dilluns, 14 de gener de 2008

Portes

Portes que has d’aixecar quan obres perquè toquen a terra. Portes que s’obren al revés. Portes que pesen moltíssim, que fan soroll (nyiiiec), que no en fan (...)
Portes que tenen cartells enganxats “NO PASAR” . Portes amb pestillo. Portes que sempre estan obertes. Portes dobles que has d’espitjar una part per poder obrir l’altra. Portes amb manetes mal posades. Portes d’aquelles que poses la clau però no del tot, només una mica fins que fa el clack.

No és la millor manera de començar l'any, però amb alguna cosa s'ha de començar...
Bon any als pocs que mireu el meu bloc i disculpeu el retràs, a partir d'ara hi haurà novetats cada setmana... espero.

5 comentaris:

vix! ha dit...

crec que "portes" una bona empanada...

neeeens!! com us va?? a veure si quedem pel poblenou... per exemple... aquest cap de setmana??

laia ha dit...

Si las puertas de la percepción se depurasen,
todo aparecería a los hombre como realmente es: infinito.
Pues el hombre se ha encerrado en sí mismo hasta ver
todas las cosas a través de las estrechas rendijas de su caverna.
William Blake
Las bodas del cielo y el infierno (1793)

The Doors

Constantino Cavafis ha dit...

Cullons aquí hi ha nivell, qui posa les portes? les muralles? perquè ens ho fan? o perquè ens ho fem?

"Sin consideración, piedad o pudor, en torno mío han construido altas y sólidas murallas.

Y ahora permanezco aqui, desesperado, meditando sólo este destino que me roe el espíritu.
!TANTO COMO TENÍA QUE HACER AFUERA!

Ah, ¿como no advertí que edificaban esos muros? No escuché trajinar los albañiles ni ruido alguno.

Silenciosamente me tapiaron del mundo."

Cavafis.

Anònim ha dit...

ALTA CULOS

Óscar ha dit...

Heeeeeyyy q fota más wuapa...q recuerdos.
un salu2. por cierto soy el Óscar