dimecres, 1 d’abril de 2009

Botes d'aigua

Avui he vist un tiu amb botes d'aigua.

4 comentaris:

Agnès S. ha dit...

Era d'una brigada de neteja? O una persona que anava pel carrer?
Fa uns anys, quasi tothom en tenia. Com que plovia sovint!

Sílvia ha dit...

Quan era petita,desitjava que plogués!!
Això volia dir que la meva mare em vindria a buscar al col·le per portar-me les botes d'aigua...
Encara que a mi el que em feia il·lusió era tornar cap a casa amb mare agafant-me la mà...
Les botes i els tolls que podia trepitjar eren el de menys...
Veure una criatura amb botes d'aigua em fa tornar 25 anys enrere...

gintònic ha dit...

ostres, a mi m'encataven les botes d'aigua! els dies de pluja eren genials, m'ho passava de conya.
Però com has pogut veure unes? em pensava que eren una espècie en perill d'extinció. Si tornes a veure aquest paio, pergunta-li d'on les ha tret i m'ho fas saber!!

drapdecuina ha dit...

Si, de petit era molt guai portar botes, però reordo que la meva mare em feia portar botes amb 14 anys, quan ningú en portava. Jo em posava pel damunt els pantalons, que encara quedava més raro tot plegat.

Crec que hi ha dos grans moments de perdre l'infantesa:
1- quan deixes de portar botes d'aigua
2- quan puges als caballitus (aquells que son cotxes i donen voltes) i penses quin rotllo. Jo tinc molt gravada aquesta última vegada.

Son dos moments en els quals tenim, per primera vegada, la vergonya. Quina putada.