Dijous Gordo

Avui és Dijous Gras o Llarder. Em sembla que és el dia que marca l'inici del Carnaval (festa i desfase fins Dimecres de Cendra) per preparar-se pels propers dies de dejú i abstinència, la Quaresma. Si algú sap realment com va tot això estaria molt bé que ho expliqués en els comentaris. Gràcies. A mi, com amb totes les festes, la única cosa que m'interessa és el jalar. Al final he anat a sopar a casa dels meus pares i la meva mare ha fet truites, una d'alls tendres, una de patata i una altra de carxofes, i la Carme ens ha preparat un xató (de Sitges, es clar). Tampoc ha faltat la clàssica botifarra d'ou, llardons i de postre una coca de llardons...OHH! Boníssim.

Menjar i estimar és la millor cosa que ens pot passar a la vida. Poder cagar també, però no és tant bonic.

Bon profit.

Afers Exteriors

Encara estic esperant que em truqui l’especialista perquè em treguin d’una vegada un bultet que tinc al pit. Al principi pensava que era un gra, d’aquells que dius: -Ostia nen! Vaya granaco!- però va anar passant el temps i allò estava igual. Fa temps vaig anar al metge perquè em feia mal l’oïda i com fem les persones que anem poquíssim al metge, quan hi anem aprofitem per dir tot el que ens passa.

Per cert, quan vas al metge es creen una sèrie de situacions, podríem dir... incòmodes. Jo en destaco dues:

1ª; un cop entres a la consulta, quin és el moment exacte en el qual comences a dir que et passa? Sabeu que vull dir? Només entrar, el metge t’està mirant en plan... –vinga tu! que tens?-
Digues hola. Com va tot?... no se, que vinc molt poques vegades i per mi és un moment molt especial i necessito una miqueta de carinyu...

2ª; si vas per un bulto, ferida, picada etc... Trobo que és molt difícil ensenyar-ho. Jo, per exemple, volia ensenyar el bultet que tinc quatre dits més avall de la clavícula. Doncs des de la sala d’espera estava preocupadíssim pensant com ho faria per ensenyar el bultet al metge: estirar del coll de la samarreta fins arribar al bultet, tot això amb el coll allargat com una tortuga i la barbeta i el llavi inferior senyalant al cel o aixecar-me la samarreta des de la part inferior ensenyant panxa i pèls.

Al final em vaig decantar per la primera opció i la doctora em va dir: -Mejor que te levantes la camiseta.

AGENDA ESCOLAR

L’altre dia em vaig quedar a dormir a casa dels meus pares a Canyelles i com em sentia estrany no podia quedar-me clapat així que vaig estar remenant caixes plenes de llibres, carpetes i llibretes de quan anava a l’escola. Entre d’altres joies vaig trobar una agenda escolar del 1991, llavors tenia 11 anys i estaria fent cinquè d’EGB. Em va fer molta gràcia llegir les notes a l’agenda que posava el professor, aquí en teniu una petita mostra. Penseu que estan escrites en color vermell i amb aquella lletra típica de professor:
-Parla massa
-No ha de jugar a files (recordeu les files?... tot un món he?)
-Es riu per res (jeje, encara ho faig)
-Es gira i parla massa a classe
-No ha estudiat el verb ésser
-Encara no ha estudiat el verb ésser
-Continua sense estudiar el verb ésser (tres dies seguits, sóc un campeón)
-Parla massa a classe (d’aquestes hi ha varies, una per setmana amb variacions com No para de xerrar)
-Pica de mans sense motiu a la classe d’anglès (aquesta m’encanta)

Per cert, el de la foto podria ser un refugiat "de la Rumania", però no ho és.

Portes

Portes que has d’aixecar quan obres perquè toquen a terra. Portes que s’obren al revés. Portes que pesen moltíssim, que fan soroll (nyiiiec), que no en fan (...)
Portes que tenen cartells enganxats “NO PASAR” . Portes amb pestillo. Portes que sempre estan obertes. Portes dobles que has d’espitjar una part per poder obrir l’altra. Portes amb manetes mal posades. Portes d’aquelles que poses la clau però no del tot, només una mica fins que fa el clack.

No és la millor manera de començar l'any, però amb alguna cosa s'ha de començar...
Bon any als pocs que mireu el meu bloc i disculpeu el retràs, a partir d'ara hi haurà novetats cada setmana... espero.