dijous, 18 de juny del 2009

Consells


Com ja sabeu, drapdecuina és un lloc ideal on trobareu sempre els millors consells. Us recordo alguns dels consells que han fet la vostra vida molt més còmode, com per exemple, que mai us dutxeu deixant un ou fregint-se, o que si la casa fot pudor a peix podrit heu de mirar el microondas, no sigui cas que hi hagués un escamarlà que vas descongelar fa uns dies caigut pel fons.


Avui, us donaré un nou consell, super útil, per tots vosaltres: “no porteu mai un tupper amb caldo de peix recent fet dins una bossa plena d’altres coses penjada de la moto”. Entenc la proximitat de les experiències que explico en aquest blog, amb les que us sentiu plenament identificats, sóc conscient, i per això em sento amb l’obligació d’alertar-vos del perill d’aquesta quotidiana activitat. Qui no ha tingut que portar mai un caldo de peix recent fet en moto?

El meu consell és que deixeu refredar el caldo del tupper. Perquè, sabeu que passa si no ho feu? Doncs que el vapor del caldo es va concentrant en l’espai lliure del tupper, fins que l’aire comprimit fa saltar la tapa, amb un pet, i si vas amb moto, amb una bossa penjada entre les cames xorrejant caldo de peix, la gent dels cotxes del voltant et mira raro. I tu, mires a sota i veus el percal, i intentes tapar de nou el tupper, i veus que la bossa està plena de caldo, i que en aquell caldo s’està bullint una samarreta, un pebrot verd, músclos i les claus de casa, i esperes que es posi vermell algun puto semàfor, que normalment el pilles en vermell. Per cert, amb això dels semàfors em passa una cosa rarísima. El verd, o el vermell del semàfor, duren força estona més que l’ambar.. no? Doncs com pot ser que passi la majoria de semàfors en ambar? O sigui, sóc capaç de recórrer Barcelona en una dimensió del temps, que coincideix amb la dimensió del nano-segón que dura l’ambar dels semàfors. Potser estic en un portal del temps desconegut.. no se...
Psd: Perdoneu per no preocupar-me el més mínim d’escriure bé el color aquell taronja dels semàfors

5 comentaris:

Laia ha dit...

jejeje, tio, és que et passen unes coses :) ja m'he posat jo també nerviosa només d'imaginar-m'ho! quin pringe amb el caldo. I quina pèrdua! o vas escórrer la samarreta i el vas poder recuperar?

watxie ha dit...

Joder!
Això és un no parar!!!
És curiós, a escriptors com en Quim Monzó sel's admira per inventar situacions cotidianes impossibles. Tu només hauries d'escriure un llibre de relats curts amb totes les teves anecdotes.
Mumis anecdotista!

Agnès Setrill. ha dit...

Jo que sempre estic congelant i descongelant, em sentia ben perduda en aquest món de semàfors, passos de vianants i "tuppers", sense els teus bons consells.
Menys mal que has tornat!

El Gordo Cabrón ha dit...

ets el pupas. recordo que el meu sogre sempre parlava de tu com "el rambo" per què anaves ple de traus.

per cert, tu que ets fan del mojitos, mira quina cosa més chula.

http://www.compradiccion.com/cocina/crush-nuevo-triturador-de-hielo-de-lekue

PD: pa cuando otro partio?? enke sea de tenis?

Anònim ha dit...

Il semble que vous soyez un expert dans ce domaine, vos remarques sont tres interessantes, merci.

- Daniel