dijous, 28 de febrer de 2008

Estendre la roba


Una de les coses que més m’agrada és estendre la roba. L’Elies em va dir una vegada que la roba estesa era la seva única bandera, això em sembla que ja ho havia escoltat alguna vegada i està de puta mare. Visca les pàtries domèstiques!
Sempre deixo una o dos cordes exclusives per als mitjons, calces i gallumbos. Els pantalons cap per avall amb una pinça per camal i les samarretes cap per avall amb dues pinces. Quan vaig arribar al pis on visc ara vaig descobrir el mecanisme aquest de les politges i pots estendre gairebé tot sense moure’t del lloc, wuau! genial invent! Per cert, on esteneu la roba que no us cap a l’estenedor?
-al capçal del llit.
-sobre les cadires
-al pal que aguanta la cortina de la dutxa
-per sobre el llit
Nosaltres la posem al capçal del llit.


Us deixo una cançó d’Antònia Font i un poema drapdecuina:

Estendre sa roba
“Jo surt a estendre sa roba
i me tir per es balcó i sé volar,
i no sempre me va bé,
i no sempre me pens que no cauré.
Antenes, terrats,
carrers d’abril assolellats,
llençols eixuts amb suavitzant.
Un camp de blat
fa ones amb es vent...”

Antònia Font, a Rússia, Música Global Discogràfica, 2001, Bcn, Slurp! Records, 2001, Mallorca.



Pànic al pati de llums
Una pinça se m’ha llençat balcó avall,
calçotets cagats de por s’agafen amb força.
Esquelets de calces i draps l’esperen...
...
Les altres, estrenyen fort les cordes,
serà una jornada plena de dol,
esperen que l’aire i el sol acabin amb l’angoixa.
De tornada al cabàs s’abracen i ploren,
les velles sàvies de fusta consolen
a les del mercadona... –Necesitamos más médicos!
-S’hauria d’avisar als familiars!-
diu una que sap, que a la cuina estan,
fan feines d’embalatge i cierres herméticos.
drapdecuina

4 comentaris:

vix! ha dit...

a mi no m'agrada estendre la roba, i per això em vaig comprar de seguida una assecadora.

així que "ni patria ni bandera" soy rojo de corazón, rojo era mi color y me mataron mataron por eso.

recordo quan encara estenia que l'única cosa que m'ho feia passar millor era colocar-me unes calces de casc y uns sostenidors de ulleres i fer la moto. es clar, això en recullir la roba un cop seca, perque humida és guarrete.

jo tenia un amic que es deia josep font i tenia molts grans i un dia va anar a la tele al videoxoc i no se li veien els grans de maquillatge i va guanyar una gameboy i al dia següent tornava a tenir grans molt grans.

raül ha dit...

ostia el videoxoc!!!! va ser un xoquer!
Quin programa!
L'altre dia, a la feina, recotrdavem el HUGO, que jugaves amb els numeros del telefon...
"Hugo es la estrella... si, si soy la estrella"

Drimígona ha dit...

Doncs a mi també m'agrada estendre la roba, sobre tot quan fa solet. I si a l'estenedor no hi ha lloc doncs qualsevol lloc és bo. Per cert, l'Antònia Font te precursor, l'any 1993 una cançó d'extremoduro diu:

Las banderas de mi casa son la ropa tendía, en mi casa las banderas son los pájaros sin amo , y una chica, que ligera, salta del bus a la acera.En mi casa las banderas son de todos los colores, son el amor y la lluvia en noches de luna lunera. En mi casa las banderas están hechas de agua pura, son los duendes del parque que registran las basuras. Las banderas de mi casa son la ropa tendía.!!!!!!!

drapdecuina ha dit...

Veus, com a mi ja em sonava aixó... és que ho va dir un amic a casa i vaig pensar que ja ho havia escoltat fa temps i no recordava de qui...
moltes gràcies per l'aclaració drimigona!