Al meu cole hi havia una farmàcia. Al costat de secretaria, molt a prop de l’entrada de l’escola. Hi havia una porta blanca amb un vidre translúcid, i un cartell al costat que posava FARMÀCIA. Dintre, una encantadora senyora, que ja em semblava molt vella per seguir treballant, ens atenia amb un remei màgic. El gran remei consistia en donar-te una cullera plena d’aigua i sucre. Si, si. Tu anaves amb un mal de panxa d’aquells de nen petit, et feia seure al costat de la camilla, obria un calaix on guardava un pot de vidre ple de sucre, omplia la cullera amb el sucre, posava la cullera sota l’aixeta i empapava el sucre amb l’aigua. Et prenies allò, t’esperaves una estona i ja està... ...tornaves a classe. El mateix servia per un mal de cap, per un mareig, o pel clàssic “em trobo malament”.
Tot això em fa pensar en una bona solució per a combatre les retallades en sanitat i per posar fi a la màfia de la indústria farmacèutica. I em fa pensar amb aquella senyora entranyable, que et curava amb aigua dolça i una mica d’atenció, una bona recepta crònica.
4 comentaris:
tots els medicaments són 80% placebo...
Això de l'aigua en sucre és un remei "ancestral", d'aquells que arriben a la categoria de poció màgica (com la de l'Astèrix i Obèlix). No hi ha res millor que una sobredosi de glucosa per a passar tots els mals...tot i que la versió més modernitzada és prendre't una coca-cola, que si més no, ve a ser el mateix: una dosi de sucre concentrat+cafeïna...quin xute!! ;)
vaig veure en un documental d'aquests que em trago, i fotien a prova a un equip de rugby per provar l'efecte placebo de les marques de medicament (en plan: jo prenc nurofren que és millor que frenurón ho sento per l'escasa cultura farmaciològica...) els resultats eren brutals.
per cert, si la farmacéutica hagués donat cocacoles, hi hauria cua per anar-hi
La de nits que la Helena ha dormit perfectament desprès de pendre el "sobre màgic" :))
Publica un comentari a l'entrada