La meva carpeta que em va durar més temps era de futbol del mundial de noséquinany amb cracks com Hagi i Raducioiu ocupant bona part.

A dins jo sempre feia dibuixets. A poder ser gore o d'algun company de classe ridiculitzat.

El que més em divertia era, a l'hora del pati, quan estava castigat i no em deixaven pujar, ficar-hi entre mig dels apunts d'algú, a la seva carpeta, alguna rodanxa d'embutit del bocata que portés aquell dia. Era una brometa guay, perque la tia (normalmente li feia a ties o al típics empollones julais) no ho veia fins l'hora d'aquella assignatura, moment que estava jo ben atent des de la meva posició privilegiada al final de la classe.

Una altra brometa de bocata més divertida consistia en ficar-hi un llapis dintre del bocata del gordo de classe (en aquella època no era jo). I quan el agonias anava a endrepar com un posés.... catacrák!

quina nostàlgia.

La meva dona, "muy a mi pesar" tenia la carpeta forrada de Sensación de Vivir 90210, amb l'altre guaperes que no recordes, que es deia Dylan McKey.

Osti!... i ara recordo la meva carpeta més recurrent!! no era de manga ni de futbol era de... Claudia Schiffer!!! siii, me'n anava a Mango a agafar catàlegs per forrar-me la carpeta i enganxava pàgines per la meva habitació en plan onanista psicótico... qué tiempos... que buenorra estaba y sigue estando esa señora!

vix! ha dit...

per cer... m'oblidava del què a mi més ràbia em feia.

quan arribava l'estiu i la gent per acomiadar-se s'escrivia dedicatòries cursis a les carpetes.

A la meva sempre em posaven coses tipus "a ver si para el año que viene maduras y no eres tan pegón ni tan guarro"

Era muy niño yo.

Les meves eren més del tipus "tienes una tetas bonitas aunque chiquitas, espero que este verano las alimentes bien para que en septiembre luzcan espectaculares"

Muy niño y muy guarro.

Quan li escribia a algún colega normalmente li posava parides del tipus "siento que te vayas a pasar el verano estudiando para septiembre, pero tú ya estás acostumbrado" o coses així.

gintònic ha dit...

us enrecordeu d'aquelles proteccions que es posaven a les puntes de les carpetes que s'havien d'apretar amb unes alicates! quina època més lamentable!!
aquells qui vam passar la nostra adolecència entre el final dels 80 i principis dels 90 erem ben cútres!
jo sempre em comprava carpetes negres i les forrava amb ironfix i fotocòpies de grups de música rotllo Europe! con la carpeta negra y sus punteras de metal... em creia el heavy de la classe, quina pena que feiem tots plegats!!

iVAN ha dit...

El de las tarjetas de bus era el Medina? el jevi que no se afeitó el bigotillo hasta los 24 ?? teniamos otro que tenia esquelas de periodico en la carpeta... yo me la forré con propaganda de videojuegos pero por dentro tenia fotos de chavalas del playboy!! una fiexxta...

watxie ha dit...

La moda escolar més inquietant de totes sense cap mena de dubte era el col·leccionisme de sobres i fulls per a cartes.

Provablement els tius no us enrecordeu perque era una perversió femenina. No tenia cap mena de sentit. Et gastaves una pasta per comprar unes coses que mai faries servir i que podies canviar en plan els cromos.

La industria aviat se'n va adonar del que suposava economicament que totes les nenes tarades invertisim els cuatre duros que tenien en sobres.

Gràcies a Déu, mon pare i ma mare mai em van subvencionar el vici.

Malgrat llavors em sentia una marginada per haver-me de finançar els intercanvis amb sobres reaprofitats, ara veig que mons pares eren més coherents del que em semblaven.

Segurament és una faceta de la vida de les vostres parelles que no coneixeu però la majoria de totes nosaltes fins fa ben poc encara conservavem aquestes cullonades en una carpeta forrada amb imatges de sensacion de vivir.

jeje!

Paperera de reciclatge ha dit...

Encara les guardo aquelles carpetes mítiques! Tinc la síndorme de diògenes per al material escolar! Tot ho guardo...quins records! He tingut carpetes amb tot tipus de coses enganxades! Des de els "cromos" de salvados por la campana, bola de drac, "v" (aquesta era herència de ma germana),super pop i els grupillos super guais de torn fins a dedicatòries amb tipex,forrats amb paper de regal, i dibuixos de la warner bros pintats amb plastidecor!

vix! ha dit...

watxie, com jo porto amb la meva parella des d'abans que tots dos tinguéssim pèl púbic, recordo aquesta dèries del paper de carta i els sobres, i el pitjor, recordo que no entenia per què ho volia, doncs nosaltres ens enviàvem cartes sovint i sempre ho feia en paper i sobre blanc estàndar. Una chaladura com qualsevol altra.

Per cert, aquest dimecres es el cumple de la Clàudia així que diumenge farem la classica festeta-merendola a canyelles, vora les 5 pm. Si us podeu passar tu i el trapodecocina aprofitarem per veure'ns que fa segles. Si veig que no em contesteu ningú un trucaré però de moment passo que estic molt rata.

Un beso i una flor, aunque no partas.

Anònim ha dit...

Has vist aquesta noticia?
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=512910&idseccio_PK=1009

MA

Anònim ha dit...

Найти лучшее: фестиваль авторадио дискотека 80-х 2009 скачать видео