divendres, 8 de febrer de 2008

Coses de casa

Les neveres ens permeten conèixer com som. Per fora: imans i celos mal posats, records, fotos, receptes, frases, coses que et regalen, anuncis de pizzes, números de telèfon... Per dins: “som el que mengem”. La nevera podria servir de retrat psicològic. A mi no m’agraden els psicòlegs, penso que la vida l’has de patir igual que la gaudeixes i ningú te dret a decidir quins sentiments has d’eliminar i quins no (M. Houellebecq deia alguna cosa semblant) però crec que algun psicòleg podria fer un estudi a partir de les neveres. O potser aquella gent que interpreta les firmes. Si, hi ha gent que quant firmes et diu: -ets una persona clara perquè es veuen clarament totes les lletres- o –ets optimista perquè escrius inclinat cap a la dreta- .La Sara sap d’aquestes coses. Potser un dia algú llegirà neveres. Aquí teniu la nostra nevera, volia fer una foto per dins, però la càmera de fotos ha tornat a morir, no hem pregunteu com.

3 comentaris:

filldeputa genial ha dit...

"Con la excusa de reconstruir el yo, los psicoanalistas proceden, en realidad, a una escandalosa destrucción del ser humano. Inocencia, generosidad, pureza...trituran todas estas cosas entre sus manos groseras"

Michel Houellebecq,"Ampliación del campo de batalla", Anagrama, 1999.

Marscay ha dit...

Hola, encara no tinc nom per la teva sèrie, però hi vaig pensant. D'altra banda, us recomano un llibre en relació als missatges a la nevera: es diu La vida a la porta de la nevera i és d'Alice Kuipers. Me'l vaig llegir tot a la mateixa llibreria. Amb mi les editorials no fan negoci. Són els missatges que s'envien una mare i una filla a través dels post-its (o com se digui)que es deixen a la nevera. És un d'aquells llibres que dius: Com és que no se m'ha ocorregut a mi? és molt àgil de llegir, diu moltes coses de la vida en general i fins i tot fa plorar (jo ho vaig fer a la llibreria...)

raül ha dit...

Vaig sentir parlar d'aquest llibre, té molt bona pinta. Gràcies per la recomenació, buscarem.