divendres, 3 d’abril del 2009

Mis Documentos


He trobat a Mis Documentos un comentari que vaig fer a propòsit d'una xerrada, a classe, amb l'escriptor Enric Larreula. Aquest tiu és un crack, i si el podeu escoltar alguna vegada, millor que llegir-lo. Aqui ho deixo.



Xerrada d’Enric Larreula: Escriure pels colzes
Un cop vist tots els anuncis de productes per mantenir el cos saníssim sense fer res, els concursos de preguntes surrealistes i després d’haver llegit els infinits i repetitius missatges sms que la gent envia durant la peli porno de la matinada, vaig al llit amb la intenció de dormir i somiar.

Estès al llit començo a pensar.

A vegades són pre-somnis, de vegades són reflexions o senzillament llargs diàlegs a propòsit d’alguna cosa que m’intriga en aquell moment. Quan tot això s’allarga, i els diàlegs interns es posen interessants sorgeix la imperant necessitat d’escriure. Fa mandra aixecar-se, però no puc més, és com si sabés que mai més seré capaç de pensar allò mateix.
Ah! No m’aguanto més! M’escric a sobre!

És cert, l’Enric Larreula té tota la raó, quina felicitat, quin plaer escriure. A més ara tinc una lamapareta a l’escriptori que il·lumina amb encant aquest gran moment i em transmet ganes de seguir escrivint. Inspiració? No ho sé. No crec que la inspiració sigui quelcom diví, segurament el senyor Larreula també comparteix allò que deia Picasso: “la inspiració arriba treballant”. Aquestes afirmacions són pròpies de persones amb talent; una mena d’inspiració constant. La resta de gent hem de seguir creient amb la inspiració que, en realitat, són petits moments de talent.

Inspiracions a part, escrivim i gaudim escrivint. “T’ho treus de dintre” i reneix fora teu d’una manera gairebé aliena que permet una gratificant interrelació amb tu mateix.
Escriure “representa fidelment el que pensem”, escrius tot allò que passa dins teu. No tens ninguna necessitat d’escriure quan et fas un tall a la mà, la necessitat d’escriure està motivada per la sensibilitat de cadascú i porta en si mateixa una qualitat terapèutica.
Per contra, cal tenir en compte la besant autodestructiva que pot tenir escriure, una consideració que segurament Enric Larreula no compartiria, però això ja ho escriuré una altre nit.

9 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Tot el que dius és cert, i expresat d'una manera molt agradable.,però jo, reconec que a avegades em costa expresar amb paraules escrites el que vull explicar, molts cops, se'm distorciona una mica la idea. Esclar que no sóc escriptora, ni de lluny,i sempre havia escrit per a mi mateixa.

Anònim ha dit...

Ostres, l'Enric Larreula!! va venir a l'escola i els nens van al·lucinar! "ja veus, aquest tio ens ha explicat que ha escrit més de cent contes!" ... es preguntaven si no li feia mal la mà amb aquest ofici i no entenien que no fos ric amb tant de llibre :-). I aquí el títol seu que em ve al cap (no tinc remei): Dolor de Llengua (o com pateix pel panorama sociolingüístic català). ei i visca la inspiració drapdecuinenca!!

El Gordo Cabrón ha dit...

deixa'm travessar el temps sense documents...

iVAN ha dit...

a mi me pasa exactamente lo mismo, pero no lo escribo, intento hacer una parida para recordarla y al dia siguiente al recordar porque hice eso me viene lo que queria escribir... pero claro.. sin la lucidez de la noche... intento vomitar lo que queria escribir... y nada... y asi va mi blog...
a parida me refiero a dejarme un cajon abierto o una zapatilla en la puerta para tropezar con ella... me saco un calcetin y lo dejo encima de la lampara... yoquesé... si me pongo a escribir a las tantas despierto a arantxa fijo, y si se me queda mirando con cara de zombi y no me doy cuenta puedo llevarme un susto brutal (ya me ha pasado...)

aiiiiiii (amparo!)

iVAN ha dit...

y a más a más... me da mucha rabia que te pasen cosas como a mi y las escribas tu primero... GRRRRRRRR!

drapdecuina ha dit...

jejeje! per cert, tinc molts blogs d'amics que vull posar als enllaços de BLOGS MILLORS QUE EL MEU, com el teu, Ivan, el de l'Agnès (molt xulo també) i més...

Però no em deixa afegir més, vaig borrar uns quants per veure si era perquè hi havia molts, però res... a veure que puc fer... potser poso com un text amb enllaços... no sé... com ho puc arreglar?..mmm estic pensant en veu alta? si. .. no... encara pitjor, estàs pensant en pantalla... buf estic fatal... Una abraçada a tots! us estim!

iVAN ha dit...

pos mira, yo en el mio me hice una cosa para que quedara más chulo... añades una opcion nueva al menú y le dices que es de tipo html, le pones un titulo (rollo "enlaces") y donde te pide codigo en el mio pone esto:

(wargh! no puedo colgarlo aqui, cree q estoy poniendo links... a que mail te lo envio, chato?)

drapdecuina ha dit...

tranqui xampion! ya lo tengo, he colgado los enlaces de otra manera, y cada vez que se publica una nueva entrada en algún blog te lo anuncia y tal, está bién así.
merci de todas maneras, el mail que miro siempre es medeskibcn@hotmail.com
deu!

Anònim ha dit...

zelo intiresno, hvala