Aquí estic de nou. De caraja bajonera. Un montón de paraules escrites amb la consciència a pndre per cul. No és tant nou.
Avui ha sigut una bona nit de festa major al barri. Hem fet un sopar maco amb penya variada a la porta de la botiga. Ha molat molt veure tot la gent allà.
Merda, venia amb ganes d'escriure perquè m'he quedat sol a les 3 de la matinada. És una merda que les festes majors les acabin a les 3. És com alló dels desayunos continentales de 7 a 10 als hotels. Però qui cony s'aixeca a aquelles hores en un hotel?
Bueno, la merda és que volia escriure algo i al final, com sempre o escric res.
Bastant malament tot i ganes de plorar, em pensava que m'estava salvant la música que estava escoltant però el shufle o el random té la peculiaritat de joderte quan menos t'ho esperes.
De la mateixa manera que te jode. Amb la mateixa força. Com la puta merda aquella del ying i el yang. Tot és una merda cap a aquí, però pot ser increïble cap allà. Apareix una cançò que et salva. Que et fa aixecar el braç com si estiguessis al club més petón del moment. Tanques el puny i flipes un rato.
Arribats en aquest punt necesites marxeta. Vas passant les cançons d'un mp3 que desconeixes del tot, però que intueixes del molt. Aquí ha d'haver carnaza.
Surt el rmx de Scott Grooves que va fer Daft Punk. Hòstia quin temazo, Era flipant posar-lo a les festes.
I ara penso en el video que li hem fet a la Carme pel seu aniverari, i no puc seguir perquè la connexió d'aquest portàtil és nefasta i a mi em costa coordinar.
Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada