diumenge, 20 de març de 2011

Avui pago jo, que el món s'acaba


Potser només és una opinió dictada pel meu subconscient. Però no us ha semblat que aquest cap de setmana la gent tenia ganes de fer coses? ...vull dir, més coses del que és normal, tothom ha sortit al carrer, ha anat a menjar fora... per exemple, tu que estàs llegint això: has anat a menjar fora aquest cap de setmana?


Aquest migdia, en un restaurant ho parlava amb el Jordi i la Carme ( 3 persones que han sortit a menjar. El restaurant estava a petar, mai l’havia vist tant ple, divendres per la nit no vam trobar lloc per sopar...) ... bueno, com deia: aquest migdia parlavem d’això, i crec que el motiu principal d’aquest fet tant mediterrani, però últimament insòlit, de sortir al carrer i gaudir una mica del menjar i beure, es deu, principalment, a l’atac mediatic dels últims dies. Vull dir: totes les imatges que ens arriben del desastre de Japó, ens fan sentir aquesta continua sensació, que som una merda pinxada en un pal, que et passes la vida comprant una casa i guardant diners per si de cas i després arriba una onada i s’endu tot a prendre per cul, que penses: avui no vaig a sopar amb els meus amics, i demà et penedeixes... No se nois, que dieu? Heu notat això aquest cap de setmana? o vosaltres sentiu alguna cosa semblant? o penseu que simplement és perquè a fet solete, i que al final fer unes braves no és algo tant profund...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Potser sí tens raó. És amplament conegut que la ment colectiva de diverses espècies animals fan que reaccionin tots alhora com a mètode de supervivència o com postulen d'altres teories, com a mètode de regulació natural d'individus... Així que és molt possible que el nostre subconscient ens faci reaccionar davant aquestes notícies fent-nos sortir al carrer a disfrutar de la vida.... Encara que si és com a mètode de regulació, i depenent del restaurant on heu fet les braves, és possible que noteu alguna cosa extranya...
Anyway, amb una mica de bicarbonat tot a lloc.
Salutacions i bon blog

David ( Marciano )

vix! ha dit...

jo crec que era pq dissabte era el dia del pare.

a mes diumenge era el meu sant i de la meva filla clàudia, així que vam anar tots dos al cinema a veure rango, que mola que te pes.