Don't stop til you get enough

Un dia vaig anar a casa d’un amic, el Chus, que li deiem Chus perquè es semblava al Shuster, sense bigoti es clar, teníem 10 anys. I vaig descobrir que era un flipat del Michael Jackson, es feia ell mateix uns guants, i tenia un barret, i ballava, feia el moonwalker i és tocava el paquet amb estil, la veritat es que ho feia de puta mare. Sempre recordaré aquell moment, no se per que... Estavem a casa seva perquè volíem fer una peli del Freddy, i m’estava fent una mascara amb guix, sabeu? allò que t’has de quedar quiet i et van posant tires de guix per la cara, i després es seca i mola...
També recordo, en un camping amb la Carme, mirant dos penjats que teníem davant de la tenda. Van començar a fer la cançó de Billie Jean amb sorollets de la boca.
En una festa, sonava Thriller, i em vaig fotre dins d’una bossa de basura que hi havia per allà i vaig sortir de la bossa trencant-la, com en el video.

Perquè, d’alguna manera, sempre ha estat entre nosaltres, ara portem uns dies escoltant les seves cançons. Poseu la música ben forta, que ens escolti allà on estigui.

"gus-vé"

http://www.youtube.com/watch?v=4_hz2am90Hk

Consells

Com ja sabeu, drapdecuina és un lloc ideal on trobareu sempre els millors consells. Us recordo alguns dels consells que han fet la vostra vida molt més còmode, com per exemple, que mai us dutxeu deixant un ou fregint-se, o que si la casa fot pudor a peix podrit heu de mirar el microondas, no sigui cas que hi hagués un escamarlà que vas descongelar fa uns dies caigut pel fons.

Avui, us donaré un nou consell, super útil, per tots vosaltres: “no porteu mai un tupper amb caldo de peix recent fet dins una bossa plena d’altres coses penjada de la moto”. Entenc la proximitat de les experiències que explico en aquest blog, amb les que us sentiu plenament identificats, sóc conscient, i per això em sento amb l’obligació d’alertar-vos del perill d’aquesta quotidiana activitat. Qui no ha tingut que portar mai un caldo de peix recent fet en moto?

El meu consell és que deixeu refredar el caldo del tupper. Perquè, sabeu que passa si no ho feu? Doncs que el vapor del caldo es va concentrant en l’espai lliure del tupper, fins que l’aire comprimit fa saltar la tapa, amb un pet, i si vas amb moto, amb una bossa penjada entre les cames xorrejant caldo de peix, la gent dels cotxes del voltant et mira raro. I tu, mires a sota i veus el percal, i intentes tapar de nou el tupper, i veus que la bossa està plena de caldo, i que en aquell caldo s’està bullint una samarreta, un pebrot verd, músclos i les claus de casa, i esperes que es posi vermell algun puto semàfor, que normalment el pilles en vermell. Per cert, amb això dels semàfors em passa una cosa rarísima. El verd, o el vermell del semàfor, duren força estona més que l’ambar.. no? Doncs com pot ser que passi la majoria de semàfors en ambar? O sigui, sóc capaç de recórrer Barcelona en una dimensió del temps, que coincideix amb la dimensió del nano-segón que dura l’ambar dels semàfors. Potser estic en un portal del temps desconegut.. no se...
Psd: Perdoneu per no preocupar-me el més mínim d’escriure bé el color aquell taronja dels semàfors