dimarts, 10 de març de 2009

Change



Ni Plató, ni els capitells corintis, ni Cèsar, ni Imperis ni religions, ni el gran canvi que proposen els artistes –Oh! quin canvi el de Picaso...
–Oh! quin trencament amb tot alló anterior fan els impressionistes. Un gir copernicà, un gran pas per la humanitat. El liberalisme, el comunisme, el mur de Berlin, els hippyes, els punks, el surrealisme, el cristianisme, l’Obama i el canvi.


Foteu-vos els vostres grans canvis pel forat de la polla, si, perquè aquests dels grans canvis son, gairebé tots, homes. Agafeu els vostres canvis, feu un rollo i apreteu fort fins que us surti pel cul i us rebenti tot per dins. Si voleu fer un canvi de veritat acabeu amb el treball, això seria un canvi de veritat, i no les vostres palles mentals.

5 comentaris:

craneo ha dit...

Se sobrevive con el odio, 41.

http://blogs.uab.cat/peplum

drapdecuina ha dit...

El Odio, un día de estos citaré un gran libro "El Odio ..." de Ramón de España, que gran libro.

Quina ràbia, és el blog de l'assignatura? jo la vull fer, jo la vull fer... però segur que no puc fer-la perquè estic treballant...grrr

craneo ha dit...

es pot fer sense venir. Com que tot es al Blog, doncs...

Ara be, tornant al tema: La frase es de Ben-Hur, justament del moment de la foto que tu has possat.

En quant a la merda de mon que no canvia, i al treball, penso en Rubianes. Qué bo sería si fossim a treballar en plan orgia! M'imagino els ferrocatas, tothom allá, desfassat, la gent passant-se la parada, el vici en els ulls, ai...
Aixó seria probablement un mon millor.

Laia ha dit...

joder, si que vas fort!

iVAN ha dit...

champion! mira lo que he econtrao, no se si te miras el mail asi q te lo pongo aki:

http://www.najle.com/idaft/