Autodestrucció (no el concepte de Càndid Coll, és més del rotllo Chet Baker)

Ostia puta, acabo de veure que no escrivia res per aquí, sense corrector, des de 2013. Quine merda, no? Que passa tío? Mentre estava cuinant una mena de melanzane a les quatrede la matinada m'ha tornat el record de quan tenia 16 anys. La cosa és jodida, jo amb 16 anys volia morir, així en general. Suposo que com li passava a la gent. No sé. Ha sigut algo raro. Recordar quan pensava que tenies que ser un cabrón per poder lligar. Que sent bona persona eres u
n pringat.

Portava un temps pensant...
bueno, segueixo així, pensant... ostia que puto pringat. que asco. tot. puta merda. bomba... llum, foc destrucció... no sé.
coses del plan adolescente. Com quan pensava que has de ser molt cabronaco perquè et valorin. I aixó ha tornat. Ha tornat amb la mateixa claredat que tenia llavors i que de gran pensava que era una gilipollada de nen: si ets un cabrón amb detalls, és millor que ser bon tiu. Sempre t'agraïran més deu mil disculpes que ser bo tota la teva vida. Aixó és el que t'ensenya viure. Ni la religió ni l'escola van per aquí, i a la familia els hi sua la polla el concepte del bien. Joder que son coses que ja pensaven els grecs segurament i miral's ara. Europa no deixa de ser Europa perquè hi hagi gent filla de puta. La Europa dels fills de puta.

Mai sabré explicar-me però jo m'entnec. No val la pena pensar amb els altres, només has de tenir detalls, alguna abraçada i a tothom li semblaràs perfecte. Mentrestant, tu veuràs documentals de gent que creu en coses, i et farà sentir menys sol però amb l'experiència de saber que ets una merda enorme.

El mejar t'ensenya totes aquestes coses. És com voler cuinar per algú que passa de tú, i després arribi un altre amb una pizza a domicilio.
Puta merda, vaig borratxo, però no tant.
Bueno, avui h fet una mena de melanzzane:

1 alberginia
3 tomaquets
tros de formatge
3 patates
olivada
alfàbrega

He fregit les patates tallades fines i les he deixat amb paper absorvente. He fregit l'alberginia tallada molt fina i la he deixat amb paper absorvent.He tallat els tomaquets en plan finoi els he barrejat amb l'olivada i l'alfàbrega. (olivada en  cas, és un pot d'olives sense os, pasades pel triturador i ja està.)
He preparat el plat en un tupr cutre, posant primer uns talls d'alberginia frgida, formatge itomaquet. Després he repetit les capes i finalment li he posat la patata fregida. He girat el tuper en un plat i a tomar por culo.
Li he atllat una mica de parmesano que todo lo arregla.
Molt important: M'he mnjat un tros.