Avui hem anat a la gala dels Premis Ciutat de Barcelona 2007, una magnífica mostra de la hipocresia de l’ajuntament de Barcelona. Culturalment, i més concretament en l’àmbit musical, el 2007 passarà a la història pel desallotjament del local del carrer Mèxic, on assajaven molts músics de la ciutat, i per l’extermini de la música en directe a molts bars de la ciutat, gràcies a una llei que prohibeix als bars tenir música en directe. Ah! com són les coses: Premi Ciutat de Barcelona de música a Joan Garriga. O sigui, reconeixen a un músic que ha sortit d’un ambient, que ara, volen tallar d’arrel. Quines contradiccions. Per sort, en Joan Garriga és conscient, i educadament recull el premi, i educadament, fa saber als membres de l’ajuntament el seu sentiment de contradicció. D’aquí uns anys no podran donar més premis de música perquè, ells mateixos, han acabat amb els músics de la ciutat.
En venda.
Una de les paraules que més mal m’ha fet aquest vespre és: “internacionalització” . Barcelona no és una ciutat, és una marca. Fa poc vaig veure una entrevista que feia l’Albert Om a l’antropòleg Manuel Delgado a propòsit del seu nou llibre “La ciudad mentirosa: Fraude y miseria del modelo Barcelona”. Penso que l’entrevista està de puta mare per entendre una mica tot el que m’agradaria dir de la ciutat i no sé com explicar-ho. Us deixo l’enllaç a veure que us sembla.
En venda.
Una de les paraules que més mal m’ha fet aquest vespre és: “internacionalització” . Barcelona no és una ciutat, és una marca. Fa poc vaig veure una entrevista que feia l’Albert Om a l’antropòleg Manuel Delgado a propòsit del seu nou llibre “La ciudad mentirosa: Fraude y miseria del modelo Barcelona”. Penso que l’entrevista està de puta mare per entendre una mica tot el que m’agradaria dir de la ciutat i no sé com explicar-ho. Us deixo l’enllaç a veure que us sembla.
http://www.tv3.cat/videos/191049 (a partir del minut 8 és genial)
Perdoneu la serietat d'aquest post, però aquests dies Barcelona viu la merda aquella de telefonia mobil, i tot plegat m'irrita, sobretot quan diuen -Barcelona guanyarà nosequants milions d'euros amb aquesta fira-, doncs jo no veig un euro... bueno, és igual...
Va, també us diré que ens vam fixar amb els municipals uniformats de gran gala que anaven canviant de torn al fons del l'escenari, cada 10 minuts passava un per derrera de l'altre i vinga, a aguantar allà drets amb aquelles plomes al cap. Us poso una foto perquè veieu l'uniforme, els cavalls no anaven, però no he trobat una altra foto.
A mi em fa molta vergonya aquestes coses, ho passo pitjor que ells.
3 comentaris:
quanta raó tens raül! Jo també he estat reflexionant sobre la (martin)gala d’ahir:
suposo que si ets un dels premiats o premiades deus sentir quelcom especial en rebre el premi (us haig de dir que jo sovint també sento coses quelcom especials i encara no m'han donat cap premi més enllà d'una radio que em va tocar enviant els codis de barres del crunch); vull dir que alguns dels premiats deuen ser uns currantes més o menys bons en la seva feina i els deu haver fet il•lusió això del premi (si més no els 7000 euros, no?). Si no ets dels premiats i també estàs a la (martin)gala, tens dues opcions: a) adaptar-te a la pastelada i entrar a formar-ne part; opció b) mirar, escoltar, flipar i desenvolupar alts nivells de perplexitat (a més de veure algunes copetes de cava al final i endur-te'n una a casa, per complementar la cristalleria que, amb la col•laboració de tots els bars/palau de la música de barcelona t'estàs montant).
Els del grup a): em preocupa realment la manca de criteri de tota aquesta colla (els més abundants, per cert). Segurament són els que es van escandalitzar amb la carrossa "carnavalesca-herotico-festiva" de carnaval; o els que s'han mirat impassibles com desallotjaven, al llarg del 2007, tota una colla d'espais de cultura popular i alternativa i de creació artística: miles de viviendas, la breva, la makabra/can ricart, kan mireia -a tot això, el regidor de cultura de torn no s'hi refereix, però recorda la gran tasca que estan fent per a l'obertura d'espais de creació artística (eing? però no hem quedat que els estaveu desallotjant?) i per a la recuperació del circ (serà la per la recuperació del circ a l'hemicicle!). O els que aproven el tancament dels bars musicals que ens comentava el raül, o els que ... en fi!
No sé, a mi, que m’incloc entre els representants del grup b), personalment, la paraula cultura em comença a fer un tufillo de no sé què que em genera certa repulsa. és una paraula generadora de diferència que avui utilitza la gent guai de barcelona. Una paraula que amb cada nou ús genera una nova limitació en les propostes artístico-culturals autèntiques: una que delimita els espais òptims per a la generació de cultura i que en clausura d'altres; una paraula-etiqueta que serveix per diferenciar aquells productes aptes per entrar a formar part del mercat cultural barceloní (mai més ben dit, això de mercat). Un mercat que compra el silènci i paga als artistes convidats perquè toquin la banda sonora de la pel•lícula de sempre. A tota la resta, els (ens) toca el silenci... això mateix! silenci, que ara, parla l'alcalde.
de la manera que crida el puto Hereu no necesita silenci. Gràcies mireia per pensar com jo.
Barcelona és la millor ciutat del món malgrat alcaldes i presidents de la generalitat.
Però cada cop ho és menys.
Cada cop és més una ciutat per veure per la tele o per venir de vacances i menys per viure.
És una pena.
Barcelona és més famosa del que pot suportar, i encara volen que ho sigui més. Ens quedarem sense la nostra ciutat i li regalarem als guiris.
¿calia pagar una pasta a woody allen pq posés el nom de la ciutat a la seva pel·lícula? si jo faig una pel·lícula segurament hauré de pagar per poder posar el seu nom.
De fora vingueren que de casa ens tragueren.
Publica un comentari a l'entrada