La Mercè sempre pintava, però a ningú ensenyava els seus cuadros, i va un dia i es presenta a un concurs on cerquen nous artistes i tal... i va i la tia guanya el concurs, i pot exposar part de la seva obra a la Sala Parés. I tots flipem i estem contents, perquè ella està contenta d’ensenyar el seu art, i que la gent digui: -cullons!- I li compren 4 dels 5 cuadros exposats, el mateix dia de la presentació.
I jo, que feia temps que no sentia emoció per veure algo i tal, m’emociona i em fa il·lusió i aquestes coses que passen quan sents que una altre persona està contenta de veritat, pel reconeixement i tot allò...
4 comentaris:
Eps! avui estem tots contents. Jo estic content de veure que Drapdecuina torna a la càrrega. També perquè m'han dit que The Dislèpcia es disposa a Contraatacar, no?
Apa, doncs, ens veiem per aquí i per allà.
per cert, felicita a la Mercé de part meva, encara que no em coneix i no la conec!
Moltes gràcies! La veritat és que jo encara estic flipant de què a algú li pugui interessar el que faig. Cada cop que acabo un quadre nou penso allò que un dia em va dir mon avi:- Però això li pot agradar a algú? I vés, es veu que hi ha gent per tot en aquest món.
una abraçada ben forta.
Cullons Josep, no em diguis que no coneixes la Mercè.
Et faré memòria...
Nit de la mercè, (la festa major vull dir), plaça Sant Jaume, altes hores de la matinada...
Res tu, que si que la coneixes.
Jo també estic molt contenta. Pq el mòn està ple de farsants i de tant en tant la gent que creu en el que fa i que a més és bona gent també pot col·locar-se en la "cresta de la ola" ( és que m'agrada aquesta frase i la faig servir poc, aquí queda bé oi?)
Gràcies Mercè!
estoy ansiosa por ver la expo! el cuadro me encanta y la cosa pinta bien (ei! amb la cosa no em refereixo a tu mercè!)! moltes felicitats x la mercè!
Publica un comentari a l'entrada