Grouxo Marx va dir una vegada: “estos son mis principios; si no le gustan tengo otros”.
Durant la vida et vas menjant alguns dels teus principis. Hi ha principis que no hem confessat mai, aquests no representen un gran problema, en canvi, hi ha principis que els compartim amb els amics , fins i tot varies vegades. Per principis, vaig dir alguna vegada que no em posaria mai sabates, però les bodes i les pressions familiars són fatals, després sempre et ve el típic que et diu: -no vas dir que mai et posaries sabates?- (calla fill de puta). Jo sóc molt de dir: -a aquest puestu no hi aniré mai!!!-. Un d’aquests puestus era el Gran Teatre del Liceo, odiós símbol de la burgesia barcelonina, de la laca i del perfum car... si, si... ja us ho imagineu oi? Efectivament. El proper 30 de març aniré a veure els Antònia Font. Vaig intentar comprar entrades per Reus o Girona, però no va ser possible. És igual, són excuses...
Si ho mireu d’una altra manera puc entrar amb uns mistos i... ja sabeu...
No se... ...ostia! Aquestes coses em foten, que puc fer per sentir-me millor?
Durant la vida et vas menjant alguns dels teus principis. Hi ha principis que no hem confessat mai, aquests no representen un gran problema, en canvi, hi ha principis que els compartim amb els amics , fins i tot varies vegades. Per principis, vaig dir alguna vegada que no em posaria mai sabates, però les bodes i les pressions familiars són fatals, després sempre et ve el típic que et diu: -no vas dir que mai et posaries sabates?- (calla fill de puta). Jo sóc molt de dir: -a aquest puestu no hi aniré mai!!!-. Un d’aquests puestus era el Gran Teatre del Liceo, odiós símbol de la burgesia barcelonina, de la laca i del perfum car... si, si... ja us ho imagineu oi? Efectivament. El proper 30 de març aniré a veure els Antònia Font. Vaig intentar comprar entrades per Reus o Girona, però no va ser possible. És igual, són excuses...
Si ho mireu d’una altra manera puc entrar amb uns mistos i... ja sabeu...
No se... ...ostia! Aquestes coses em foten, que puc fer per sentir-me millor?
1.gravar el meu nom a la fusta de la platea.
2.enganxar un xiclet a la butaca.
3.anar amb una xeringa plena de merda i punxar-la a la escuma de la butaca.
4.cremar el Liceo.
5.anar en pilotes.
6.deixar un regal al WC.
2.enganxar un xiclet a la butaca.
3.anar amb una xeringa plena de merda i punxar-la a la escuma de la butaca.
4.cremar el Liceo.
5.anar en pilotes.
6.deixar un regal al WC.
8 comentaris:
Cagar-se a la butaca estaria bé
si..pero recuerda hacerlo despues del concierto....no vaya ser q....
a mi, realmente, como siempre m hubiera gustao ser burgues,pues ya m sentara bien estar alli sentado, saludando a la gente a lo rey desde el palco, ja tinc ganes de veure els antoniaaaaaaa...wa yeah!!
pues se me ocurre que puedes aplaudir cada dos por tres, así, sin que nadie se lo espere... la gente comenzará a mirarte del rollo "y este?, qué problema tiene?" (es una putada cuando te "obligan" a aplaudir, no?) Ya estoy viendo a la típica vieja diciéndote "no, no, aun no", no sé, pues eso, así de paso jodes a todo el liceo a la vez.
te recomiendo que vallas en pelotas XXDD!!! siempre resulta mas divertido O.o
Et recordo que vas dir que mai tindries un mòbil.
XD
El 31 de enero de 1994 se me perdió una caja de cerillas en la zona de butacas. Ya que vas, dale un vistazo a ver si me la encuentras. Es que creo que me dejé una encendida y no quiero que haya ningún disgusto.
bueno, visto los consejos, iré en pelotas, me cagaré, aplaudiré liandola y finalmente lo haré arder. Lo siento Jordi, intentaré no hacerte pasar vergüenza almenos.
Os canto una de antònia font:
"mama, avui, me clavat un fil de coco dins un ull
mama, qui sóc? el papa diu que sóc el seu tigreton".
Almenos ellos también se lo tomarán en coña y se reirán de ellos mismos.
"UN LLAPIS D'IKEA, UN PISTATXO
WA YEAH!!!
es veritat ho del mòbil jejeje però vaig aguantar bastant sense mòbil...excuses!
Publica un comentari a l'entrada