dilluns, 18 de febrer de 2008

Memory card

La memòria és capaç de retenir coses estúpides. Jo, per exemple, recordo coses com:

-L’última paraula a la pel·lícula de Batman Returns és: “MUJER”. -Per continuar una partida perduda a l’Alex Kid és: Arriba+(A+B+A+B+A+B). -Quan em vaig obrir el cap de petit em tenia que dutxar amb un sabó que es deia: MULTIDERMOL.
També hi ha coses que no recordo, com per exemple: l’edat dels meus pares, la meva edat, posar aigua a la cafetera (diu la Carme que això és molt perillós i que algun dia faré explotar la casa) i no recordo mai on deixo el cullons de carregador del mòbil.

Us proposo que comenteu la cosa més absurda que recordeu.

11 comentaris:

vix! ha dit...

Quanta raó!

Et comprenc bé: alguna vegada he estat més de 10 minutos buscant uns guants o unes ulleres que duia posades. La penultima vegada que vaig anar a un centre comercial vaig estar prop de 45 minutos buscant el cotxe i algun cop m'he trobat el comandament a distància de la tele dins la nevera.

Per contra, recordo el número de telèfon de companys de classe que vaig deixar de veure a 8è d'EGB, els números d'estudiant d'amics que van acabar la carrera amb mi fa 7 anys, i el nom i cognoms de gent que he vist una vegada en la vida i no tornaré a veure.

Potser hauriem de defragmentar el coco.

La teva dona, a més és especialista en resoldre encallaments de noms (el típic "lo tengo en la punta de la lengua")

Jordi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
set sota zero ha dit...

Jo recordo que de petit un entrenador de futbol sala em va dir "eres un javato". No vaig saber si m'insultava o em lloava i no ho vaig preguntar per no quedar com un ignorant.

set sota zero ha dit...

Bé, jabato s'escriu amb b alta.

Jordi ha dit...

siii...además de telefonos, nombres completos(con apellidos de los del cole) etc....recuerdo cuanto pesaba cuando estaba en 1º de EGB...27 kilitos!!!....q tiempos aquellos!....y no os pasa q sin venir a cuento en cualquier momento os viene una absurdez de estas a la cabeza??

iona ha dit...

Jo tinc "memòria peix" i no recordo res, sobretot quan m'hi encaparro.
Però sovint em sorprenc que algun desencadenant fa saltar algun record absurd, alguna imatge que s'apareix com un flash. Aquest desencadenant, quan es tracta de coses de l'escola, acostuma a ser la meva amiga Ester, que en comptes de memòria té un disc dur i ho recorda tot des que anavem a Prescolar (no m'atreveixo a preguntar-li per més enrere, no sigui que em relati "amb pèls i senyals" el seu naixement).

Coses que sí recordo: les coses que he oblidat als llocs que he anat de viatge (el carregador del mòbil ja és un clàssic).

Damisu ha dit...

Yo me acuerdo de la matrícula de mi primera motillo "Canyelles 27".
Y creo que recuerdo el teléfono de Salva y Oscar en Sant Feliu...666x0x7

Nota:las "x" las conozco pero no las pongo por motivos evidentes!!

drapdecuina ha dit...

si si, los numeros de telefono y nombres completos son "Los Grandes Exitos" de nuestros pensamientos inútiles.

Recuerdo que a la meva tieta Paquita, que perdía siempre las llaves, un año le regalaron un llavero acojonante: era un aparatito, como el de un mando de parking, del que salía una musiquilla cada vez que alguien silbaba y siguiendo la musiqueta encontabas las llaves, ahora que lo pienso era algo rarísimo Si alguien lo conoce o lo puede comprar que me avise, a mi me da vergüenza preguntar por el aparato este jeje....
Una abraçada a tots, moltes gràcies

vix! ha dit...

Chaval, hay una cosa mejor: la tecnología no deja de sorprendernos.

Hace algunos meses vi una noticia en un blog de que salia al mercado un radar de objetos, al estilo del de las bolas del drac.

Le pegas unas pegatinitas a tus objetos susceptibles de perderse y el radar te dice donde están en 30 metros a la redonda.

Estuve a punto de comprar, pero pensé que perdería el radar.

drapdecuina ha dit...

ostaia vix esto es buenísimo!!! yo quiero ese radar, lo malo es identificar la señal del radar con el lugar concreto, yo en estas cosas no me aclao.

miralaella ha dit...

Jo tampoc tinc memòria. i això té coses bones i dolentes.
Una de les coses bones és que de seguida oblido les pel·lícules, així que quan les torno a veure és talment com si ho fes per primera vegada, i els finals em sorprenen igual (jo crec que, fins i tot, faig les mateixes preguntes que vaig fer el primer cop que les vaig veure). Lo dolent d'això és que quan el Borja em diu "Ostres, com la peli aquella "Tal" te'n recordes, no?" i jo, amb cara de ":o" li dic "quina peli?, jo no l'he vist" i llavors es pensa que li prenc el pèl.
Una altra cosa bona és que la meva memòria és compatible amb el Pla Bolonya, ja que no demana fer exàmens finals. La putada és que la meva economia, no ho és.