Bambes

L'altre dia, portat per la ceguera de criteri que produeixen les Rebaixes, em vaig comprar unes bambes... Són horribles, m'han dit coses com:

"que feas, no?... no són el teu estil..."

a però tinc estil?

"ah! estan bien... que son para venir a currar?"

ostia nen!

"...mmm hombre... parecen de viejo"

...fff...

"son comodes?"

Cullons! aixó de les bambes comodes és una xorrada, és com la gent que diu: -yo no me arrepiento de nada en la vida-. Son coses que es diuen.

Harder, Better, Faster, Acapeller!

Avui he trobat un video que m'ha fet riure com un capullo i m'he quedat flipat. És una penya que fa una versió a capella del "Harder, Better, Faster, Stronger" de Daft Punk. Escolteu i a veure si us podeu treure el somriure de la cara... i la al·lucinamenta...

Si algú no coneix el tema que escolti primer l'original, he penjat el clip més avall.

L'eternitat

Els cristians creuen/creiem (és que encara no tinc clar si sóc cristià, un altre dia us ho explico) en la vida eterna. Que la mort no és més que l’entrada a la vida plena, o sigui que la vida (normal) és un ratet, o com diuen en Quimi Portet i en Joan Miquel Oliver, som morts de vacances, perquè el nostre estat natural, i en el qual hi estarem més temps és la mort.
Doncs l’altre dia, escoltant un capellà parlant de l’eternitat, vaig pensar: és veritat, quan morim som eterns, eterns dins els records de les persones que ens han conegut. Quan morim, explotem. I la metralla de la nostra “ànima” impacte en algun puestu del cervell de totes persones que ens han conegut, eternitzant-nos en elles.
Existeixen ànimes amb molta metralla, i ara tots en tenim un tros clavat, per tota l’eternitat.

Per tot el formatge que ha menjat i ha ofert.